Medi ambient

PONÇ FELIU

DIRECTOR DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS

“L’estratègia dels GRAF a la nit va ser espectacular”

“Han estat 400 hectàrees en un parc d’11.000. Vist així no ha estat tan gros; hauria pogut ser molt pitjor”

“El cap de Creus no pot tornar a ser com abans de la fil·loxera, amb feixes i feixes a tot arreu”

“L’ideal seria desbrossar menys, no fer cremes controlades i tenir activitat primària d’agricultura i de pastura”

Nou mesos
Ponç Feliu va accedir a la direcció del Parc Natural a principis de novembre passat. Però no és un novell desorientat, precisament. És un expert coneixedor al detall de les 11.000 hectàrees del Parc Natural i, sobretot, és un apassionat coneixedor de la seva feina.
L’efecte global del foc sobre la natura es pot dir que no ha estat dramàtic
Vist com ha acabat tot plegat, encara s’ha passat lleu.
Sí, sí, absolutament d’acord. Hauria pogut ser molt pitjor, per diferents raons. En general, el foc va venir de nord a sud i el que es va cremar era vegetació baixa, que és típica del cap de Creus i ja està acostumada de per si als incendis forestals, que són recurrents.
Molts de matolls de mata baixa, segons s’ha explicat.
El que es va cremar són bàsicament estepes, brucs, argelagues i gatoses, una vegetació de la qual l’estepa és el màxim paradigma i que són plantes piròfites, l’objectiu de les quals és cremar. Quan un incendi ho arrasa tot comença el que s’anomena la successió ecològica: queda el sòl, amb la grana, primer creix l’herba, llavors l’arbust i llavors creixen les estepes.
I què passa quan hi ha moltes estepes?
Quan hi ha moltes estepes, si no hi ha cap més incendi, ni es llaura ni es pastura, què li passa a l’estepa, que és la reina del postincendi? Doncs que quan hi han passat uns anys i no s’ha tornat a cremar apareixen els arbres per sobre seu que li fan competència. L’estepa el que vol és que torni a cremar tot. L’estepa és una espècie que estimula que hi hagi incendis. Quan hi ha una ignició crema intensament i mata el que hi ha sobre seu i les seves llavors fèrtils provoquen la seva regeneració.
Què vol dir amb això?
Que un incendi en un clima mediterrani i més al cap de Creus, exposat des de temps immemorials als incendis (poca pluja, molta pedra, poc sòl, molt insolat i tramuntana) la vegetació està adaptada als incendis forestals. Fins i tot es pot dir que, per a aquest tipus de vegetació és beneficiós.
D’arbres n’han rebut pocs.
No s’han cremat els petits nuclis d’arbres que hi havia. Hi havia algun alzinar, alguna sureda, alguna taca d’om i de castanyer molt petites i també alguna pineda. Aquests nuclis ja es van salvar del foc de l’any 2000 i és perquè creixen en espais on el foc sol corre amb baixa intensitat. Són a la banda sud, que és més de baixa i de recés i el foc puja amb força per la banda nord, de pujada.
Si no fos per la despesa que hi ha hagut podríem parlar d’una crema fins i tot beneficiosa?
Les cremes en determinats llocs poden ser beneficioses. Però aquest és un tema delicat i s’ha d’anar alerta. Han estat 400 hectàrees en un parc que en té 11.000. Vist així no ha estat tan gros. Han quedat com una illa que facilitarà la repoblació. Ha estat una crema que ecològicament no ha estat tan dolenta com hauria pogut ser.
Hi devia haver molts moments complicats.
El problema hauria estat que hagués creuat la zona del pas de la Pallera i de Sant Pere de Rodes, hauria arrasat Sant Pere de Rodes, Santa Helena i Sant Salvador. En l’aspecte ambiental està bé, però per al patrimoni hauria estat un drama. A més possiblement hauria agafat la serra de Verdera, que està enfocada de nord a sud i hauria pogut arribar al coll de Sant Genís i a tocar de l’entrada de Roses a Cadaqués.
Quin va ser el moment crític?
A la nit, quan els mitjans aeris van retirar-se. Però l’estratègia dels GRAF va ser espectacular. Es van fer cremes tècniques i en van fer una en un lloc on el 2017 s’havia desbrossat activament i havia estat una antiga pastura. Era molt més obert, un lloc estratègic i els Bombers ho van treballar molt bé.
D’efecte sobre la fauna, poc.
L’efecte global del foc sobre la natura es pot dir que no ha estat dramàtic. En un incendi mor fauna petita que no pot fugir, invertebrats i rèptils que no poden fugir, però els mamífers grossos i mitjans se’n poden anar. Aquesta setmana a dalt he vist més conills que mai i diversos grups amb perdius petites, que són caminadores, i que havien fugit de l’incendi.
La vegetació?
La Convolvulus siculus i una bulbosa que afortunadament estan en cotes més altes i no s’han cremat o són roquissar. La flora endèmica no està afectada perquè només n’hi ha a la punta de cap de Creus o al cap Norfeu, en llocs que no han cremat. I quant a la fauna protegida, el duc o l’àliga cuabarrada ja havien criat i ja eren fora.
Respecte a les franges perimetrals, com van funcionar?
Molt bé. Les 11.000 hectàrees del cap de Creus ni poden tornar a ser com eren abans de la fil·loxera, amb feixes i feixes a tot arreu, que tampoc seria bo que fos així. Ni tampoc obert.
El famós mosaic.
Vol dir que hauríem de tenir taques de vegetació autòctona, i entremig d’això franges de vinya, d’olivar i de pastura. Aquestes franges es poden mantenir, desbrossar mecànicament, o tenint producció primària com la vinya, l’olivar i la pastura. O pots fer una altra opció que són les cremes controlades. Aquestes tres maneres de fer són compatibles. Voldríem menys desbrossament, que és car, no fer cremes controlades i tenir activitat primària d’agricultura i de pastura.
Les pastures cada cop tenen un paper més gran.
És l’ideal. És bàsic, perquè les pastures es poden estendre amb més intensitat a les franges i de manera més dispersa en la superfície interior. A Catalunya tenim més bosc que mai perquè no es conrea com abans i llavors passa que la pastura esdevé important per a la fauna i la flora dels espais.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona