XAVIER RIBERA
CONSIGNATARI I PRESIDENT DE LA CAMBRA DE PALAMÓS
“En biomassa i pasta de paper, estem a l'altura”
Més mercaderies per al port de Palamós
El nombre de vaixells mercants que hi van fer escala va pujar l'any passat, amb un 4% més de tonatge carregat o descarregat
Ports de la Generalitat, les cambres i els consignataris treballen plegats amb vista a generar més activitat
Emili Agulló
Les dades parcials del 2017 i les previsions s'orienten a l'alça
El moviment de mercaderies al port de Palamós va assolir les 146.430 tones el 2016, dada que suposa un creixement del 4% respecte al tonatge global assolit l'any anterior. Enrere queden els registres històrics de més de 350.000 tones superades durant els exercicis 2007 i 2008, just abans de l'esclat de la crisi econòmica internacional, que ha forçat els dos consignataris històrics –Matas, d'una banda, i Fèlix Ribera i Fills, de l'altra– a reinventar-se i a cercar nous tipus de tràfic per mantenir l'activitat de la infraestructura. L'any passat també es va incrementar en un 4% el nombre d'escales de vaixells mercants, 47 entre els mesos de gener i desembre al port palamosí, la gran porta d'entrada per mar de primeres matèries a les comarques gironines.
En l'última dècada, els números han anat oscil·lant en dues fases. Després de caure en picat l'any 2009, el nou mercat de l'exportació de biomassa gironina cap a Itàlia va afavorir que l'activitat remuntés fins a les 260.000 tones del 2013, amb un 40% de pes del combustible forestal. El 2014, però, l'estadística va topar amb un altre contratemps: la importació de ciment, que es bellugava a l'entorn de les 50.000 tones anuals, va quedar a zero com a conseqüència de la caiguda de la demanda en el sector immobiliari i la finalització de totes les grans obres a la demarcació (el TAV, el tercer carril de l'AP-7 i els desdoblaments de l'eix transversal i la C-31).
El retorn del ciment, a curt termini, sembla poc probable. Però es compensa amb el creixement de la importació de pasta de paper, que, amb 84.488 tones, es consolida com la primera matèria primera que arriba al port (un 57,7% del total), sobretot provinent del continent americà. Al darrere queda un altre derivat paperer, les bobines (5.892 tones), i la barita, l'escòria i els productes siderúrgics.
Evolució de la biomassa
Pel que fa a la biomassa, que l'any 2013 va assolir les 102.000 tones exportades, l'any passat el volum va ser de 40.527 tones (un 27,7% del global de mercaderies). El president de Fèlix Ribera i Fills, Xavier Ribera, assenyala que es van trobar amb “una parada sobtada pel canvi de regulació a Itàlia i un hivern força càlid”, que, a banda de reduir la demanda energètica, va permetre treballar als boscos italians i satisfer més demanda amb producte autòcton. Amb vista a aquest 2017, però, les previsions són que el tràfic torni a anar a l'alça.
Millors perspectives
El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, avança que les dades provisionals del 2017 milloren les de l'any passat: “Preveiem estabilitat, però l'activitat al gener, amb només un moviment, ja va triplicar les xifres del 2016”, destaca. “Tot i així, volem créixer més, perquè, si no, sempre es corre el risc d'estancar-se”, hi afegeix Gómez, que explica que aquest mateix mes tenen previst promoure amb les tres cambres de comerç gironines una jornada monogràfica per divulgar les possibilitats que ofereix el port a l'empresariat gironí per importar matèria i per obrir noves vies d'exportació. El radi de moviment dels materials que es descarreguen a Palamós arriba al sud de França i, en alguns casos, fins al nord d'Itàlia.
Una possibilitat que el gerent de Ports de la Generalitat veu factible seria “l'aposta per vaixells compartits; és a dir, noliejar una nau entre diverses empreses per reduir costos”.
Pel que fa a atraure altres materials, Gómez recorda que “sempre haurien de ser compatibles amb els vessants turístics i comercials” de Palamós. Fa anys que van renunciar a descarregar-hi carbó, els dipòsits de caolí es van desmuntar, i sovint, per minimitzar les molèsties, s'opta per regar els materials que aixequen polseguera i programar la feina dels estibadors durant la nit.
