les inversions de l'estat
Madrenas tem que Adif aturi aviat les obres al parc Central
Explica que han detectat un descens de l'activitat i que una part del projecte s'ha de refer perquè incompleix la llei
Subratlla que no toleraran més retards i anuncia una reunió a Madrid el dia 22
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va informar ahir, només de començar el ple del mes de març, que en els últims dies han detectat un descens de l'activitat en les obres de reposició de la llosa del parc Central i que temen que Adif “pugui estar aturant les obres”. Tot i que l'ens ferroviari ho ha negat, l'equip de govern Girona tem que els treballs, iniciats finalment al novembre després d'anys de retard i que havien d'acabar a l'abril, podrien paralitzar-se de nou. “Es van fer obres però hi ha coses que no ens acaben de lligar”, va dir l'alcaldessa. El seu temor, a més, també es basa en el fet que han aparegut “alguns problemes de compliment de normes tècniques en aspectes com ara la il·luminació” que només es poden solucionar “refent el projecte en alguns punts”. Per tot plegat, l'alcaldessa va demanar a finals de la setmana passada –quan es va detectar el descens de l'activitat– una reunió amb representants d'Adif i va deixar clar a l'ens ferroviari que no acceptaran més retards. La trobada s'havia de fer dijous que ve a Girona, però ahir Adif va canviar els plans i ha convocat l'Ajuntament gironí a una reunió el dia 22 a la direcció general d'Adif, a Madrid. Madrenas va assenyalar també que avui es comunicarà la situació als veïns.
Acció contundent
En el tram final del ple, en els precs i preguntes, la regidora de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach, va proposar “una acció de ciutat contundent” el dia 18 que ve, coincidint amb l'acte reivindicatiu mensual que fan els veïns de Sant Narcís. Pèlach va assenyalar que la seva proposta seria “tallar les vies”, però que estava oberta a d'altres. El regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, va subratllar que es tracta d'un conflicte entre Adif i la concessionària de l'obra, Copcisa, i va demanar esperar a la reunió i després decidir entre tots el que sigui, sense descartar res. L'alcaldessa també es va mostrar “encantada de fer una acció contundent amb els veïns”, tot i que també s'estima més esperar a confirmar les sospites. Madrenas, que va recordar que mai s'ha fiat d'Adif des que és alcaldessa, va afirmar, a més, que ja que la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va a Barcelona, que “vingui un dia a Girona a fer una reunió amb els veïns perquè els expliqui el desastre que tenen tots muntat”, o bé que “anem tots a veure-la a ella”.
Acords del ple
D'altra banda, el ple va aprovar el conveni entre el Consorci d'Arts Escèniques Salt-Girona i els ajuntaments de Salt i Girona pel finançament d'El Canal per als anys 2017-2020, i el regidor de Cultura, Carles Riba, va reconèixer la “vergonyosa inoperància” dels últims tres anys i va assegurar que aviat hi haurà l'informe definitiu sobre si la gestió ha de ser directa o indirecta. De fet, va assenyalar que segurament serà indirecta però que més endavant, quan “ja rutlli”, es pot canviar. També es va donar llum verd a una modificació urbanística demanada per l'operador funerari Mémora. Segons va explicar el regidor d'Urbanisme, Joan Alcalà, es tracta de facilitar la mobilitat entre dos pàrquings i de consolidar un espai de trobada exterior amb elements de protecció de la pluja.
Tomben la moció per una Girona desmilitaritzada
La moció presentada per ERC-MES i la CUP-Crida per Girona en què demanen una Girona desmilitaritzada va ser rebutjada ahir amb els vots en contra de la resta de grups del ple. Des de CiU, Carles Ribas va argumentar que s'havien “precipitat” perquè encara no s'ha consultat els catalans si volen exèrcit i va acusar els proposants d'haver “trencat el consens que hi havia a la Diputació fent una redacció diferent”, sobretot perquè reclamen el traspàs d'immobles. En canvi, Lluc Salellas, de la CUP, va acusar CiU d'haver “fet el viratge al revés del que està fent el país”. L'alcaldessa va respondre-li que en la moció no s'estava parlant de cultura de pau sinó de patrimoni.
