Medi ambient

Els notaris del temps

Meteoròlegs voluntaris complementen les xarxes oficials

Els darrers anys s'ha desfermat una passió pel temps a través de blocs i fòrums

“Avui és el dia meteorològic mundial i dilluns, el del clima”
“La tramuntana ha estat excepcional aquest febrer”

Avui se celebra el Dia Mundial de la Meteorologia i dilluns vinent serà el Dia Mundial del Clima. L'interès pel temps s'ha convertit en una autèntica passió. Qui més qui menys té un termòmetre o una centraleta meteorològica a casa. Els espais del temps són els que tenen més audiència i els webs dels serveis oficials són les més visitades. Els fòrums i blocs meteorològics proliferen a la xarxa com bolets en una tardor plujosa. És la meteobogeria.

Enmig d'aquest rebombori, ens trobem els observadors meteorològics, persones que anoten cada dia, amb una paciència infinita, tota una sèrie de dades relacionades amb la meteorologia i les envien als serveis oficials. Són els notaris del temps, els que certifiquen, sense cobrar, el temps que ha fet en la seva zona i complementen les dades de les estacions automàtiques. Són uns aficionats que s'han tornat imprescindibles per als professionals. Alguns, com Josep Pascual, Pep Puet o Jordi Zapata també tenen l'estatus d'observadors de vigilància del Servei Català de Meteorologia, cosa que vol dir que els poden trucar qualsevol dia a qualsevol hora per anar a comprovar algun fenomen extraordinari.

Josep Pascual és pioner i un dels observadors més reconeguts en el món de la meteorologia. Des de l'any 1969, pren dades sistemàticament a la zona de l'Estartit. Assegura que al llarg d'aquests anys la temperatura mitjana ha pujat un grau i la temperatura del mar, més de mig grau. “Són xifres importants i més, la relacionada amb el nivell del mar, que ha pujat una mitjana de tres a quatre mil·límetres per any, uns 8 centímetres en els darrers 22 anys.”

Les sèries de dades indiquen que la façana litoral es veu molt més afectada per l'escalfament global que no pas a l'interior. Com comenta Jordi Zapata, responsable de l'estació automàtica de la Vall de Bianya i amb més de trenta anys d'observador, “Recentment, a Olot hem presentat un estudi sobre el comportament de les pluges estivals durant un període de 30 anys, amb les sèries nostres i les de Josep Pascual. Aquí no s'hi observen variacions significatives, i en canvi, a l'Empordà s'hi observa una disminució de la freqüència de les tempestes. Pel que fa a les temperatures o a la floració de les plantes, a la Garrotxa les pautes són molt estables”.

Pep Puet, que des de l'any 1989 recull les dades diàries de pluja, estava convençut que marcaven una tendència a la baixa però en els últims anys sembla que s'ha recuperat. Tot i això, la sequera ha estat l'element determinant d'aquest hivern. A la Santa Pau, s'hi han recollit 26 litres en els mesos de desembre, gener i febrer i part del març. A l'Estartit, 15. J. Pascual mai no havia observat una sèrie de tres mesos amb tan poca humitat com aquest hivern. Com assegura Zapata: “Si d'una cosa n'estic segur és que després d'un any plujós, sempre en ve un de sec, com si el cubell s'hagués buidat i calgués omplir-lo de nou.”

La tramuntana ha estat un altre element destacat. A l'Estartit, amb dades des del 1988, aquest més de febrer ha estat, de molt, el que ha registrat una mitjana de velocitat més alta del vent, de 31,5 km/h amb un pic de 143. La direcció dominant ha estat de nord. A la costa, ha estat el febrer més fred dels últims 7 anys però res d'excepcional, i a les valls de l'interior, allà on no arribava el vent, les nits hi han estat excepcionalment fredes.

En 40 anys mai no havia observat una sèrie de tres mesos amb tan poca aigua com aquest hivern
Josep Pascual
observador meteorològic

LES FRASES

Si d'alguna cosa n'estic segur és que després d'un any plujós en ve un de més sec
Jordi Zapata
observador meteorològic
23
Març.
L'Organització Meteorològica Mundial celebra cada any el dia dedicat a la meteorologia.
Josep Grabulosa (Pep Puet)

Duplicitat de xarxes oficials

Miquel Torns

A Catalunya hi conviuen dues xarxes meteorològiques oficials amb les estacions pròpies, la de l'agència estatal de Meteorologia (AEMET) i la del Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC), creat el 1996, hereu del que va iniciar Eduard Fontserè l'any 1921. Sovint aquesta duplicitat ha portat problemes. Lluís Pujol, secretari general de l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (ACOM) creu que l'Estatut deixa ben clar que les competències meteorològiques corresponen a la Generalitat, però prefereix deixar les qüestions polítiques de banda. Assegura que per part dels observadors no hi ha cap problema per treballar amb les dues xarxes.

El SMC va crear l'any 2008 la seva pròpia xarxa d'observadors meteorològics (XOM) que cobreix la totalitat del territori i complementa la informació de les estacions automàtiques (XEMEC). La incorporació a la XOM és voluntària i als observadors se'ls exigeixen una serie de requisits pel que fa a coneixements meteorològics. Paral·lelament, es va crear una xarxa d'observadors de vigilància, amb dues o tres persones per comarca, que cobreixen les situacions extraordinàries.

Hi ha dues associacions meteorològiques que cobreixen tot el territori i que agrupen els observadors més veterans, l'ACOM i l'Associació Catalana de Meteorologia (ACAM). Aquesta, creada el 1995 amb motiu del 125 aniversari del naixement del doctor Eduard Fontserè, considerat el pare de la meteorologia catalana, és de caràcter més científic i se centra en la divulgació i aprofundiment de la meteorologia i climatologia a Catalunya.

L'ACOM es va constituir el 25 de març del 1995 als locals de l'Agrupació astronòmica de Sabadell. És l'entitat que agrupa la majoria d'observadors meteorològics de Catalunya. Té 535 socis dels quals 80 són gironins. No hi ha requisits d'entrada i la quota anual és de 23 euros. A l'ACOM, treballen estretament amb el SMC pel que fa a la creació de la xarxa d'observadors i de vigilants.

Josep Pascual

El pioner

Va començar l'any 1969 amb dades de temperatura i pluges. A poc a poc, hi ha anat incorporant més variables, com ara la humitat, la direcció i la intensitat del vent, des del 1973, i el nivell i la temperatura del mar, des de l'any 1990. Això l'ha fet imprescindible per als serveis meteorològics i els científics que estudien el clima, ja que són sèries de dades molt escasses i difícils de trobar. Dedica un parell d'hores diàries a la recollida de dades, que, des del primer dia, apunta a mà en una fitxa de paper.

Jordi Zapata

Espectre ampli

Fa 33 anys que recull dades diàries. Va començar amb les habituals i, de mica en mica, ha ampliat els seus interessos a altres camps com la fenologia, que estudia la floració de les plantes, i l'observació de les aus. Assegura que al llarg d'aquest anys les companyies d'assegurances li han demanat més de 300 informes. Segons ell, es fien més dels observadors que de les dades oficials. L'interessen els estudis climàtics però no te cap interès a fer prediccions ni per la xerrameca habitual a la xarxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Dimecres, cel poc o mig ennuvolat

Barcelona

Una fuita d’aigua del sistema de refrigeració del reactor obliga a aturar la central nuclear Vandellòs II

Vandellòs

L’AMB suspèn la licitació del contracte de l’Aerobus per l’expedient obert per l’Autoritat Catalana de la Competència

barcelona

Barcelona recupera el passeig del trencaones

barcelona

Les obres de la C-66 entre Serinyà i Besalú, aturades

SERINYÀ

La Bisbal posa el nom de Lluïsa Duran a la biblioteca municipal

lA BISBAL D’EMPORDÀ

Santa Cristina desmenteix SOS Costa Brava

santa cristina d’aro

Les pistes de pàdel i tennis de Lloret, al juny

lloret de mar

Desembassen el pantà de Darnius-Boadella

DARNIUS / BOADELLA