Medi ambient

La regressió de les platges s’eternitza al Maresme

L’Estat va anunciar, el 2015, un pla per construir espigons i estabilitzar així la sorra que s’enduen els temporals

Es licitarà el primer tram al Baix Maresme i s’estudiaran noves solucions cap al nord

Les converses entre la Generalitat i l’Estat s’han reprès per poder desencallar el projecte per millorar les platges del Maresme. El Ministeri de Medi Ambient s’ha compromès a treure a licitació ben aviat el primer tram d’obres per estabilitzar el tram entre Premià de Mar i el Masnou. La notícia ha estat ben rebuda pels representants polítics de la comissió per al litoral del Consell Comarcal del Maresme que integren tots els partits, a excepció de la CUP, conjuntament amb la plataforma ciutadana Salvem el Litoral.

L’alcalde de Cabrera i membre de la comissió, Jordi Mir, dona per fet que és el primer pas per executar la resta de trams al Baix Maresme, entre què es compta la platja entre el seu municipi i Vilassar de Mar. Aquest és un dels punts més castigats pels temporals i on la proximitat a l’aigua de la via del tren obliga sovint a tallar-ne la circulació.

Els alcaldes fa anys que reclamen solucions definitives per al litoral maresmenc, però, fins ara, només s’hi han fet actuacions provisionals amb dragatges del fons marí per reomplir les platges de sorra. Les mesures que es proposen en el projecte del Ministeri del Medi Ambient per estabilitzar les platges és construir dics submarins i espigons perpendiculars a la costa per protegir la sorra que el mar es torna a endur. El pla suposa una inversió inicial de 30 milions d’euros que l’Estat es va comprometre a posar, però les actuacions per fer en quinze anys tenien un pressupost de 52 milions d’euros.

“S’han perdut quatre anys, però, per fi, veiem la llum al final del túnel amb solucions integrals per a tota la costa”, es felicitava l’alcalde de Cabrera, que recorda que les actuacions parteixen de les peticions fetes pels mateixos ajuntaments i recollint les propostes dels estudis tècnics de la UPC. En la trobada, la delegació maresmenca va reclamar més finançament i es va acordar la creació d’una comissió mixta de seguiment amb representació del Ministeri, de la Generalitat i del Maresme.

Consens del territori

Les actuacions milionàries anunciades pel ministeri van crear recel al territori i van evidenciar una manca de consens polític i social. L’estiu del 2015, coincidint amb els treballs d’extracció de sorra davant el port d’Arenys, la ciutadania es va mobilitzar i va constituir l’entitat Salvem el Litoral. La plataforma va buscar el suport dels ajuntaments demanant que aprovessin mocions per aturar el pla presentat pel Ministeri i treballar per elaborar un nou document consensuat amb el territori. Alguns ajuntaments van donar suport i d’altres no van sumar-se a la moció.

Des de la plataforma Salven el Litoral són prudents i esperen a conèixer els detalls i compromisos de la reunió que va tenir lloc el passat 10 de desembre a Madrid. Un dels punts acordats en la trobada amb el Ministeri és la revisió de l’estudi i de les actuacions previstes a la zona de l’Alt Maresme. Segons va explicar Mir, l’objectiu és crear una mesa de treball per revisar el document i buscar alternatives i solucions més “naturals i sostenibles”. En aquest tram d’Arenys de Mar fins al delta de la Tordera, alguns ajuntaments i la plataforma posaven en qüestió l’impacte dels espigons en una zona on no hi ha ports propers que trenquin la dinàmica natural de la sorra.

El litoral maresmenc també va rebre de valent en els temporals d’ara fa deu anys que van castigar la costa catalana. Les onades van engolir un submarinista que no va poder retornara a la barca a Sant Andreu de Llavaneres i dues persones més van morir a Barcelona arrossegades pel mar. La llevantada del 2008 a causar nombrosos danys i va obligar a tancar molts accessos.

LES FRASES

S’han perdut quatre anys, però, per fi, ja veiem la llum al final del túnel amb solucions integrals per a tota la costa
Una empresa externa supervisarà la redacció i l’execució dels projectes
Jordi Mir
alcalde de cabrera i membre del comissionat per al litoral

Actuacions milionàries que s’emporta el mar

La regeneració de les platges del Maresme, amb vaixells draga que arriben per reomplir les platges amb sorra que extreuen del fons marí, s’han anat repetint des de fa dècades. Les inversions per garantir abans de l’estiu sorra a les platges ha estat la prioritat en una zona turística com és el Maresme. Unes actuacions que s’han qüestionat perquè només resolen temporalment l’erosió de les platges.

El debat polític, tècnic, pressupostari i també ciutadà fa temps que s’arrossega per unes solucions que no agraden a tothom per igual ni tenen els mateixos objectius i interessos. D’una banda, els ajuntaments volen recuperar els màxims de metres de platja i d’una altra, els ecologistes i entitats volen actuacions més sostenibles.

Les dragues que extreuen la sorra del fons marí s’han convertit en part del paisatge a primera línia de mar. Les administracions han provat mesures més estables, com ara la prova pilot dels espigons geotèxtils que es van col·locar a la platja de Malgrat de Mar. Una inversió d’ 1,1 milions d’euros. Però no van resistir els embats dels temporals i van acabar dins l’aigua.

L’hivern passat, els danys de les llevantades a l’Alt Maresme va obligar a actuar d’urgència per reomplir la platja de Malgrat de Mar i reconstruir un tram del passeig de Pineda. Una inversió conjunta que va tenir un cost de 2,1 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
el temps
servei meteorològic de catalunya

Tarda plàcida i assolellada

Impactes “severs” en l’estudi ambientalpúblic per buidar Vacamorta

CRUÏLLES

La candidatura de la Costa Brava com a reserva de la biosfera, a la recta final

Girona

Volen construir un pont sobre la riera de Tossa per unir hotels i el nucli antic

tossa de mar
societat

Retards de més de quatre hores a tres línies de Rodalies de Barcelona

La segona moratòria atura 12.257 habitatges

girona

Una app per pagar a les zones blaves de Banyoles

BANYOLES

Carretera més segura entre Banyoles i Vilademuls

BANYOLES

Fins a sis anys per unificar l’estètica de les terrasses del litoral de Platja d’Aro

CASTELL-PLATJA D’ARO