El projecte executiu de la unió dels tramvies, a la tardor

L'Ajuntament de Barcelona preveu tenir-ho tot a punt per iniciar els treballs de connexió de les dues línies del tramvia per la Diagonal abans d'acabar l'any. Tot dependrà, llavors, de si té el suport polític necessari per tirar-ho endavant. Ahir l'oposició va sortir en tromba a recordar al govern municipal que per fer l'obra li cal una majoria al ple municipal que ara mateix no té. Va ser una reacció a l'anunci de la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, que va explicar que el calendari amb què treballa a hores d'ara el govern municipal preveu tenir enllestit el projecte executiu a la tardor.

El calendari de l'executiu d'Ada Colau preveu disposar a finals d'aquest mes o a tot estirar a l'abril dels estudis de mobilitat, que han de determinar les possibilitats en termes d'intermodalitat de transport públic i la manera de minimitzar l'impacte que pugui tenir el nou tram de 3,9 km en la interacció amb la xarxa d'autobusos, per exemple, amb ajustos semafòrics. Després, entre el juny i el juliol, s'espera disposar del també preceptiu estudi informatiu, que analitza, per exemple, l'impacte ambiental de l'obra, i, finalment, passat l'estiu, tenir el projecte executiu.

Sanz també va explicar que, segons els càlculs del consistori, amb el tramvia el temps de viatge en transport públic de la plaça de les Glòries a la de Francesc Macià es reduirà a la meitat: dels trenta minuts actuals de mitjana a quinze.

La tinenta d'alcalde va fer aquests anuncis en el marc de la primera de les dues jornades del congrés Tramvia-ciutat, que se celebra a la Universitat Politècnica de Catalunya sota els auspicis de l'Ajuntament, que l'emmarca en la línia estratègica del govern municipal de difondre les bondats de l'aposta pel tramvia. La connexió dels dos ramals ha estat un assumpte sempre pendent que va quedar arraconat després de la consulta per la Diagonal que l'alcalde Jordi Hereu va perdre el 2010, i que Colau va situar en assolir l'alcaldia com la seva gran aposta en termes de mobilitat.

Des de llavors, s'ha desencadenat una guerra de relats entre els partidaris de la connexió, amb BComú al capdavant, i els detractors, entre els quals ha destacat aportant informes alternatius als oficials el grup municipal demòcrata, abans CiU, tot i que Colau té el vistiplau a la connexió de la Generalitat, també en mans dels exconvergents. El govern català, això sí, se'n renta les mans i diu que és l'Ajuntament qui decideix el traçat.

Ahir Sanz va reiterar que, amb independència que en paral·lel avancin els encàrrecs tècnics que la vagin concretant, la connexió “ha de néixer del consens múltiple: l'institucional, el social i el polític”. El plantejament, però, no convenç l'oposició. El portaveu del PDeCAT, Joaquim Forn, va mostrar-se “sorprès” per aquests avenços si el projecte “no té el consens polític i social que permeti aprovar-lo, i probablement no el tindrà”; Carina Mejías (C's) també va insistir en la falta de consens i va posar en dubte que el pla “sigui viable”, i Jordi Coronas (ERC) va acusar Colau de “voler imposar el projecte sí o sí”, expressió que també va fer servir Alberto Fernández (PP), que va insistir a sondejar altres opcions.