“Al Montseny han de saber que viuen en una reserva de la biosfera”

La declaració de reserva de la biosfera i de parc natural es van fer quasi al mateix temps i és cert que al ser llavors l’única de Catalunya i el fet que la reserva no porta una normativa associada i el parc sí, això va fer que el segon tingués més pes d’entrada.

Per a una reserva el principal objectiu és el desenvolupament sostenible, mantenint la qualitat del territori, treballant amb la gent i, alhora, preservant el patrimoni cultural. En el parc la prioritat és la protecció per a la conservació natural. La reserva, a més, té diverses zones. I la llei marca que en la zona nucli de la reserva cal que hi hagi algun tipus de protecció natural. En el nostre cas el pac natural és la nostra zona nucli, que després està envoltada pel territori on hi viu la gent. I el conjunt de zones formen la Reserva de la Biosfera del Montseny.

En els seus inicis era vist més com un segell de qualitat que reconeixia que el Montseny era un espai on realment hi havia un equilibri entre la natura i l’activitat humana. Cap al 2005 es va començar a posar sobre la taula la força que pot tenir la figura de la reserva coincidint amb el fet que la Unesco la va voler diferenciar del que és un espai natural protegit incloent els termes sencers dels municipis inclosos i els pobles on hi viu la gent. Al Montseny vam aprofitar per fer l’ampliació de la reserva, que la Unesco ens va acabar aprovant el 2014.

Per esmentar només dos dels més grans, entra a la reserva tot el municipi de la Garriga i tot el d’Arbúcies. Passem de 30.000 hectàrees a 50.000 i de 1.200 habitants a prop de 53.000. Això ens permet començar a treballar amb una massa crítica de gent del territori, per fer programes que abans no podíem impulsar, i assumir el mandat de la Unesco. És el gran valor afegit per al desenvolupament sostenible.

Que la gent del Montseny sàpiga realment que viu en una reserva de la biosfera. Aquest és el gran repte de totes les reserves. Ens costa una mica la visibilitat. Hem avançat, però encara queda molta feina per fer.

Per a nosaltres això ha estat molt important perquè vam poder posar sobre la taula que a Catalunya ja n’hi havia una altra, que és la del Montseny. Estem preparant un conveni per treballar plegats diversos temes.

Positiva, malgrat que tenim temes pendents. El Montseny continua mantenint la qualitat en la conservació i hem augmentat el nombre de gent que viu sobre el territori. Hi ha equilibri. Per exemple, l’any 2005 es va descobrir una espècie animal nova, que és el tritó del Montseny, i això demostra que l’espècie s’ha mantingut malgrat els canvis efectuats al territori. També cal destacar molt tota la tasca d’educació ambiental, en què el Montseny va ser pioner. Tenim un programa, El Montseny va a l’escola, en què participen totes les escoles del territori. També treballem en turisme sostenible, en energies renovables o en la interacció amb els agents del territori amb diversos convenis, cosa molt important en un territori on el 85% és de propietat privada.

És una relació difícil i és el gran repte. Té coses bones i coses dolentes. Ens ajuda a disposar d’una gran concentració de gent que pot venir a viure aquí i fixar població, que és un tema molt important. Tot i que l’objectiu és que la gent que visqui al Montseny no ho faci de manera residencial i treballi a Barcelona, sinó que pugui desenvolupar activitat al territori. També com un mercat potent per donar sortida a productes que es produeixin al Montseny. Cal trobar l’equilibri entre la ciutat i la muntanya creant un vincle entre ambdues societats i no una ruptura com de vegades s’ha produït. El nostre gran repte és que la gent vingui i comprovi que el Montseny és molt més que natura.

Estem treballant el tema mitjançant la Carta Europea de Turisme Sostenible. Cal explicar que el Montseny és molt més que els habituals punts tradicionals de visita, especialment a la tardor, que és quan se satura més puntualment.

Temes de mobilitat i transport públic d’accés al Montseny. Hem fet una prova pilot i ja estem en converses amb la Generalitat per poder desenvolupar-la. També d’adaptació al canvi climàtic com a laboratori de proves que també ha de ser una reserva de la biosfera, per comprovar l’eficàcia d’actuacions mediambientals, o del sector forestal, que és fonamental, etcètera.

Sí, però encara cal fer molta feina perquè la relació sigui molt més estreta.