La fiscalia vol que s'enderroquin les noves construccions del poble nudista del Fonoll
Acusa els promotors d'un delicte continuat contra l'ordenació del territori i de desobediència a l'autoritat
Ignacio Monreal, el fiscal de Medi Ambient de Tarragona, ha interposat una denúncia contra els membres de l'empresa promotora del poblat naturista del Fonoll, als quals acusa d'un presumpte delicte continuat contra l'ordenació del territori i de desobediència a l'autoritat per haver tirat endavant la reconstrucció d'aquesta pedania de Passanant i Belltall sense tenir els permisos necessaris, tal com va avançar El Punt el dia 14 de febrer. El ministeri públic fa una enumeració dels fonaments en què es basa per iniciar aquesta acció penal, tot recordant que la falta d'entesa entre el consistori i els impulsors de la remodelació d'aquesta zona fa dotze anys que dura. La primera data en què es remunta és el 25 de juny del 1998, quan una de les societats va demanar a l'Ajuntament de Passanant i Belltall una llicència per dur a terme obres al Fonoll –que no té «entitat jurídica pròpia»–, i que en aquells moments estava despoblat i mig derruït i, a més, tot el seu terreny estava catalogat com a «sòl rústic no urbanitzable». A més, segons la fiscalia, el 80% de la seva superfície es troba dins l'espai d'interès natural Obagues del riu Corb –un enclavament de vegetació submediterrània i eurosiberiana situada en una zona de secà i de clima continental–; forma part de la Xarxa Natura 2000; és una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i està proposat com a lloc d'interès comunitari (LIC).
Tot i que el 1995 el principal promotor d'aquest projecte, Emili Vides, va comprar 135 hectàrees de terreny on hi havia els domicilis que ha anat millorant «a base de molt d'esforç», tant la corporació municipal com els serveis territorials d'Urbanisme de Tarragona van denegar-li la llicència per «deficiències en la documentació aportada». En la mateixa denúncia, però, s'afirma que Vives va començar les obres de construcció el març de l'any 1999, tot i que la seva paralització havia estat ordenada per un decret d'alcaldia del 1998, que va ser seguida per nou decrets més que ordenaven la paralització dels treballs en el transcurs de l'any següent.
Preu dels serveis
Tots aquests decrets van ser suposadament incomplerts pels impulsors, que també haurien passat per alt una ordre d'aturada de les tasques que va ser dictada pel jutge de primera instància i instrucció número 1 de Valls. Paral·lelament, el 16 de desembre de l'any 2000 el promotor va presentar a l'Ajuntament un pla especial de millora rural que «no va arribar mai a ser executiu». Malgrat tot aquest llistat de circumstàncies, les obres no es van aturar, de manera que actualment hi ha «una vintena d'edificacions aproximadament, un càmping, un restaurant, vuit barbacoes que estan molt pròximes a la zona forestal i que no tenen els requisits de prevenció d'incendis i una piscina i s'ha dut a terme un sistema de captació d'aigua». Sempre d'acord amb Monreal, cap d'aquests elements disposa de llicència, si bé conclou que el complex s'anuncia a internet com a «poblat naturista del Fonoll», on s'assenyalen els preus dels diferents serveis.
«Ha estat un sacrifici»
Vives lamenta que s'hagi arribat a aquesta situació i titlla de greu que «en un país democràtic es persegueixi una filosofia tan sana com el nudisme». A banda, subratlla que ha dedicat molt d'esforç i sacrifici per fer realitat el projecte, i afegeix que només s'ha limitat a reconstruir les cases abandonades que ja hi havia i a donar vida a l'espai. «Tinc les escriptures de tots els immobles i vaig demanar a l'Ajuntament els permisos necessaris però, en no pronunciar-se, em vaig atendre al silenci administratiu.»
