Medi ambient

Societat

Agricultura a la carta

Els investigadors avancen cap al disseny de plantes que s’adaptin a les plagues i precipitacions previstes per millorar el rendiment

Busquen bases i patrons genètics en mostres dels avantpassats i ho posen en comú en un nou B·Debate

A mitjan segle XIX, un fong va afectar greument les patateres dels camps d’Irlanda. La plaga es va escampar de manera devastadora i, com a conseqüència, un milió d’irlandesos van morir de fam i molts dels que van sobreviure van emigrar de manera massiva, principalment als Estats Units. Episodis com aquest són els que tractarà d’evitar en un futur l’agricultura personalitzada, una nova disciplina en auge que, com es fa en la salut humana cada any dissenyant les vacunes de la grip en funció de l’evolució dels virus, vol predir quines malalties afectaran les collites per tal d’optimitzar els cultius triant les varietats que poden ser més resistents i garantir el millor rendiment possible. Aquesta és una de les línies en què treballa el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha convocat alguns dels principals referents en aquesta matèria en el marc del B·Debate que ahir i avui té lloc al CosmoCaixa de Barcelona.

La iniciativa de Biocat i l’Obra Social La Caixa va deixar clar ahir en diverses ponències que els esforços en recerca van encaminats a conèixer els mecanismes de defensa presents de manera natural en les plantes i entendre com aquests estan determinats per un perfil genètic concret. Combinant aquesta informació amb el perfil genètic dels patògens enemics que han tingut al llarg de l’evolució, els investigadors esperen trobar varietats de cultius resistents a les futures plagues. A més, sostenen que si les eines de predicció són capaces d’avançar els tipus d’agents infecciosos que poden aparèixer i aproximadament la quantitat de precipitacions que hi haurà, es podrien arribar a dissenyar noves varietats de plantes que resistissin aquests perjudicis. Tomaqueres, enciams, blat i blat de moro són algunes de les plantes que es poden beneficiar més ràpidament d’aquests avenços, si bé les proves experimentals es fan amb Arabidopsis thaliana, l’equivalent vegetal dels ratolins de laboratori o la mosca de la fruita.

Com que els patògens podrien ser cíclics i repetir-se al llarg de la història, els investigadors recorren a col·leccions, herbaris, eines trobades en jaciments i altres fonts d’on extreure material genètic dels nostres avantpassats per buscar ADN antic i escriure la història evolutiva de plantes i patògens, i així veure com han canviat al llarg dels darrers segles. A banda de desenvolupar estratègies preventives per a la salut de les plantes, aquestes tecnologies també podrien suposar un impuls cap a una agricultura més neta i eficient, i per tant també més ecològica. Els avenços en aquest camp de recerca permetran reduir de manera considerable l’ús de pesticides i altres químics que ara tenen un alt cost per al medi ambient. “No hi ha res més innocu que no haver de tractar”, indica Ignacio Rubio-Somoza, colíder d’aquest B·Debate i investigador del CRAG.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Quan els pescadors pesquen més plàstic que peix

societat

Colau ja negocia un nou conveni de seguretat amb la Generalitat

La carretera de Toses, tallada per obres

Planoles/ Toses

Un 81% de recollida selectiva a Sant Daniel pel porta a porta

girona

Palamós instal·la càmeres de vigilància a quatre punts

palamós

Demanen la suspensió d’una urbanització a Cadaqués

Cadaqués

Ripoll ordena l’enderroc d’un cobert per a cavalls

Ripoll

Els besaluencs decideixen que la parada del bus canviï de lloc

BESALÚ

Palafrugell apostarà pel Museu del Suro el 2019

palafrugell