Colau es dona un mes de coll per desencallar el tramvia

Després d’incomptables debats, polítics i tècnics, i de la redacció de tants o més estudis que esbudellen tots els detalls imaginables de l’obra, el projecte per unir les dues xarxes de tramvia que operen a la trama metropolitana de Barcelona a través de l’avinguda Diagonal passarà, ara si, un primer test de nivell per calibrar les seves possibilitats, reals, de plasmació. Serà el 23 de març, data escollida pel govern d’Ada Colau per portar a votació al ple municipal un pla de connexió que, a dia d’avui, suscita més divisions i interrogants que no pas consensos. Sigui o no la seva intenció, la maniobra és una manera de posar pressió a ERC i, en menor mesura al PSC, formacions que, a priori, són favorables a l’actuació, però que, en diferents graus, han expressat recels. Amb altres grups com el PDeCAT, Cs i el PP, les possibilitats d’entesa son menys que mínimes, mentre que amb la CUP hi ha una escletxa oberta per explorar-ho o, si més no, intentar-ho. Encara que no tingués majoria, la voluntat de BComú és forçar aquesta votació pública per evidenciar, en aquest cas, qui hi està en contra.

L’anunci que el projecte serà sotmès al veredicte del ple va ser fet ahir per la quarta tinenta d’alcalde, Janet Sanz, durant la darrera sessió de la comissió creada pel consistori per analitzar la unió del Trambesòs i el Trambaix. “Ha arribat el moment de decidir, perquè el debat ja està fet”, va ser l’argument que va donar per justificar la decisió. En aquests poc més de trenta dies de coll, l’executiu de Colau haurà de negociar qüestions no precisament accessòries, com ara si el projecte que es durà a votació serà el de l’enllaç sencer de la Diagonal –és dir, els poc menys de quatre quilòmetres que separen les places de Francesc Macià i Glòries– o bé només un primer tram que aniria de Glories fins a l’altura del passeig de Sant Joan. Aquesta última opció va ser defensada, públicament, fa pocs dies per la mateixa alcaldessa. El seu cost seria d’uns 75 milions d’euros. Tot i que ERC duia aquesta última actuació en el seu programa electoral, el portaveu de la formació, Jordi Coronas, va expressar ahir mateix les seves suspicàcies sobre les possibilitats d’un acord. “D’aquí al 23 de març tindrem resolt el que no hem fet en dos anys i mig?”, es va preguntar, retòricament. Els republicans continuen defensant que, abans de donar un sí, s’ha de fer el conveni perceptiu amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), definir com serà l’obra des del punt de vista constructiu –és a dir, el seu traçat–, i quin serà el model de gestió de la futura xarxa unificada. El PSC també va posar ahir deures al govern de Colau si vol el seu suport. En aquest cas, això implicarà, també, concretar el dibuix de la connexió, un calendari d’execució de les obres i aclarir una fórmula d’explotació.

En la sessió d’ahir de clausura de la comissió d’estudi va quedar patent que justament aquest últim aspecte, el de la gestió, genera cada cop més dubtes entre els partits, tot i que inicialment només la CUP en plantejava. Uns interrogants que es resumeixen en el fet que seran les administracions públiques les que pagaran unes obres que augmentaran la rendibilitat d’un operador del transport públic que, fins al 2032, estarà en mans privades.