Medi ambient

medi ambient

El canvi climàtic, principal amenaça ambiental al Pirineu

L'augment de la temperatura causa ja alguns canvis de cultius, i a la llarga podria fer entrar en crisi la ramaderia i el turisme

L'aigua, la MAT de Ponent, l'autovia A-14 i un futur rebrot de la construcció completen la llista de riscos

Les cinc principals amenaces que planen actualment sobre el medi ambient a les comarques del Pirineu tenen, algunes, un caràcter global, i d'altres són més concretes. Durant la primera dècada dels dos mil, sobretot entre el 2005 i el 2008, els plans d'urbanització i de creació de nous equipaments i infraestructures eren en el primer pla del debat sobre el futur d'aquest espai del país. La crisi els ha fet retrocedir en urgència, però ha aparegut ara el canvi climàtic com a gran focus d'atenció, amb un encara molt lleuger augment de la temperatura en les darreres dècades que s'ha traduït, entre altres canvis, en uns primers intents de fer-hi tornar la vinya com a cultiu a alta muntanya.

Canvi climàtic

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha fet durant aquest agost una reflexió sobre l'estat de la qüestió. Responsables de medi ambient, energia i meteorologia d'Andorra van presentar diverses ponències que van posar sobre la taula els primers efectes i l'aparició ja d'una consciència social del tema: el 63% dels ciutadans del Principat ja ho consideren un problema molt greu que pot afectar no només l'entorn natural sinó l'economia pirinenca, amb una pujada de la cota de la neu, a llarg termini, i, per tant, la disminució de les zones esquiables, principal motor econòmic d'Andorra i el Pirineu. Un estudi d'investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques va predir l'any 2008 un augment de la temperatura al Pirineu d'entre 2,8 i 4 graus a final de segle. A canvi dels riscos per al turisme, té lloc els darrers anys el fenomen de la reintroducció de la vinya al Pirineu. D'ençà del 2009 Torres experimenta amb diverses varietats al Pallars Jussà, i han nascut diversos productors nous al Pallars Sobirà i Andorra davant la viabilitat dels cultius de vinya gràcies a la major insolació i temperatura. El líder del grup ecologista Ipcena, Joan Vàzquez, assenyala que l'augment de la temperatura estaria posant en perill “uns ecosistemes molt fràgils com són els del Pirineu”, amb el risc per als prats i, per tant, per a la ramaderia extensiva, vital en moltes zones de muntanya que no viuen del turisme, així com per a les fagedes, els avets i altres espècies autòctones amb una necessitat de pluviometria que estaria en perill si progressa l'augment de temperatures i el canvi del règim de pluges.

Aigua

Molt relacionada amb el canvi climàtic trobem la gestió de l'aigua: un previsible augment de la temperatura reduiria la quantitat de neu que s'acumula i que amb el desgel alimenta els rius catalans. També posaria en risc l'economia local, ja que menys aigua implicaria també menys recursos per a la creació de neu artificial, cada cop més necessària si la cota de neu puja per un augment de la temperatura. A més, el líder d'Ipcena assenyala la sobreexplotació dels rius a alta muntanya sense tenir en compte el seu cabal mínim per a la sosteniment ecològic. Vàzquez cita un acord signat pel govern de Franco amb l'Estat francès el 1956, modificat el 1970 i encara vigent, que permet a l'Estat francès desviar aigua del Segre cap a l'Arieja sense tenir en compte el mínim ecològic com a exemple de les grans pressions a què se sotmet els rius des de les seves capçaleres.

La MAT de Ponent

La construcció d'una nova línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) per connectar les centrals de la vall de l'Ebre amb les hidroelèctriques pirinenques, la MAT de Ponent, fa vuit anys que volta pels despatxos de Red Eléctrica Espanyola (REE). La companyia estatal va presentar ja un projecte de traçat als alcaldes i ha comprat terrenys a Figuerola d'Orcau, al Pallars Jussà, on posarà la subestació final del projecte, que connectarà amb la MAT ja existent que va del Pirineu fins a la regió metropolitana de Barcelona. Segons Josep Castells, alcalde de Castell de Mur i un dels principals opositors a la MAT, el projecte tindria un gran impacte paisatgístic sobre el Pallars Jussà, una comarca travessada ja per onze línies de transport elèctric, i afectaria espais naturals protegits. La crisi, però, l'ha deixada de moment al calaix de REE, fins que el Ministeri de Foment trobi finançament per tirar-la endavant.

Autovia A-14

Segons els ecologistes, l'autovia projectada entre Lleida i Vielha pot tenir al Pirineu un efecte “devastador”. “És impossible construir-la sense fer una gran destrossa en els entorns naturals que travessarà”, diu, a l'Alta Ribagorça, a la Ribagorça d'administració aragonesa i a l'Aran. Segons el líder d'Ipcena, la ràtio de vehicles existent no justifica l'actuació. Tot i això, existeix una gran demanda social a la zona, per l'alta sinistralitat de la carretera actual i el tràfic de mercaderies.

Construcció

Entre els anys 2005 i 2008, moment culminant de la bombolla immobiliària que va precedir la crisi econòmica actual, es van impulsar un gran nombre de plans urbanístics al Pirineu, sobretot lligats a les zones turístiques i de complexos d'esquí. A l'Aran es van intentar legalitzar les bordes (cabanes de pastor) com a segones residències, i a la vall Fosca una gran operació urbanitzadora vinculada a una estació d'esquí que no es va arribar a construir va quedar empantanegada per la fallida de la constructura Metrovacesa. Tremp va aprovar un pla general que doblava la població actual del municipi. Actualment, l'excés d'urbanització del Pirineu ha baixat uns quants esglaons com a risc ambiental, tot i que els ecologistes avisen que davant d'un futur repunt de l'economia podrien tornar les pràctiques “depredadores” sobre el territori.

LA FRASE

La ramaderia extensiva i el turisme poden tenir greus problemes amb el canvi climàtic
Joan Vàzquez
president d'ipcena


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
EL TEMPS
SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

Tarda d’ambient càlid, augment de la nuvolositat i xàfecs

barcelona

El TSJC admet a tràmit el segon recurs contra la C-32

tordera / lloret de mar
Medi Ambient

Salvar el nostre mar, ara o mai

barcelona

El període mitjà de pagament de la Generalitat als proveïdors se situa en els 40,49 dies al març

barcelona

TMB alerta d’un servei “insuficient” en la nova jornada de vaga al Metro d’aquest divendres

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ruixats de tarda

Barcelona

Més de 3,4 milions de fons europeus per a noves vies verdes a la demarcació

Girona

Posen a licitació la reforma de la variant de Banyoles de la C-66

BANYOLES

La CUP fa una acció de protesta davant la incineradora de Sant Adrià per demanar que es tanqui

Barcelona