L’agró blanc i el bernat pescaire podrien criar per primera vegada als aiguamolls de l’Empordà
El parc natural assegura que aquesta primavera hi ha molts més exemplars que en altres anys
L’agró blanc és un ocell de grans dimensions que aquests dies comença a preparar el niu al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. Fins ara, només havia criat al Delta de l’Ebre, però ara els aiguamolls també podrien convertir-se en una zona de cria per primera vegada. Igual que l’Agró blanc, el bernat pescaire també està recollint material per preparar el seu niu. Si acaba posant ous, també seria la primera vegada en fer-ho a l’Alt Empordà. El director del parc natural, Sergio Romero, creu que hi ha dos motius que han contribuït en aquest fet: les pluges d’aquest 2020 i la tranquil·litat que hi ha pel confinament. Aquests dos elements també haurien contribuït a augmentar el nombre d’exemplars que hi ha aquesta primavera.
Els aiguamolls de l’Empordà podrien viure la cria de dues espècies d’ocell per primera vegada a la seva història. Es tracta de l’agró blanc i el bernat pescaire, dues espècies que es traslladen cap a la zona del Mediterrani una vegada al centre d’Europa baixen les temperatures.
En el cas de l’agró blanc, es tracta d’un ocell que pot arribar als 90cm d’alçada, però que l’envergadura de les seves ales és d’1,90 metres. Les plomes són de color blanc i s’alimenta de peixos, insectes i ratolins que caça en zones d’aigua poc profundes, com ara els aiguamolls de l’Empordà. A Catalunya, fins ara només s’havien registrat cries d’agró blanc al Delta de l’Ebre.
Aquesta primavera, però, la situació podria canviar, ja que el director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, Sergio Romero, ha afirmat que aquest ocell “està fent el niu” i tot porta a pensar que podria criar properament. Si ho fes, seria la primera vegada que es veurien cries d’agró blanc en aquesta zona.
Qui també està preparant el seu niu és el bernat pescaire, un tipus d’ocell més comú i que ja cria en altres punts de Catalunya, però que tampoc ho havia fet mai als aiguamolls de l’Empordà.
Sergio Romero creu que aquest fet es deu principalment a dos motius: la quantitat d’aigua que acumulen els aiguamolls per les pluges que s’han registrat aquest 2020 i la tranquil·litat que els ha donat el confinament.
Sobre el primer motiu, Romero ha apuntat que “està fent una primavera a mida”, perquè “ha plogut molt” i precisament això és el que necessiten els animals d’aquesta zona. “Volen aigua i tranquil·litat”, ha afegit el director.
Els corriols camanegres s’estenen per la platja
Aquesta tranquil·litat que ha donat el confinament, ha portat a altres espècies a ampliar la seva zona de cria. Una d’elles és el corriol camanegra, un ocell que habitualment ja nidificava als aiguamolls, però que aquest any ha decidit “colonitzar” més tram de platja que l’utilitzada habitualment.
Romero creu que això es deu al fet que durant dos mesos la gent no ha anat a passejar els gossos a la platja de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), on hi ha la zona dels aiguamolls. El corriol camanegra és un ocell molt petit que nidifica directament a la sorra, fent un petit clot. Allà hi posa els ous i, a simple vista, passen inadvertits.
De tota manera, els gossos quan surten a passejar per la platja noten l’olor dels pollets i acaba espantant als adults i impedint que el niu prosperi. Per això, Romero ha remarcat “la importància de la senyalització a les platges” que fa el parc natural, ja que indica les zones on aquest ocell ha decidit posar els seus ous per tal que la gent no s’hi acosti i molesti.
Mesures restrictives per a l’obertura
Amb l’entrada a la fase 1 del pla de desconfinament, el parc natural tornarà a obrir les seves portes. Tot i així, Sergio Romero ha apuntat que faran “una regulació molt estricta de la quantitat de gent que podrà venir” per no espantar als animals que hi ha actualment. A més, per raons higièniques no obriran els observatoris que hi ha al llarg dels itineraris. “No ens podem responsabilitzar de la neteja d’aquests espais”, ha afegit el director del parc.
