“És una bogeria”

Ales cares dels passatgers que feien cua per passar pel control de seguretat de la T1, els nervis eren evidents. A mig matí s’havia produït el punt de màxima espera, de 64 minuts, però a quarts de cinc de la tarda la cua tornava a serpentejar pel vestíbul de la terminal i el temps d’espera s’acostava a una hora.

Alguns viatgers que tenien por de perdre el vol corrien per demanar ajuda al personal d’Aena o al de seguretat, mentre d’altres intentaven passar més endavant fent veure que un amic els esperava a la cua. Davant d’això, alguns passatgers reaccionaven amb agressivitat i cridaven el personal de seguretat, però d’altres es mostraven solidaris. Un passatger que es dirigia a Casablanca, al Marroc, va aconseguir arribar a temps al seu vol gràcies a una parella que havia conegut a l’aerobús, que el va deixar afegir-se a la cua.

La majoria de passatgers, però, arribaven amb molta antelació a l’aeroport. Unes amigues que tenien un vol a Eivissa a les 20 h, per exemple, havien arribat a la T1 cinc hores abans. Consideraven que la llargada de les cues era “una bogeria”. “És indignant que calgui venir tantes hores abans”, deien. Vueling ja aconsella facturar amb tres hores d’anticipació i passar pels controls al més aviat possible, però alguns viatgers, sobretot els turistes, desconeixien la situació i en arribar a l’aeroport quedaven “desconcertats”.

La vaga dels taxistes va fer que molta gent avancés encara més la seva arribada a l’aeroport i això va accentuar el seu nerviosisme. Molts no dominaven els mitjans de transport alternatius i van arribar al Prat amb retard.