Infraestructures i serveis

ferrocarrils

aniversari

FGC celebra el centenari de la connexió entre Barcelona i el Vallès

Fa cent anys que es va connectar la plaça Catalunya amb les Planes i es va obrir la porta a l'electrificació i al creixement demogràfic del Vallès

Acaba de fer cent anys que el primer tren va sortir de l'estació de plaça Catalunya i va arribar a les Planes. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Terminus Centre d'Estudis del Transport han programat un seguit d'actes que inclouen l'exposició itinerant 100 anys del tren a les Planes, que ara es pot veure al districte de Sarrià- Sant Gervasi, a la Casa Orlandai, fins passades festes: imatges dels cent anys de l'entrada en servei del tren a les Planes, la construcció del túnel de Vallvidrera i l'entrada en servei dels automotors Brill. Arran de la commemoració, s'han batejat dues unitats de tren amb els noms de Frank Stark Pearson i de l'empleat d'FGC i soci veterà de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona Lluís Bruguera. També s'han emès un segell commemoratiu i un cupó de l'ONCE amb motiu de l'efemèride. Un dels plats forts és el llibre Els trens Brill i els Ferrocarrils de Catalunya. Cent anys d'història entre Barcelona i el Vallès, de l'historiador Joan Carles Salmerón, editat per Terminus. La commemoració de l'estació de les Planes, inaugurada el 1916, és el primer d'un seguit d'aniversaris: Sant Cugat el 1917, Rubí el 1918, Terrassa el 1919, Sabadell, el 1922... No és qualsevol celebració, comenta Salmerón: “És molt més important del que sembla!” S'ha d'honorar la memòria, diu, de l'impulsor, l'enginyer Carles Emili Montañés. Va tenir dos propòsits: electrificar Catalunya i comunicar Barcelona i el Vallès, que aquells anys era un paisatge de masies, amb el petit nucli de Sant Cugat. Va trobar un aliat, l'industrial nord-americà Pearson, que hi va aportar el capital. “No només era un transport directe, que és molt, sinó que era també el màxim exemple d'electrificació a Catalunya.” Unir Barcelona i el Vallès ser un exemple de modernitat. També va propiciar un canvi social: era possible treballar a la ciutat i viure fora.

L'ocupació del territori

Entre Barcelona i el Vallès hi havia masies, i Sant Cugat, aleshores molt petit. I interessava molt arribar a Terrassa i Sabadell, com a nuclis industrials. Sens dubte, però, el fenomen social va fer accelerar les obres: van néixer urbanitzacions, La Floresta, Valldoreix, Mira-sol, Bellaterra... I els propietaris, que ja havien deixat Barcelona, pressionaven. El tren de Les Planes va tenir una altra repercussió social que n'hi ha que encara recordarà. Les Planes es va convertir en un espai d'esbarjo per als barcelonins durant dècades. Els trens, el cap de setmana, no donaven l'abast.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona