L'oposició a la MAT, camí d'Europa
Els detractors al ramal de La Selva desconfien dels tribunals de l'Estat i planegen recórrer a magistrats europeus
Per No a la MAT, els quasi 5.000 euros de costes per dues sentències adverses són un “càstig”
Una altra sentència contrària als opositors del ramal de la línia de molt alta tensió (MAT) de la Selva farà derivar, probablement, el periple judicial cap a altres organismes de la Unió Europea. Els detractors de la MAT planegen recórrer a magistrats del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJDE) perquè consideren que “decisions polítiques han adoptat la forma de sentències judicials”, sosté el portaveu de No a la MAT, Pasqual Aguilar.
El 24 de novembre, el Tribunal Suprem va tombar un recurs contra el tram dels 400 kV Bescanó-Santa Llogaia, presentat per No a la MAT, la plataforma Alarmat i la CUP, aixoplugades sota el paraigua de la Iaeden. Ara, es coneix que una sentència del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha desestimat un recurs dels mateixos denunciants contra el ramal Santa Coloma de Farners-Riudarenes. Entre els dos recursos, els denunciants han de fer front a les costes judicials (uns 4.800 euros). “Això no és una sentència, és un càstig. Es vol evitar que seguim el curs judicial i que arribem a Europa”, assenyala Aguilar.
La línia de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia es va engegar a finals de novembre del 2014 i, pocs mesos després, a principis del 2015, es va fer la interconnexió subterrània que connecta l'Estat espanyol i el francès.
El ramal entre Santa Coloma i Riudarenes no està construït. REE va tancar un acord amb l'Ajuntament de Riudarenes, però no així amb el de Santa Coloma. El ramal tindria 41 torres en un traçat de 17 quilòmetres (12 a Santa Coloma i 5 a Riudarenes) i connectaria la torre número 134 de la MAT –al massís de les Guilleries i a prop d'un centre budista [vegeu imatge]– amb la subestació de Riudarenes.
Les entitats naturalistes va presentar un recurs contra l'acord del consell de ministres que havia permès aixecar les torres de molt alta tensió. Al·legaven, entre altres arguments, indefensió de la ciutadania i vulneració dels drets fonamentals, ja que la MAT forma part d'un circuit d'interconnexió elèctrica internacional.
El portaveu de No a la MAT considera que les dues sentències del novembre demostren un “tracte de favor cap a Red Eléctrica Española (REE)”. El Suprem “exculpa i justifica” la fragmentació per trams amb què el govern espanyol va executar la línia. Per Aguilar, la sentència del Suprem vulnera directius transfrontereres. Segons el portaveu, una instal·lació de connexió de més de 220 kV i de més de deu quilòmetres no es planifica de manera fragmentada, sinó que s'havia de fer com un sol bloc.
En la sentència del 19 de novembre, el TSJM esgrimeix els mateixos arguments que el Suprem. No considera que l'esmentada fragmentació tingui prou pes i tampoc troba que s'hagin vulnerat drets fonamentals. La magistrada del TSJM sosté que va avaluar les mesures de seguretat i l'afectació a la salut en els camps magnètics i va tenir en compte el principi de precaució.
Estrasburg o Luxemburg
Aquest mes, l'advocat dels contraris a la MAT i al ramal estudiarà si presenta recurs al Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem, respectivament. Atesa la desconfiança en els jutges de l'Estat, el salt a Europa agafaria forma amb un recurs al TEDH d'Estrasburg pel dèficit de participació o bé al TJUE de Luxemburg per la fragmentació del projecte.
No a la MAT també veu en el Congrés dels Diputats una via de resistència. La comissió d'indústria, energia i turisme del Congrés dels Diputats va aprovar, el 5 d'octubre, una proposició no de llei (PNL) per aturar “de manera immediata” el ramal Santa Coloma-Riudarenes. La proposició demanava, fins i tot, que sigui derogat.
Contactes amb l'AMMAT
Integrants de No a la MAT i l'alcalde de Santa de Coloma, Joan Martí (ERC), han contactat, fa poques setmanes, amb el president de l'Associació de Municipis de la Mat (Ammat), Xavier Quer, perquè l'ens pugui fer front als gairebé 5.000 euros de costes. Els detractors planegen tornar a l'activisme amb actes festius i reivindicatius els propers mesos per recaptar fons. Hi ha la idea de fer una subhasta d'art.
LA XIFRA
“Sense procés democràtic”
No a la MAT considera que en l'arribada de la molt alta tensió a la demarcació no va haver-hi “ni procés democràtic, ni trobada de concertació” i que el mediador enviat per la Unió Europea, Mario Monti, només va parlar amb els opositors “per desbloquejar la interconnexió”, diu Aguilar. En canvi, a la Catalunya del Nord, sosté, “hi va haver participació ciutadana de debò” que va permetre, entre d'altres, que la interconnexió entre els dos estats sigui soterrada.
La MAT no ha fet abaratir la factura elèctrica ni ha fet impulsar energies renovables, com deien els promotors. Aguilar assegura que l'Estat ha d'importar energia elèctrica de Portugal i de l'Estat francès, cosa que no succeïa abans de la interconnexió.
La sentència del TSJM del 19 de novembre, però, dona per bons els arguments de REE: “[La MAT] és una instal·lació elèctrica i un projecte qualificat per la Unió Europea d'interès prioritari per alimentar el tren d'alta velocitat i reforçar l'alimentació elèctrica a Girona i fer la interconnexió amb l'Estat francès.”
