Hi ha més de 46.000 gats feréstecs als espais urbans
S'estima que la densitat de població felina es pot xifrar en 131,87 gats per quilòmetre quadrat
El cost d'esterilització calculat fluctuaria entre els 2,6 i els 4,6 milions anuals
Les colònies de gats en zones urbanes han experimentat un creixement considerable en moltes poblacions de les comarques gironines, fins a tal punt que la Diputació de Girona, a través del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma), ha encarregat un estudi a l'empresa ATC, que ha efectuat una diagnosi sobre la problemàtica generada per aquests felins en l'esfera urbana.
Una de les primeres constatacions de l'estudi –centrat inicialment en sis poblacions de la comarca de la Selva (Lloret, Tossa, Maçanet, la Cellera, Arbúcies i Santa Coloma de Farners), i extrapolat posteriorment a dues del Baix Empordà (Torroella de Montgrí i la Bisbal d'Empordà) i una del Ripollès (Camprodon)– és que el creixement incontrolat de la població d'aquests felins assilvestrats –no es té en compte la població d'animals domèstics que viuen en domicilis com a mascotes– en els últims anys genera en molts casos problemes de convivència veïnal i fins i tot d'insalubritat.
Generalment, els gats s'ajunten en grups estables al voltant del focus de menjar, que sovint és aportat per alimentadors, persones que serveixen menjar als gats habitualment en un mateix espai. Aquests grups de gats, anomenats colònies, solen estar formats per femelles adultes i per individus immadurs. Els mascles adults són més solitaris, amb interaccions amb diversos grups.
Els gats, però, tenen un alt índex de fertilitat i les poblacions es multipliquen amb rapidesa, cosa que sovint obliga els ajuntaments, quan els veïns perjudicats es queixen, a prendre mesures com ara campanyes d'esterilització, que no sempre tenen continuïtat en el temps, segons consta en l'estudi, fet que les converteix en ineficaces.
Nombre de gats
L'estudi ha establert unes pautes que permeten fer un càlcul aproximat del nombre de gats urbans a partir d'estimacions sectorials mitjançant mitjanes de densitats. L'estudi, que abraça un període que va del febrer a l'abril, pretén extrapolar les dades a tota la demarcació. El càlcul conclou que la densitat de població felina a la demarcació és de 131,86 gats per quilòmetre quadrat, considerant només zones urbanes i felins assilvestrats. En queden exclosos, per tant, els gats domèstics amb propietari que conviuen amb persones. Així doncs, partint d'una densitat de 131,86 per quilòmetre quadrat, el nombre estimat de gats urbans que hi hauria a les comarques gironines és de 46.304.
LES XIFRES
Alimentadors: bona fe, però font del conflicte veïnal
La presència d'una colònia de gats –controlada si tots els membres han estat esterilitzats– genera sovint problemes de convivència entre veïns i, segons assenyala l'estudi, pot derivar també en “problemes de salut pública i d'impacte ambiental”. Les colònies de gats s'aglutinen en zones urbanes al voltant de racons on persones de bona voluntat donen menjar als felins. Aquestes persones, que van de bona fe, sovint recelen de l'administració local, amb la qual en molts casos es neguen a col·laborar per eradicar el problema, perquè sovint pensen que donar informació als ajuntaments pot derivar en l'aplicació de mesures massa contundents.
Sis pobles de la Selva com a exemple extrapolable
Amb la col·laboració d'entitats diverses, alimentadors i ajuntaments, l'estudi es va centrar inicialment en sis poblacions de la comarca de la Selva: Santa Coloma de Farners, Tossa, Lloret, Arbúcies, la Cellera i Maçanet. El percentatge de gats esterilitzats és molt baix en totes les poblacions. A la plana de la Selva, és d'un 6%: a Santa Coloma es van identificar tres colònies, amb 27 gats, i a Maçanet també n'hi havia tres, amb 24 felins. Al litoral, l'índex d'esterilització és de l'11%: a Lloret, el nombre de gats s'eleva a 488, repartits en 44 colònies, i a Tossa de Mar s'han localitzat 145 gats, agrupats en nou colònies. Pel que fa als dos pobles de la Selva interior (Arbúcies i la Cellera), s'han recomptat fins a 98 gats, 83 dels quals a Arbúcies, amb un 6% d'esterilitzats.
Torroella, la Bisbal i Camprodon, tres casos més
L'experiència a la Selva va facilitar l'extrapolació de la diagnosi a altres pobles, dos del Baix Empordà (Torroella i la Bisbal) i un del Ripollès (Camprodon). El cas de Torroella va destacar per l'alt percentatge d'animals esterilitzats (al voltant d'un 50%), bona part a l'Estartit i a les urbanitzacions pròximes. En tot el municipi, se'n van detectar fins a 374. Es destaca la feina feta pels Amics Protectors dels Animals (APdA), una associació de l'Estartit que hi treballa des de fa set anys. La gran majoria de les colònies felines estan controlades a la Bisbal. Es van detectar fins a 146 gats, gairebé un centenar dels quals estan esterilitzats. A Camprodon, un municipi amb una àmplia superfície forestal, es van detectar fins a 140 gats en zona urbana, molt pocs d'esterilitzats.
Esterilització, una solució amb un cost desmesurat
L'estudi assenyala, entre altres conclusions, que si “la intenció real és incidir en el control de les poblacions [felines], calen actuacions contundents”. Això, però, demana una “alta inversió”, que es reclama que sigui assumida per l'administració. L'esterilització dels felins es calcula que té un cost d'uns 60 euros per als mascles i 75 per a les femelles. I, estimant que fossin meitat i meitat, la inversió necessària a la demarcació de Girona per arribar a un control de la població de gats no seria inferior als 2,66 milions d'euros. La fluctuació del càlcul s'arriba a portar fins a un cost de 4,6 milions d'euros, segons el barem estimatiu que es triï per fer el càlcul general.
Prohibir les colònies no és efectiu i es veu millor la reglamentació
Les conclusions de l'estudi són múltiples. Els problemes sanitaris derivats de les colònies de gats incontrolades es poden assimilar als que provoquen els gavians i els coloms en l'àmbit urbà. Les solucions radicals basades en la prohibició de colònies són de difícil aplicació perquè les persones que alimenten els gats ho continuaran fent. Es recomana, doncs, que es reglamenti a través d'ordenances la presència de colònies, així com la funció dels alimentadors i de les entitats que hi ha implicades. Un dels punts que hauria d'incloure aquesta reglamentació seria l'obligació d'alimentar els felins amb pinso per tal de no atraure insectes i rates com passa ara en determinades colònies descontrolades. Es constata també que el paper de les administracions és fruit més de la reacció a la queixa que de la prevenció i es recomana que això canviï.
