Primeres accions a la Devesa
S'han esporgat branques per evitar ombres i s'ha posat enllumenat nou en zones fosques
Es licita la naturalització del vial perimetral, que estarà fet a principis d'estiu
Ja s'ha aprovat el projecte per refer el vial perimetral i naturalitzar-lo
El pla de xoc de la Devesa de Girona comença a caminar. L'equip de govern de CiU i el grup municipal d'ERC-MES van presentar a mitjan mes d'octubre les actuacions del pla de xoc que les dues forces havien pactat impulsar amb l'inici del mandat, i com a compromís per a l'aprovació del cartipàs municipal que proposava la formació liderada per l'alcalde, Carles Puigdemont, i des de fa unes setmanes, s'estan iniciant les primeres actuacions del pla de xoc per aquest important pulmó verd de Girona.
El primer que s'ha executat, en bona part, ha estat la millora de l'enllumenat als vials principals de la Devesa. El regidor de Sostenibilitat i responsable de la Devesa, Carles Ribas, detalla que “en les darreres setmanes hem podat les branques dels arbres en els punts que dificultaven que la llum arribés amb claredat fins al vial”. Això ha permès eliminar, sobretot, al passeig de la Devesa i al passeig de les Sardana bona part de les ombres que provocaven aquestes branques, i ara la sensació és de més enllumenat. Ribas indica que també s'ha reforçat l'enllumenat al passeig central que va des del passeig de la Sardana fins a la Copa. “L'objectiu és que garantint més llum en els passejos principals hi hagi una major seguretat per als usuaris de la Devesa”, afirma Ribas. Per garantir una millor il·luminació d'algunes d'aquestes zones internes del parc, s'ha optat per col·locar nous llums i reduir el nombre de zones amb penombra. El reforç i la instal·lació de nous punts de llum a la Devesa s'ha fet reaprofitant fanals que ja tenia la brigada municipal, ja que Ribas explica que “el pla especial és el que definirà quina tipologia de llums hi acabem implantant; hi hem posat aquests de manera provisional”, manifesta. Encara amb matèria d'enllumenat, l'acord del govern amb ERC-MES ha permès també renovar l'enllumenat dels Jardins de la Francesa, que encara eren de mercuri i que ara s'han instal·lat de LED.
L'acord entre l'equip de govern de CiU amb els republicans i socialistes contemplava una inversió de 250.000 euros per aquest pla de xoc. La principal inversió és la naturalització de la meitat de l'actual vial perimetral de la Devesa. Aquesta actuació suposarà l'eliminació d'unes 150 places d'aparcament, ja que es vol convertir tot el vial des del passeig de la Sardana fins al pont de la Barca en una zona de passeig naturalitzada. El projecte ja s'ha aprovat per la junta de govern municipal i les previsions és que amb l'adjudicació feta es pugui començar l'actuació cap al mes de març i que s'acabi l'obra a principi d'estiu, si no hi ha entrebancs.
Per fer-ho, s'ha previst que sense aixecar l'asfalt actual es col·loqui sauló per homogeneïtzar aquest tram amb la resta del parc de la Devesa i que la desaparició de l'asfalt actual permeti que l'espai sigui zona de passeig, per córrer o d'estada. La decisió manté les 170 places de l'altra tram fins al davant de l'Auditori, amb l'excepció dels dimarts i dissabtes, que l'espai queda ocupat per les parades del mercat bisetmanal de les ribes del Ter.
LES XIFRES
El pla especial passarà pel ple abans del mes d'abril
Dani Vilà
La voluntat perquè el parc de la Devesa tingui un pla de futur que regeixi qualsevol actuació ve de lluny, i la figura cabdal en aquesta planificació és el pla especial que es va treballar durant mesos amb la participació ciutadana. El regidor responsable del pla especial de la Devesa, Carles Ribas, avança la voluntat que el document es porti al ple el mes de març o l'abril i amb el compromís polític adquirit per l'alcalde, Carles Puigdemont, que el pla obtingui com a mínim el vot favorable de dues terceres parts del plenari. Aquest compromís ha de servir perquè un consens ampli permeti dissenyar el futur del parc sense titubejos polítics o que canvis de govern en un futur tornessin a repensar el parc.
En l'actualitat, els tècnics estan fent una síntesis detallada de les més de 8.000 propostes fetes durant el procés participatiu establert. Un cop feta aquesta feina, es convocarà la taula de seguiment i també la taula política amb la voluntat de definir aquelles estratègies que s'incorporen en el pla especial definitiu. Entre les mesures que obtenien més consens hi havia l'obertura del parc de la Devesa cap al riu Ter, seguint el model de les ribes del Ter de la Devesa. En aquest punt, el projecte s'encavalca amb el document Quatre rius i una séquia que proposava piscines naturals al riu, així com zones d'estada o cafeteria en una zona de transició entre el parc i el curs fluvial.
També es veia bé per part de la majoria dels ciutadans i tècnics que hi van intervenir la previsió de reforçar els elements com ara els circuits per córrer o per fer exercicis, és a dir, recuperar el popular circuit del Cola-Cao que durant molts anys va ser present al parc i que tenia molta utilitat. La possibilitat de fer pistes esportives obertes, així com la instal·lació d'alguna guingueta eren altres aspectes que es veien de bon ull per la majoria de ciutadans i experts. El pla especial superarà com a figura urbanística el vigent pla d'usos que ja regeix el parc però que ha tingut poca incidència.
S'estudia impulsar un ens gestor
Una de les línies d'actuació que està estudiant el consistori per a la futura gestió del parc de la Devesa de Girona és la creació d'un ens gestor. Aquesta possibilitat s'ha posat sobre la taula després d'analitzar el funcionament d'altres parcs d'arreu del món, com és el cas del popular Central Park de Nova York. La voluntat és que el parc de la Devesa pugui funcionar amb un ens autònom que s'autogestioni per ell mateix. Amb l'auspici sempre del consistori, però amb la idea que qualsevol activitat que s'hi fes pogués rebre els diners pel lloguer o el cost i que això anés a parar en aquest ens gestor i es reinvertís en el mateix espai.
Aquesta opció encara es troba en una situació embrionària, però seria la voluntat expressada pels responsables polítics de l'espai com un horitzó de futur. En aquest ens hi tindrien cabuda des de grups polítics fins a experts en el manteniment de l'espai verd, naturalistes o veïns de Girona que tindrien com a centre del debat la millora i gestió de la Devesa.
