Economia
Consens per unir a Lleida els eixos atlàntic i mediterrani
Institucions i agents econòmics i socials presentaran el 10 d'abril a Foment la llista d'infraestructures que vol Catalunya, que inclou aquesta connexió ferroviària
Desviament de fons a Madrid i incompliments a la UE
Lleida va aglutinar ahir la demanda unànime dels governs català, navarrès i basc per l'execució immediata del corredor mediterrani i la connexió amb el corredor atlàntic per l'eix de l'Ebre, és a dir, per Lleida. L'objectiu no és cap altre que posar Lleida al mapa com el futur nexe d'unió entre els dos principals corredors ferroviaris de l'Estat espanyol.
La capital de Ponent va ser el marc d'una jornada sobre el corredor mediterrani i l'eix de l'Ebre organitzada per la Diputació de Lleida i el lobby Ferrmed, que agrupa 154 empreses i entitats de catorze països. Tots els ponents, sobretot els representants dels governs català, basc i navarrès, van deixar clar que el govern espanyol està perjudicant les economies d'aquests territoris. D'una banda, perquè desvia inversions a Madrid, fomentant el sistema radial de comunicacions i oblidant l'eix mediterrani. De l'altra, perquè amb aquesta gestió s'incompleixen les instruccions de la UE. L'eurodiputat Ramon Tremosa va explicar que, amb aquest, ja són 83 els expedients oberts per la UE a l'Estat per incompliment de reglaments i directives.
Avui, com va explicitar el secretari d'Infraestructures, Ricard Font, “Lleida és la gran oblidada de les inversions anunciades pel president Rajoy” i de les prioritats del govern espanyol. Font hi va afegir que la Generalitat, en canvi, té fixada com una de les seves “prioritats” la connexió amb ample internacional ferroviari de Lleida amb els ports de Tarragona i Barcelona pel 2020. Va anunciar que així ho faran saber al ministre de Foment en una trobada que tindrà lloc el 10 d'abril i en què administracions, partits i agents econòmics i socials han pactat un full de ruta d'inversions per a Catalunya.
El conseller de Territori, Josep Rull, va dir que moltes empreses tenen frenades inversions a Catalunya i al País Valencià per “la incertesa” amb relació al corredor mediterrani i va qualificar d'“inaudit” el retard en la construcció d'aquest eix.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va reivindicar la connexió ferroviària amb ample internacional entre els ports de Tarragona i Barcelona amb el centre de l'Estat, passant per Lleida. “Per nosaltres, és el que té més sentit comú del món”, va afirmar. L'objectiu de Lleida és crear ports logístics i Reñé va destacar l'oferta de sòl “apte i accessible”. Joan Amorós, president de Ferrmed, va dir que el corredor mediterrani generaria una necessitat d'un 56% més de sòl logístic. Amorós va posar el crit al cel pels pocs recursos que el govern espanyol té previst invertir en el corredor mediterrani.
LES FRASES
Tren a França, per la Pobla i Esterri
La jornada de la Diputació i Ferrmed es va tancar amb la presentació de l'anomenada Declaració de Lleida, en la qual es descriuen un seguit de reivindicacions i propostes de futur. Una d'aquestes, segons va explicitar el president del lobby ferroviari, és crear un nou eix nord-sud de futur. És a dir, que la Generalitat ampliés la línia del tren de la Pobla de Segur fins a Esterri d'Àneu i, des d'aquesta població del Pallars Sobirà, creuar els Pirineus fins a França. Pel sud, des de Lleida la connexió s'hauria de fer fins a Tortosa.
Més urgent i en un termini més curt, Ferrmed proposa accelerar obres pendents de fa anys al corredor mediterrani, com ara la connexió en alta velocitat Barcelona-València, “que ningú entén que encara no existeixi”, o desbloquejar el tram Tarragona-Vandellòs, que acumula molts retards, segons Joan Amorós. Aquest va posar un exemple de la discriminació del govern espanyol explicant que en vint anys a Madrid s'ha construït i ja s'ha ampliat l'estació ferroviària d'Atocha, mentre que a Barcelona fa vint anys que es treballa a la Sagrera. Pel que fa a l'eix de l'Ebre, es reclama l'adequació de les línies convencionals a l'ample internacional, la reforma de la terminal del Pla de Vilanoveta de Lleida i la remodelació de la línia Lleida-Barcelona per Manresa.
