“La contaminació lumínica és nociva per a la salut de les persones”

La llum artificial és progrés i benestar, però utilitzada en la justa mesura. La contaminació lumínica és llum que es projecta a l’atmosfera, es dispersa i afecte el medi ambient. A mitjans del segle XX ja hi havia qui creia que això seria un problema.

Deixant de banda el malbaratament energètic i la contaminació ambiental que provoca el sobreconsum, aquí l’explosió lumínica es va produir amb les olimpíades de Barcelona, tot i que el desordre urbanístic anterior ja comportava un desordre lumínic absolut. Al anys noranta, quan vam començar a parlar d’això, la gent no estava preparada per entendre-ho. Bona part de la ciutadania encara no és conscient del problema.

Si tu il·lumines la nit estàs afectant la vida i el comportament de les plantes i dels animals que hi tenen activitats biològiques i això també afecta la salut de les persones. Si a l’estiu no pots dormir amb les finestres obertes perquè entra massa llum tindràs problemes. I no es podrà veure el cel nocturn. Això era tot el que se sabia fa uns anys. Amb el temps, s’ha creat l’especialitat de cronobiologia, que estudia els ritmes circadians de l’organisme, els rellotges biològics. D’aquí ha sorgit un coneixement més profund del que passa en l’organisme quan és fosc i del paper que hi té la glàndula pineal, que de nit segrega una hormona i que quan arriba a un determinat nivell en sang et comença a desenvolupar el procés del son. Amb la llum artificial allarguem el cicle diürn i, per tant, el període de temps en què la melatonina és present en sang és més reduït.

Som animals, no ho oblidem. Els cronobiòlegs han vist que la proporció de melatonina en sang puja quan anem a dormir, llavors es manté estable i de dia es torna a posar a zero. Hem escurçat el període per segregar melatonina i si a més dorms en una habitació en què hi ha llum, el percentatge és més baix.

Ara es reconeix que la manca d’aquesta hormona és un problema per a la salut, fins al punt que l’associació de metges dels Estats Units va reconèixer recentment els efectes fisiològics nocius i recomanava a les autoritats que no instal·lessin en l’enllumenat exterior leds de temperatura superior a 3.000 graus kelvin, que és fins on arriba la llum càlida. El color de la llum és molt important. La llum blanca amb component blau és la que es dispersa amb més eficàcia per l’atmosfera i és la més perillosa perquè inhibeix molt la quantitat de melatonina. Hi ha estudis que associen la manca de melatonina amb la diabetis, l’obesitat, l’envelliment cel·lular i alguns càncers. És evident que la contaminació lumínica és nociva per a la salut de les persones.

Això no t’ho sabria dir. Probablement no.

Efectivament. Els temes de salut s’han conegut després. El 1993, amb el canvi a l’Ajuntament de Figueres i la manca de recursos, vam aconseguir introduir algunes de les mesures que proposàvem des de la Societat Astronòmica, amb les quals es va produir un estalvi en l’enllumenat. Amb mesures senzilles com ara el canvi de bombetes o evitar l’emissió de llum enlaire es van fer passos endavant.

La llei es va aprovar l’any 2001 per unanimitat, però a l’hora d’elaborar el reglament es va comprovar que quan la incompetència i l’ambició política s’ajunten, els desastres estan assegurats. La nefasta gestió d’ICV-Els Verds va conduir a aprovar un reglament que servia per incomplir la llei. Finalment, el 2015 es va aprovar un nou reglament acceptable per totes les parts. Estem en la fase d’aplicació, però va lenta.

Vam néixer l’any 1996 com a culminació d’un procés iniciat a l’Alt Empordà. Després, quan aquí s’estava lluitant per un reglament decent, en altres comunitats de l’Estat es van començar a moure col·lectius d’astrònoms pels mateixos problemes, obtenint lleis semblants a la catalana, i a partir d’aquí vàrem decidir crear un Cel Fosc d’abast estatal però mantenint el nom català. Som una entitat sense ànim de lucre que aposta, entre altres objectius, per fer estudis científics sobre els efectes de la contaminació lumínica. Apleguem científics de diverses branques, alguns dels quals són referents a escala mundial.