Cent setanta-dues hectàrees pioneres en custòdia agrària
Tres finques de l'Empordà han firmat convenis amb l'entitat ecologista Iaeden
Els acords uneixen desenvolupament rural amb preservació del territori i fauna
Tres finques de l'Empordà han signat des de principi d'any convenis de custòdia agrària amb l'entitat ecologista Iaeden. La finca vitivinícola Can Torres de Vilartolí, a Sant Climent Sescebes, el mas Galceran, de Sant Miquel de Fluvià, que es dedica a l'horta ecològica, i el mas Marcè, de Siurana d'Empordà, que amb un ramat d'ovelles potencia una formatgeria ecològica, sumen en total 172 hectàrees i són les primeres explotacions agrícoles de la comarca que han apostat per participar en aquest pla pilot. Els convenis de custòdia agrària són acords entre dues parts: d'una banda una explotació agrícola i de l'altra una entitat de custòdia –la Iaeden en el cas de l'Empordà. La finca es compromet de manera voluntària a integrar en la seva gestió un manual de bones pràctiques agràries (vegeu fitxa) i a actuar per contribuir a preservar el territori i el paisatge en què desenvolupa la seva activitat. L'entitat ofereix per la seva part un assessorament, ajuda puntual amb equips de voluntaris i sobretot participa en la promoció dels productes elaborats en aquestes finques sota l'aixopluc de la marca Custòdia Agrària. Des del mas Galceran, Eduard Martí, responsable de la finca, explica que la principal motivació per adherir-se al projecte ha estat el valor afegit de poder contribuir a la conservació del paisatge. Tot i que és aviat per valorar-ho econòmicament, també confien en el desenvolupament de la marca de productes en què s'han integrat firmant el conveni de custòdia agrària. Barbara Magugliani, des de la finca vitivinícola Can Torres, també destaca la conservació del paisatge com a element motor, però hi afegeix la possibilitat d'integrar una xarxa de petits productors que a la llar-
ga poden compartir ei-
nes o material que individualment potser no podrien aconseguir.
Tres finques més
Montse Pascual, responsable del programa de custòdia agrària, ha fet a hores d'ara una vintena de visites per la comarca presentant el projecte i visitant les finques de productors potencialment interessats en el projecte. Tres finques més podrien adherir-se aviat: la finca de la Teulera a Lladó, la Vessana a Riumors, que fa horta ecològica, i la finca de Baussitges d'Espolla on hi ha situat un dels pocs ramats de vaca de l'Albera a la comarca. Amb tot, Montse Pascual explica que no es tracta de fixar cap objectiu per aconseguir un nombre determinat d'hectàrees, sinó de crear un grup de productors als quals es reconeguin les bones pràctiques que estan aplicant i donar a conèixer la seva feina i productes. “Ens interessa fer una campanya divulgativa relacionant els productes de custòdia com uns productes de consum responsable i que fan paisatge. De fet, el lema del projecte és Un paisatge que alimenta; per tant, signarem acords amb finques i productors que encaixin amb aquesta ideologia”, diu Montse Pascual.
GOB i Iaeden
El GOB Menorca (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és qui lidera el projecte de pla pilot de custòdia agrària a Menorca i a l'Alt Empordà. En el cas de l'Alt Empordà el projecte és desenvolupat amb la col·laboració de Iaeden. El finançament prové del projecte Cultivant Sinergies, un pla pilot de desenvolupament rural, cofinançat pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i per fons europeus del Feader. Aquest pla pilot finança el 90% de les actuacions per desenvolupar el projecte de custòdia agrària des de mitjans del 2011 fins a mitjans de l'any 2014. Les relacions entre explotacions agrícoles i entitats naturalistes no sempre han estat fàcils. Amb la custòdia agrària es pretén precisament impulsar la conservació de les activitats agràries tradicionals, ambientalment sostenibles i de proximitat que actuen com a verdaders modeladors del paisatge empordanès i refugi de la biodiversitat. Al final, també cal que se'n beneficiïn els consumidors; uns consumidors responsables als quals s'ofereix a uns preus assequibles productes de la terra i de qualitat, amb el valor afegit de dignificar la vida al camp i fer-la agradable per a les futures generacions.
Il·lustració gràfica a l'Ecomuseu Farinera
L'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries acull fins al proper 15 d'abril l'exposició titulada Cultivant sinergies. Un paisatge que alimenta. El muntatge mostra les oportunitats que ofereix una activitat agrària responsable, com ara el manteniment del paisatge, la conservació dels valors naturals i culturals o els productes de qualitat que s'elaboren en aquestes finques. L'exposició es va inaugurar en el marc del seminari d'agricultura i medi ambient que va tenir lloc a l'Ecomuseu Farinera els passats 10 i 17 de març. Una trentena de productors locals hi van poder descobrir les experiències de custòdia agrària en curs a Menorca, Liébana i el territori del Sènia.
Conservar la natura des de la taula del restaurant
“Si t'agrada la naturalesa dels Picos de Europa, pots contribuir a la seva conservació consumint lletons de les muntanyes de Liébana.” Aquest és un dels lemes promocionals que una quinzena de ramaders de Cantàbria posen en davant en una iniciativa de custòdia agrària a la zona dels Picos de Europa. Es tracta millorar la productivitat de la ramaderia de muntanya i alhora generar beneficis mediambientals, eliminant intermediaris i buscant una comercialització tan directa com sigui possible: els consumidors prioritaris són el milió de visitants anuals que reben els Picos de Europa. Amb la creació d'una marca específica (lletons de les muntanyes de Liébana) i la implicació dels restaurants de la zona, la iniciativa potencia un producte gastronòmic de qualitat que facilita un preu de mercat més alt i un valor afegit de responsabilitat social i ambiental que permet diferenciar-se en el mercat. El projecte es completa amb un programa de conservació del trencalòs als Picos de Europa. A Menorca, la finca Algendaret, amb la llet com a producte principal, ha renunciat a la gestió tradicional amb vaca frisona per apostar per les races autòctones, mentre una altra finca, La Marcona, recupera una varietat local de blat. En els dos casos, les finques han signat convenis de custòdia agrària amb l'entitat local GOB, que permeten de desenvolupar una sèrie de mesures que tenen beneficis ambientals i econòmics.
Algunes mesures del manual de bones pràctiques en la custòdia agrària
Elements naturals
Manteniment d'arbres i vegetació singulars, basses, construccions de paret seca.
Tipologia de conreu
No a l'ús de transgènics, potenciació de varietats tradicionals d'horta, de
fruita i farratges.
Millora d'elements
Plantació d'arbres i arbustos en terrenys en estat de semiabandó i potenciació de refugis de fauna.
Gestió del conreu
Rotació de cultius, incorporació de residus de collites i poda, no a la crema de rostolls, ús d'adobs orgànics i eliminació de plàstics.
Gestió del ramat
Bestiar en règim semi lliure, prats de pastura silvestre, races autòctones.
Un equip de voluntaris per ajudar a desbrossar
A principi del mes de març, l'Iaeden va organitzar la desbrossada manual d'un prat de dall de l'Albera, a la finca de Can Torres. Era la primera activitat de voluntariat agrari, una actuació que forma part dels convenis de custòdia agrària amb l'objectiu de facilitar la implicació social en aquests projectes. També és una ajuda apreciada per les petites explotacions agrícoles. L'altre aspecte que es desenvolupa amb aquests acords és el d'activitats d'educació ambiental relacionades amb el projecte de custòdia agrària a les escoles i de cara al públic en general. Ahir diumenge va tenir lloc una visita guiada de Can Torres amb del propietari i un biòleg.
