Els espais naturals generen 192 milions d'euros anuals

Més enllà del seu valor ecològic i paisatgístic, els espais naturals protegits de Catalunya fan una important aportació econòmica al país que un estudi de l'Institut Cerdà, impulsat per l'Obra Social de la Caixa, ha quantificat per primer cop. Els setze espais naturals estudiats generen un total de 192 milions d'euros anuals en forma de valor afegit brut i 5.110 llocs de treball.

L'estudi Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya, presentat ahir al parc natural de Collserola, atribueix al sector serveis el 83% dels ingressos, a la gestió dels espais el 9% i a les activitats agrícoles que s'hi fan, el 8% restant. “Per cada euro que s'inverteix en els espais naturals se'n generen nou [8,8 exactament]”, va resumir el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró.

El gros d'aquests ingressos (181,5 milions d'euros anuals) prové dels serveis relacionats amb els espais de què fan ús els visitants atrets pels “valors naturals, paisatgístics i culturals”, tal com remarca l'estudi. La clau per seduir els visitants rau, en moltes ocasions, en la tasca dels òrgans que gestionen els parcs i que impulsen una sèrie de productes turístics com ara rutes, espais d'interpretació, fires i esdeveniments, sovint en col·laboració amb altres actors del territori.

Els últims anys –destaca l'estudi– s'ha apostat per la diversificació dels continguts turístics i per la generació de nous productes orientats a una demanda més especialitzada, per tal de repartir al llarg de l'any l'afluència de visitants. La gestió dels espais naturals també ha servit per impulsar activitats com ara la restauració de boscos afectats per incendis i els treballs de recuperació d'hàbitats, que suposen una part important de la gestió dels parcs i són una manera de donar oportunitats laborals a persones en risc d'exclusió social a través del suport econòmic de l'Obra Social La Caixa.

L'impacte econòmic que genera cadascun dels espais naturals és molt desigual i varia en funció de la seva situació geogràfica. Miguel Hernández, gerent de Medi Ambient de l'Institut Cerdà, va explicar que els espais que fan una aportació econòmica més important en termes relatius a la seva comarca són els que estan situats en zones de muntanya on no hi ha atractius turístics de costa i que estan lluny de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Aquest és el cas del Parc Natural de la Serra del Montsant, que genera el 8,9% dels llocs de treball de la comarca; el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (5%) i el Parc Natural de l'Alt Pirineu (4,6%). A la cua hi ha el Parc Natural de Collserola, que està sotmès a una forta pressió demogràfica i és, amb diferència, el que més visitants rep, seguit del Parc Natural del Montseny.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va lloar la solvència de l'estudi i va remarcar que el treball “demostra la necessitat de fer una política ambiciosa en la protecció dels espais naturals” que ha de ser “compatible amb la generació de riquesa”. Vila va explicar que des del seu departament s'està treballant per potenciar els parcs naturals existents i per declarar-ne de nous. El conseller va recordar que ja està en fase d'informació pública el Parc de les Capçaleres del Ter i del Freser, que està previst que es creï al setembre i, per finals d'any, s'espera tenir enllestida l'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu.