El canvi climàtic amenaça el futur de la vinya a Catalunya
L'Incavi analitza els possibles efectes de l'estrès hídric sobre les vinyes en 25 anys, en un escenari de dos graus més de temperatura
Estudien les cobertes vegetals entre ceps per frenar l'erosió
L'augment de temperatura constant del planeta està afectant la vinya. Els estudis dels equips de recerca que treballen en l'efecte del canvi climàtic certifiquen que en els darrers 25 anys hi ha hagut un avançament constant de la verema, la collita del raïm, d'una setmana; que els cicles de la pluja ja no són constants, sinó molt variables, i que un dels efectes directes d'aquests canvis en el raïm és l'augment del grau alcohòlic i la disminució de l'acidesa. La dada és prou coneguda pels elaboradors del sector del vi i del cava i pels pagesos, i n'hi ha que ja parlen de la possibilitat de deslocalitzar la vinya a curt i a llarg termini cap a zones més altes. El cap de viticultura i enologia de l'Institut Català de la Vinya i del Vi, l'Incavi, el doctor Santiago Mínguez, considera que reduir la solució del problema del canvi climàtic a la deslocalització de la vinya “seria un gran error” i explica que en els darrers anys els equips de recerca estan treballant en noves tècniques de cultiu per assegurar la viabilitat futura del sector sense haver de traslladar cultius. Entre les tècniques que s'estan estudiant destaca la introducció del reg controlat i sostenible en zones catalanes on ja hi hauria un excés d'estrès hídric, és a dir una falta d'aigua, una possibilitat que fa tan sols deu anys s'hauria descartat, no només pels costums de la producció mediterrània, sinó també pels efectes que el reg descontrolat podria tenir sobre la qualitat i sobre la sostenibilitat del sector.
L'Incavi, Bodegas Torres i altres empreses del sector treballen des del 2008 en el marc del projecte Cenit Deméter, que aplega equips de recerca de tot l'Estat espanyol, i que pretén comparar la resposta fisiològica del cep en situacions normals i en hivernacles on s'augmenta dos graus la temperatura ambient.
Les proves, en marxa
L'estudi, que es fa en diversos punts del país, entre els quals el Penedès, en uns terrenys situats al nucli de la Bleda, a Sant Martí Sarroca i a l'Escola d'Espiells de Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, evidencia que l'augment d'aquesta temperatura –un dels escenaris possibles en un termini de 25 o 30 anys– provoca una reducció de l'activitat fotosintètica del cep, un 15%, i per tant de la seva capacitat de regeneració mediambiental i també de producció. Per compensar aquesta reducció, l'equip està fent proves amb la creació d'un reg eficient que permeti a la planta mantenir el seu cicle vital i garantir la qualitat. La introducció del reg a la vinya era fins fa uns quants anys una idea rebutjada pel sector per l'efecte que té. Tot i que l'aportació d'aigua al cep faciliti la producció, un excés d'aigua disminueix la qualitat del raïm. D'altra banda, l'aportació d'aigua podria suposar uns costos inassumibles per al pagès pel sobrecost que comporta. Els investigadors estan avaluant ara la quantitat d'aigua que es podria aportar al cep sense que afectés el seu cicle actual de producció i qualitat i la possibilitat de l'ús d'aigua depurada o recollida de la pluja.
Tot i que l'Incavi descarti com a única solució al canvi climàtic la recerca de cotes més altes per plantar-hi vinya, això no vol dir que no s'estigui fent. L'Incavi va signar el 2009 un conveni per recuperar varietats autòctones del Pallars Sobirà. La intenció és doble: en primer lloc, recuperar les varietats autòctones de la zona per veure si hi pot haver sortida comercial i, en segon lloc, veure la capacitat d'aquests ceps a l'hora de suportar els canvis climàtics.
A més d'aquesta línia de recerca, l'Incavi avalua l'efecte de la creació de cobertes vegetals entre les vinyes per evitar l'erosió que es produeix per l'excés d'aigua que cau en determinats moments, fruit de la variabilitat dels cicles de la pluja. Les cobertes vegetals entre ceps no s'utilitzen ara de manera generalitzada perquè produeixen una competència de l'aigua del terreny i redueixen el vigor del cep. Els investigadors analitzen també l'efecte de l'adob i en especial del nitrogen, ja que quan hi ha més estrès hídric de la planta es comprova que hi ha una disminució de l'assimilació de nitrogen. Els estudis no només es basen en la quantitat de nitrogen que cal aportar a la planta, sinó també en els problemes que una falta de nitrogen pot tenir en el procés de vinificació.
