Medi ambient

Clam contra la concentració d’energies renovables

Entitats ecologistes i del territori de les comarques del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent exigeixen un repartiment més equitatiu

Insisteixen que als polígons industrials hi ha espai

Les comarques del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i Ponent concentren el 65% de les instal·lacions d’energia eòlica que hi ha en funcionament a Catalunya, amb un total de 811 aerogeneradors, i es dona el cas que una sola comarca, la Terra Alta, té el 25% d’aquests molins. És per això que organitzacions ecologistes, pagesos, responsables de DO i integrants de plataformes d’afectats per la implantació d’energies renovables han ajuntat les seves veus per fer un pas endavant per a la derogació del decret llei 16/2019 de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que ha obert la porta a la implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics. Fa uns dies, la federació Ecologistes de Catalunya (EdC), juntament amb diferents plataformes, van anunciar que interposaran un recurs administratiu contra el decret llei. En el cas que la resolució no els sigui favorable, esgotaran la via judicial a l’Estat i acudiran a la justícia europea després, a fi d’eliminar aquest model.

A més, tot el col·lectiu reclama transparència en la tramitació dels projectes de centrals energètiques per poder-hi presentar al·legacions. Volen aturar la redacció que fa el Departament d’Empresa i Coneixement d’un pla director que frenaria l’autonomia municipal a l’hora de modificar els seus plans d’ordenació urbanística si volguessin aturar la implantació d’aquests projectes de les centrals energètiques. Demanen la redacció d’un nou pla de l’energia de Catalunya, com a pla marc en la planificació energètica del país. També exigeixen la paralització de la tramitació de tots els projectes de renovables fins que no s’aprovi un pla que ordeni la seva implantació i que possibiliti una reconversió del model energètic.

Segons aquests col·lectius, els centres de producció haurien d’estar a prop dels consumidors, ja que ara mateix, diuen, no és així, i la totalitat de centrals de renovables que s’estan tramitant creen elevats impactes ambientals, paisatgístics, econòmics i socials als territoris afectats. Lamenten que la Generalitat no faci res per evitar-ho i que estigui legislant a favor dels interessos de les empreses energètiques i en contra dels interessos del territori.

Interessos econòmics

El president de l’entitat ecologista Gepec-EdC, Xavier Jiménez, assegura que la concentració d’energies renovables respon als interessos econòmics de les grans corporacions que les promouen. “Les empreses busquen la mínima despesa i el màxim benefici. El terreny industrial és més car”, diu, i denuncia que la Generalitat no fa res per impedir-ho i afavoreix la indefensió dels territoris més afectats. Jiménez explica que a Catalunya hi ha 29.372 hectàrees de polígons industrials, de les quals 13.201 es troben a l’àrea metropolitana de Barcelona, una zona on assegura que només hi ha un projecte d’energia fotovoltaica a l’aeroport de Barcelona. És per això que consideren que cal aprofitar els milions de metres quadrats de les teulades d’aquests polígons industrials per instal·lar-hi plaques solars.

Els pagesos veuen perillar terrenys de conreu. Pere Guinovart, representant d’Unió de Pagesos, recorda que Catalunya no té prou sol agrari per abastir la població i assegura que el col·lectiu no està en contra de l’energia eòlica i la fotovoltaica. “Volem energies renovables, però sense perdre terra de pagès i consensuada amb el territori”, manté. Segons Guinovart, la previsió actual d’ocupar 5.000 hectàrees per generar energia fotovoltaica “destrossarà part de tot el territori productiu de moltes zones”. Ramon Queralt, de la plataforma Garrigues per una Energia Solar Sostenible, alerta del risc en alguns territoris com les Garrigues. “Fa cinc anys ja hi havia risc de massificació i ara s’ha multiplicat per cinc”, admet, i ho atribueix al cost del sòl.

Volem energies renovables, però sense perdre terra de pagès i consensuades amb el territori
Pere Guinovart
Unió de pagesos
Les empreses busquen la mínima despesa i el màxim benefici. El terreny industrial és més car
Xavier Jiménez
President GEPEC-EdC
Fa cinc anys ja hi havia risc de massificació i ara s’ha multiplicat per cinc
Ramon Queralt
Coordinadora les Garrigues per una energia sostenible

Les Denominacions d’Origen se sumen a la protesta

Els representants de les DO Tarragona, Terra Alta i Costers del Segre s’han adherit a la protesta, ja que la situació impacta sobre el paisatge, “el valor més important” per als viticultors i les rutes enoturístiques, manté Tomàs Cusiné, president de la DO Costers del Segre. “Els ajuntaments han de tenir força per decidir a casa seva i decidir si volen molins i on els volen”, remarca. El món rural suma pocs vots i per això els partits polítics tenen poca sensibilitat pels problemes que afecten la pagesia, assegura el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, que explica que les grans empreses promotores d’energies renovables “ofereixen un preu per hectàrea que equival a la quota de 30 anys, i és irresistible perquè un pagès hi digui que no”, i lamenta que el nou decret llei afavoreixi aquestes corporacions. El Consell Regulador de la DO Tarragona ha presentat un manifest a favor de les renovables però en contra de la massificació eòlica i fotovoltaica al territori que es traslladarà als ajuntaments i consells comarcals perquè l’aprovin en forma de moció. Adverteixen que la proliferació de centrals solars i eòliques perjudica els cellers, resta valor a les vinyes i als seus paisatges i, en conseqüència, als seus vins. “Cal evitar llocs d’impacte paisatgístic elevat i d’elevada significació per a la societat”, defensen. Als viticultors s’hi han afegit també els productors d’oli de la DOP Les Garrigues, que, en la mateixa línia, asseguren que la “massificació indiscriminada” de projectes solars i eòlics “posa en perill” el futur de les comarques que formen part de la DOP i amenaça amb la destrucció d’un sistema de vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reformes al paratge de Santa Cristina de Lloret

lloret de mar

Mor Pilar Mundet, primera alcaldessa de Tossa de Mar

TOSSA DE MAR

L’ermita ‘creix’ i el pas a la plaça del Pi s’obre

PALAFRUGELL

Medalla a la lluita contra la Covid-19

Calonge permet tornar a edificar a Mas Pere

calonge i sant antoni

Pèrdua de personal interí al Consell de l’Alt Empordà

Figueres

Cassà lloga la sala La Coma a Caixabank

cassà de la selva

Les obres de millora a l’Arrabassada es faran l’estiu vinent

barcelona
La vall d’en Bas

Nou enllumenat a la Pinya