El vent i la rosada

L'aire esdevé navalla, gebre espargit, filferro que estergeix l'escorça. El torb propaga els espinguets de les sisetes, les mena a turbamulta sota els núvols. T'espeteguen fondals remots a la memòria, mentre la fulla del garrofer sargeix sang en el traspassament del vespre, enaigua silencis als braons del plugim, hi sobrevenen vehicles que defugen la boira, allà potser s'enceten mirades sense tu, s'ensofronyen els pins a recer d'una aigua corprenedora.

Els ampits de l'esguard tenen l'empremta de la intimitat, n'ets a dins, com les formigues trenant corrandes obagues pels turons. Sobre el bromall arbores planyiments, migrades desolacions.

Són esbalaïdors els successos paral·lels, a la mateixa hora que una nena mor tràgicament sota una murada, uns violents cremen el mobiliari urbà d'una ciutat qualsevol. T'assabentes d'un home que ha trobat el seu paper al món, se'n va lluny de la zona de confort, arrisca la vida en platges remotes per eixarcolar infants porucs de les grapes mesquines d'una ferotge mar hivernenca, herois anònims que mai no seran venerats.

Ai! Lesbos, on són els teus versos? Ací la nit s'afua al bell mig del dia, no és cap faula amb moralitat, és la indiferència, perquè potser només els monstres cobegen i assoleixen el poder.

Podem entrebancar-nos amb la insolidaritat a la cua del pa, entre els nostres, en aquells que ens fiten amb suspicàcia i somriuen maules, els tenim per amics a qui emparem i conhortem, per ells ens l'hem jugada alguna volta, i heus ací que se'n foten. Tan s'hi val, la vida és teua i l'has de caminar nodrint-te amb bocins de claredat.

Probablement has desaprès els noms de la música, de les pel·lícules, dels llibres que t'han colpit, tot i així, els paratges, les faccions d'algunes persones, sempre t'agarberen melangia a les pupil·les. Sobtadament se t'arramba la noció de provisionalitat, bugadeges entre els papers i tot comença a sobrar-te.

A Silla les palmeres de l'estació ombregen el matí, creba un llambreig incert que t'embadaleix, amanyagues el vent i el deixes transitar els trets que t'afaiçonen l'alegria al rostre.