Infraestructures i serveis

L’Hospitalet quedarà lliure de vies en superfície el 2025

Foment anuncia un projecte per fer passar sota terra sis quilòmetres de vies de les línies R2 i R4 de rodalies

El projecte costarà 608 milions i inclourà una nova connexió a la Torrassa amb el metro

Si la tramitació segueix els terminis previstos, les obres no tenen cap entrebanc important i el projecte no queda al calaix per falta de diners, l’Hospitalet veurà desaparèixer les vies que fracturen la ciutat el 2025. Aquests són els càlculs i la promesa que va fer ahir el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que va tornar a Catalunya amb un projecte per fer passar les vies sota terra, poques setmanes més tard d’haver presentat actuacions similars per a Sant Feliu i Montcada.

L’anunci es va fer ahir a la sala de plens de l’ajuntament davant de representants d’entitats, de periodistes i dels grups municipals –PDeCAT i ERC no hi van assistir per expressar el seu rebuig a l’article 155 i els empresonaments–, però les cares eren d’escepticisme, començant per l’alcaldessa, Núria Marín. I és que el traçat subterrani es remunta al 1995, tot i que va ser el 2000 quan el llavors alcalde, Celestino Corbacho, va signar un conveni amb Foment per cobrir les vies de rodalies aprofitant l’arribada de l’alta velocitat a la ciutat. L’Hospitalet va patir el desgavell de les obres d’alta velocitat, però el projecte aprovat el 2009 per fer desaparèixer les vies de l’R2 de la superfície va quedar al calaix, per falta de pressupost, el 2011.

La promesa torna ara amb un projecte millorat, ja que la previsió és fer passar sota terra alhora les vies de Vilanova –l’R2– i les de Vilafranca –l’R4–, el que fa incrementar el pressupost de 445 milions d’euros a 608 milions. El 2009 es va redactar un projecte per fer subterrani el traçat de les vies de l’R2 amb una tuneladora treballant a 30 metres sota la superfície, una obra que abastava quatre quilòmetres de via. La línia subterrània de Vilafranca es faria en una fase posterior. Ara “el projecte és molt més ambiciós”, segons De la Serna, ja que s’actuarà a les dues línies alhora i es faran passar sota terra sis quilòmetres de vies a vuit metres amb el mètode constructiu de pantalles. El traçat subterrani començarà a la sortida de l’estació de Barcelona Sants i serà comú per a les dues línies fins a l’intercanviador de la Torrassa, una nova estació que permetrà que els viatgers canviïn entre les dues línies i connectin també amb les línies 1 i 9 de metro. Un cop allà se separaran i les vies seran subterrànies fins passada l’estació de Bellvitge, en el cas de l’R2, i abans d’arribar a l’estació de l’Hospitalet, pel que fa a l’R4.

Segons el ministre, el projecte ahir anunciat pot aprofitar part del que es va aprovar el 2009, de manera que s’escurçarà la tramitació i les obres podrien començar el 2020 i acabar cinc anys més tard. L’actuació, segons el ministre, “va més enllà d’un projecte urbanístic”, perquè l’intercanviador de la Torrassa permetrà millorar la fluïdesa i la flexibilitat del servei de rodalies al conjunt de l’àrea metropolitana. Permetria, per exemple, reestructurar les línies de manera que es podria incrementar l’oferta entre el Prat i Sants i descongestionar els túnels de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia.

L’alcaldessa, Núria Marín, es va mostrar satisfeta de l’anunci i l’ampliació del projecte a l’R4, però també recordava que la promesa ha estat molts cops incomplerta. De la Serna va anunciar, per pal·liar la desconfiança, la creació d’una comissió de seguiment de les obres en què participaran administracions i entitats, i la signatura d’un conveni que recollirà els compromisos.

La plataforma L’Hospitalet Sense Vies, que ha reivindicat durant anys el projecte, va alertar ahir que vetllarà pel compliment dels compromisos. El seu portaveu i president de la Federació d’Associacions de Veïns, Manuel Piñar, es va mostrar tanmateix escèptic perquè va recordar que “en tres anys no han estat capaços de posar un ascensor a l’estació de Bellvitge”. Segons Foment, les obres per millorar l’accessibilitat en aquesta estació començaran al març i duraran entre sis i vuit mesos.

LA XIFRA

608
milions
d’euros costarà el traçat subterrani de sis quilòmetres de l’R2 i l’R4 i el nou intercanviador de la Torrassa.
Les claus

Un ministre sense despatx però amb la cartera oberta a Catalunya

Jordi Panyella

El ministre Íñigo de la Serna no té despatx a Catalunya, com sí que va arribar a passar amb Soraya Sáenz de Santamaría, però des de finals d’any no deixa de venir quasi cada setmana a Catalunya a anunciar una nova inversió.

La compareixença ahir de De la Serna a l’Hospitalet completa un pla de promeses d’invertir en obres llargament reclamades a Catalunya i que ara sembla que han trobat el desllorigador administratiu i financer. El cobriment de vies que el ministre ha anunciat recentment a Montcada i Reixac, Sant Feliu de Llobregat o el mateix l’Hospitalet no són només obres llargament reclamades sinó algunes promeses ja de fa temps per l’Estat i mai executades.

Les promeses de De la Serna han arribat també per a les carreteres, inversió a l’N-230, projecte de millora de la ronda Litoral, i als aeroports, amb el macroanunci de la setmana passada d’invertir al Prat i Girona.

L’evident estratègia política d’agradar a Catalunya que s’amaga rere aquest pla inversor va ser denunciat ahir pel president Carles Puigdemont, que a través del Twitter va titllar De la Serna de ministre del 155 i el va acusar de tenir actituds colonialistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Girona deixa per al 2020 el projecte del parc Mas Masó i el del castell de Montjuïc

girona
Centenari del tren a Ribes de Freser

Centenari del tren a Ribes de Freser

RIBES DE FRESER

Cinc municipis volen ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç

Terrassa

Crida multitudinària a passar a l’acció per salvar el planeta

MADRID

Nova fase d’instal·lació de llums led als carrers d’Olot

OLOT

Roses comença a concertar amb els veïns la renovació del pla de circulació

Roses

Èxit del servei de menjar a domicili a Castelló

castelló d’Empúries

Calonge dona suport a morir dignament

calonge i sant antoni

Efectes de llum i soroll a la Bisbal pels estornells

la bisbal d’empordà