Medi ambient
El 52% dels rius incompleixen la directiva de qualitat de la UE
estudi El 55% de les aigües subterrànies tampoc no arriben al nivell exigit causes Alteracions de cabals, abocaments i activitat agrària i minera, causes principals de la degradació llista El Besòs i el Llobregat són els dos pitjors exemples
El 52% dels rius de Catalunya no assoleixen el nivell de qualitat que exigeix la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea. Tampoc no arriben als nivells mínims exigits per la normativa europea el 61% dels aiguamolls litorals i badies analitzades, el 55% de les masses d'aigües subterrànies, el 46% dels estanys, el 42% de les aigües costaneres i el 13% dels embassaments, segons l'informe Valoració de l'estat de les masses d'aigua a Catalunya (2007-2009), presentat ahir per experts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), dependent del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Com a mitjana, el 50% de les 598 masses d'aigua analitzades no assoleixen el nivell exigit per la normativa europea, segons el resum facilitat ahir per Antoni Munné, cap del departament de control i millora dels ecosistemes aquàtics de l'ACA.
La llista de problemes que afecten les masses d'aigua a Catalunya és llarga i coneguda. El resum presentat ahir pel director de l'estudi destaca l'alteració de cabals (rius que es queden sense aigua de manera intermitent per les captacions hidroelèctriques), els abocaments contaminants en zones amb poca capacitat de dilució, la contaminació difusa provocada per l'activitat agrària i ramadera (adobs, plaguicides i purins), les activitats mineres (residus salins al Llobregat), la proliferació d'espècies invasores (com ara el musclo zebrat o el silur) i l'alteració morfològica de rius, badies i aiguamolls.
Els pitjors exemples
“La conca del Besòs i la part baixa de la conca del Llobregat, inclosa la conca de l'Anoia, són els àmbits on els rius presenten un estat o potencial ecològic pitjor, i on serà més lent i complicat assolir els nivells de qualitat ambiental fixats com a objectiu”, detalla l'informe oficial.
Narcís Prat, catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona i un dels experts amb més llarga trajectòria en l'estudi de l'estat dels rius a Catalunya, va participar ahir en el debat final de la sessió organitzada per l'ACA i va recordar que la Generalitat no elaborava estudis d'aquest tipus des del 1998, i que en aquella ocasió només es donaven dades sobre la qualitat química, sense analitzar l'estat biològic i ecològic dels rius. Narcís Prat va explicar que, tot i la millora dels últims anys, les dades indiquen que el 2015 no s'assoliran els nivells de qualitat exigits per Europa i, per tant, cal pensar en noves actuacions. Entre els problemes per solucionar, Prat va destacar que el Llobregat continua afectat pel runam salí a les zones mineres de Súria i Cardona.
Pantans i costes
L'informe de l'ACA destaca el bon estat de la majoria dels embassaments, amb les excepcions de Sau i els Guiamets (en estat mediocre), la Baells (deficient) i Foix, que presenta “un estat més dolent amb excés de nutrients a l'aigua” i presència significativa de cianobacteris. Les cinc zones costaneres en pitjor estat ecològic són les badies de Cadaqués i Roses, el tram entre Mataró i Altafulla, la badia de Tarragona, el tram de Salou a Mont-roig del Camp i l'Ametlla de Mar. L'estudi de l'ACA destaca que “l'activitat agrícola i les explotacions ramaderes intensives són les principals fonts de contaminació de les aigües subterrànies”, amb la presència excessiva de nitrats al 36% de les masses d'aigua analitzades.
LA XIFRA
Notícies de ...
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 22-10-2010, Pàgina 32
- El Punt. Barcelona 22-10-2010, Pàgina 32
- El Punt. Camp de Tarragona 22-10-2010, Pàgina 32
- El Punt. Comarques Gironines 22-10-2010, Pàgina 38
- El Punt. Penedès 22-10-2010, Pàgina 32
- El Punt. Maresme 22-10-2010, Pàgina 32
- El Punt. Vallès Occidental 22-10-2010, Pàgina 32
- Avui 22-10-2010, Pàgina 25
