Instal·len caixes niu per protegir el mussol pirinenc
Estan equipades amb sensors per fer-ne un seguiment
Se’l troba als espais de l’alta muntanya i és un bon indicador dels boscos amb ecosistemes dinàmics
L’acció servirà també per conèixer millor aquesta au
El mussol pirinenc és un bon indicador dels ecosistemes de les zones més altes del Pirineu gironí, però, a la vegada, és una de les aus més desconegudes que poblen aquestes àrees d’alta muntanya. Per conèixer-lo millor, el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès ha posat en marxa un dispositiu amb el suport econòmic de la Diputació de Girona i que du a la pràctica l’associació Paisatges Vius.
Es tracta de la instal·lació de trenta caixes niu als boscos d’alta muntanya gironins, especialment d’avet negre, que estan equipades amb uns sensors al forat d’accés que han de revelar molta informació sobre aquesta au nocturna. Aquesta informació es registra en un disc dur i l’anàlisi de les dades permetrà saber, entre moltes altres coses, l’entrada i sortida dels mussols que habiten les caixes, quan crien, el nombre de cries, quan comencen a fer el primer vol, establir un mapa detallat de la localització d’aquestes aus, etc.
El director del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès, Jordi Faus, ha explicat que el mussol pirinenc es va documentar al Pirineu gironí per primera vegada en la dècada dels anys vuitanta del segle passat. “Fins aleshores se sabia que hi havia exemplars, perquè alguns caçadors en parlaven, però no hi havia cap evidència científica”, ha indicat. El fet que els mascles estiguin en zel al febrer –canten per a l’aparellament–, quan les temperatures són crues i hi ha molta neu a les zones on habita, n’ha complicat la documentació. El projecte de les caixes niu, doncs, servirà per conèixer millor els mussols pirinencs i per determinar l’àrea on viuen.
Faus ha explicat que el mussol pirinenc és una espècie protegida per la Unió Europea i és molt important per a l’equilibri dels ecosistemes de les àrees on habita, perquè ajuda a controlar les poblacions de petits rosegadors i és un important indicador de la bona salut dels boscos madurs. “El mussol pirinenc viu en forats als arbres, i això és possible als boscos madurs”, ha indicat. Aquest tipus de boscos, de més de cent anys, són importantíssims, perquè són l’hàbitat de moltes espècies i de diversos ecosistemes.
Filats
Paisatges Vius també està duent a terme a la comarca del Ripollès, amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri de la Transició Ecològica, la retirada de filats d’espines i la senyalització de filats llisos ramaders. En aquest es tracta d’una mesura per prevenir col·lisions de la fauna salvatge amb els filats ramaders, i de reduir una de les amenaces que hi ha a les àrees prioritàries per al gall fer.
Aquesta iniciativa, que s’emmarca en el programa PeriFer, té també per objectiu reduir les reparacions que els ramaders han de fer als filats d’alta muntanya i per provar nous materials per evitar les col·lisions de la fauna salvatge.
LES XIFRES
Espais forestals estratègicament seleccionats
Paisatges Vius va encarregar la construcció de 20 caixes niu de fusta amb unes característiques determinades i en va comprar 10 de ciment-fusta de la casa Schwegler, segons explica l’entitat. Es tracta de models de caixes niu amb un gran volum interior i un orifici d’entrada de 7 centímetres. Les caixes es van col·locar a diferents espais naturals de la Xarxa Natura 2000 del Ripollès: 10 a la vall de Camprodon, on ja hi ha una bona població de mussol, i 20 a la vall de Ribes, que és on es vol potenciar l’espècie. Aquestes caixes s’havien de col·locar a una alçada d’entre 4 i 6 metres, i per això els tècnics van haver de fer aquesta operació amb una escala i un arnès de seguretat. Es van col·locar adossades al tronc principal dels arbres escollits, properes a alguna branca que servirà de posador, i es van fixar amb cargols i claus directament a l’arbre a través d’uns cables d’acer. Per tal de definir patrons d’ocupació, es va caracteritzar com era l’entorn de cada caixa, com, per exemple, la situació GPS, tipus i mida de l’arbre, alçada i orientació de la caixa, inclinació i orientació del pendent, tipus i maduresa del bosc, tipus i cobertura del sotabosc, distància a la clariana més propera, etc. Les caixes es van col·locar pensant en el seguiment que se n’ha de fer, i per aquesta raó es van seleccionar llocs propers a camins, amb una aproximació a peu curta i a una altura moderada. Paisatges Vius és una entitat que es dedica a la preservació de la natura d’una forma compatible amb les activitats socioeconòmiques del territori.
Un rapinyaire nocturn que viu a alta muntanya
J.C
El mussol pirinenc (Aegolius funereus) és un rapinyaire nocturn i la població pirinenca és el límit sud-oest de la seva àrea de distribució europea. Els experts el defineixen com a relíquia postglacial. Els exemplars adults tenen una longitud d’entre els 22 i els 27 centímetres i una envergadura d’entre 50 i 62 centímetres. Viu als boscos madurs subalpins del Pirineu, generalment de pi negre i avet, i a una franja d’altitud d’entre els 1.700 i els 2.300 metres. La pressió humana sobre determinades àrees boscoses del Pirineu l’ha confinat a les zones més altes i fredes.
El mussol pirinenc menja petits micromamífers (ratolins, talps, musaranyes...) i petits ocells. Cria als forats dels arbres i és una au molt silenciosa. Té un cant nupcial d’entre 5 i 7 pu. Els seus principals depredadors són la marta, el gamarús i l’astor. Es tracta d’una de les espècies anomenades bandera, ja que és un bon indicador de l’estat de conservació d’altres espècies de flora i fauna. La primera documentació al Pirineu la van fer l’any 1963 dos naturalistes francesos a Font-romeu (Rosselló).
I no va ser fins al 1984 que dos naturalistes catalans, Oriol Alamany i Josep Ramon Ticó, que el van documentar en un bosc de pi negre i avet del Pallars, a 1.900 metres d’altitud.
Dos anys abans n’havien sentit el cant, però no van aconseguir fotografiar-lo, cosa que sí que van fer el 1984.
