medi ambient
L'aqüífer del Fluvià, sota el control de 700 fonts
El SIGMA n'ha monitoritzat 35 per saber el nivell de la capa freàtica
Proposa fer comunitat de regants
La conca alta del riu Fluvià, la garrotxina, té un total de 700 fonts, segons el mapa que n'ha fet el Consorci de Salut i Medi Ambient de la Garrotxa (SIGMA), i totes constitueixen un dels principals indicadors de l'estat de l'aqüífer de la capçalera d'aquest riu. Segons aquest mapa, aquestes fonts es distribueixen al llarg de les falles que hi ha a la zona. De les 700 que hi ha, 400 tenen aigua de forma contínua i fins a 150 són fonts de certa importància, quant a la quantitat d'aigua que hi surt.
A l'alt Fluvià, s'extreuen un total de 10,5 hectòmetres cúbics per any d'aigua –1 hectòmetre cúbic ocuparia tot el Camp Nou del Barça fins a la tercera graderia–, 3,5 de les quals són per a usos industrials. El director del consorci SIGMA, Francesc Canalias, ha explicat que per dur a terme el control dels aqüífers a través de les fonts han monitoritzat les 35 més importants quant al volum d'aigua i quant a la continuïtat d'aquest volum. Entre altres, n'hi ha de populars con la Moixina, les Tries, Can Gridó i la Deu.
L'aqüífer de la conca alta del riu Fluvià té quatre grans masses d'aigua. Es tracta de l'al·luvial volcànica, que li és pròpia, i tres més de compartides: la de la Vall d'en Bas i les Preses, que comparteix amb el Collsacabra; la del sector del Llierca, compartida amb l'Alt Empordà i el Ripollès, i la del sector de Besalú i Beuda, compartida amb el Pla de l'Estany. La del vial volcànic (la Vall d'en Bas, Castellfollit, Santa Pau i Sant Joan les Fonts) és un aqüífer lliure de 80 hectòmetres cúbics i amb una capacitat de recàrrega de 30 i de 15 de descàrrega per any. La cubeta de l'Alta Garrotxa, que agafa bona part de la comarca en profunditat, té un nivell de càrrega de 30 hectòmetres cúbics i l'aqüífer de la baixa Garrotxa, amb diferents cons de dejecció.
Calcular els anys de sequera extrema
El Consorci de Salut Pública i Medi Ambient de la Garrotxa treballa per preservar l'aqüífer del Fluvià i així intenta determinar quants anys de sequera extrema pot suportar. Entre el 2004 i el 2007, es va produir l'últim gran episodi de sequera a la conca del Fluvià, perquè, el del 1999-2001, no va afectar tant aquest riu, tot i que la capa freàtica va baixar 17 metres. Els tècnics han determinat que l'aqüífer de la conca alta del Fluvià pot aguantar entre 3 i 4 anys de sequera extrema, sense patir problemes d'abastament, ni problemes irrecuperables. Ja el 2004, però, el SIGMA va proposar mesures per minimitzar l'impacte si es tornen a produir episodis similars. Un de fonamental és la constitució d'una comunitat de regants de l'alt Fluvià, que mai no s'ha fet. L'altra proposta és garantir el subministrament a la vall del Llierca i a l'anomenada baixa Garrotxa i prendre mesures per assegurar la recàrrega de l'aqüífer de la Vall d'en Bas.
