La Devesa, una nova centralitat

El projecte de pla especial de la Devesa ja ha vist la llum, i ja hem mostrat els grans eixos del que ha de ser la Devesa del futur. Sens dubte, ens trobem davant del pla urbanístic que ha tingut més participació de la història de Girona, en base a un procés, encara no finalitzat, que ha servit per enriquir el fons i la forma del pla, i deixar-lo a punt per a una aprovació inicial que s'hauria de produir aquest estiu.

L'objectiu principal d'aquest pla és convertir la Devesa en una nova centralitat de la ciutat. Si bé és cert que ja no és la frontera que un dia va ser, encara hi ha feina a fer per obrir el parc a la ciutat i a la ciutadania. Amb aquesta intenció, el document planteja ordenar el parc a partir de tres grans àmbits: integració amb el riu Ter, recuperació de la Devesa històrica i integració urbana.

El primer dels àmbits planteja l'obertura del parc cap al riu Ter, ja que ara podem dir que hi viu d'esquenes. Integrar el parc amb el Ter implica fer créixer el bosc de ribera i potenciar-ne la funcionalitat ecològica, recordant que forma part de la xarxa Natura 2000. Des del riu, es proposa que el futur parc penetri suaument, a través d'una nova zona d'herba, cap al que podem anomenar la Devesa històrica. Aquest àmbit, projectat el 1859 per l'arquitecte Martí Sureda, està format per les grans illes de plàtans, els jardins de la Devesa i el Camp de Mart. És l'àmbit més representatiu del parc i el que el dota de la seva potent identitat, en base a un singular paisatge que té en el plàtan el seu element distintiu, i que es conservarà, ja que no es plantegen grans transformacions a les illes. En canvi, el Camp de Mart sí que es proposa que sigui objecte d'un canvi profund, convertint-lo en una gran esplanada polivalent, diàfana i paisatgísticament integrada, que estigui preparada per celebrar-hi activitats. No especifiquem quines han de ser, perquè aquesta no és la funció del pla especial. Tanmateix, s'està pensant molt especialment en les necessitats operatives de Fira de Girona, un equipament estratègic que requereix espai. Es tracta d'ordenar el gros del que ja es fa, entenent que tota activitat que s'hi proposi ubicar ha de ser fruit d'una decisió col·lectiva. Finalment, l'àmbit d'integració urbana vol millorar la connectivitat entre la Devesa i la ciutat, eliminant barreres –també internes per afavorir l'accessibilitat– i facilitant el pas de les persones. Persones i no pas vehicles, ja que el pla planteja limitar estrictament el trànsit rodat, permetent només l'accés a persones amb mobilitat reduïda o serveis. Finalment, un apunt amb relació a l'arbrat: el pla planteja que, per projecte, s'hagin d'eliminar 235 plàtans, mentre que proposa plantar-ne 159. En total, com a molt, desapareixerien 76 plàtans dels 2.540 que hi ha actualment a la Devesa, és a dir, el 3% del total. A més, la superfície arbrada podria augmentar gràcies a la restauració del bosc de ribera del Ter, amb espècies pròpies com ara salzes, verns o freixes. La gestió de l'arbrat té un paper destacat dins del pla especial, partint d'una diagnosi acurada de l'estat dels arbres del parc.

En resum: el pla és un instrument normatiu i a la vegada estratègic que dibuixa la Devesa que volem, que s'haurà de desplegar per fases a mesura que es vagin redactant els projectes d'urbanització. En darrera instància, el pla especial de la Devesa
vol recuperar aquell paradís perdut i convertir-lo en l'emblema de la Girona del segle XXI.