Infraestructures i serveis

El creixement de l’aeroport alarma els municipis propers

Rebutgen qualsevol projecte que vagi lligat a un canvi en la configuració de les pistes

Denuncien que la infraestructura no pot créixer més i reclamen que es posi al davant la salut i el medi ambient

Les xifres rècord d’aquest estiu, sumades als projectes per incrementar la capacitat de l’aeroport de Barcelona, han posat en alerta les associacions que fa anys que es mobilitzen per denunciar les molèsties, sobretot de soroll, que provoca la infraestructura en els municipis del seu entorn.

Les darreres notícies sobre una possible ampliació del nombre d’operacions per hora han estat la metxa que ha encès la preocupació veïnal. Diverses entitats i plataformes han fet públic un manifest conjunt en què mostren la seva oposició a un creixement de l’aeroport que pugui anar lligat a un canvi en la configuració de les pistes d’aterratge i enlairament que a hores d’ara funcionen de forma segregada. L’Associació de Persones Afectades per la Contaminació Acústica de la Navegació Aèria (Apacana), la Plataforma Preservem Castelldefels, l’associació Prou Soroll i l’associació de veïns de Gavà Mar signen un manifest conjunt en què recorden els anys de lluita entre el 2005 i el 2006 per “combatre l’agressió ambiental que va representar la inauguració de la tercera pista”, quan, en un primer moment, els avions s’enlairaven per sobre de Castelldefels i provocaven moltes molèsties als veïns, que van sortir a protestar i van iniciar accions legals.

Remarquen que el sistema de configuració de les pistes i els horaris en què es fan servir ara “van ser fruit d’unes negociacions complexes i uns estudis originats per les mobilitzacions veïnals” i que, tot i que encara genera “uns nivells de soroll que s’haurien de reduir”, conjuga un nivell de “relativa protecció mediambiental“ amb unes cotes de creixement que li han permès situar-se entre els primers d’Europa i assolir els objectius del pla director vigent. Josep Velasco, president de Prou Soroll, assegura que els preocupa especialment que el nou pla director de la infraestructura pugui incloure canvis relatius a les configuracions de les pistes. Per això reclamen màxima transparència en els processos de decisió i participació per al desenvolupament del futur pla. “Creiem que el creixement d’aquest aeroport ja no és sostenible”, manté, i demana que es renunciï a l’increment indiscriminat de les operacions aèries i que es posin els principis de salut i protecció ambiental “al davant dels interessos mercantils”. Velasco avança que les diferents entitats impulsores del manifest tenen previst encetar una campanya per fer-se sentir i conscienciar sobre la problemàtica que els afecta.

Un estudi sobre la capacitat de creixement de l’aeroport elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, presentat el juny passat, situa l’impacte acústic de l’aeroport sobre 4.400 persones, un volum molt inferior al d’altres aeroports europeus com ara els de Heathrow, a Londres, o Schiphol, a Amsterdam. L’estudi conclou que el nou pla director hauria d’incloure les previsions necessàries per poder assolir 90 operacions per hora, quan ara el màxim són 78.

Xifres de rècord

L’aeroport de Barcelona va superar els 35,5 milions de passatgers durant els primers vuit mesos de l’any i va batre un nou rècord absolut de passatgers transportats en un sol dia, amb 187.752, el divendres 16 d’agost. Durant tot l’agost, va registrar un volum de 5.410.064 passatgers, un 5,1% més que durant el mateix mes de l’any passat. El nombre de viatgers de vols internacionals va créixer un 5,2% i el de vols nacionals un 5% en relació amb l’agost passat. L’any passat es va tancar amb 50,2 milions de passatgers.

55
milions
de passatgers és l’actual sostre de creixement abans que es posi en marxa la nova terminal satèl·lit.
78
operacions
per hora és la capacitat operativa màxima que té en l’actualitat la infraestructura.
4.400
persones
reben directament l’impacte acústic de l’aeroport, segon un estudi de la Cambra de Comerç.

Terminal satèl·lit per impulsar el creixement

El president d’Aena, Maurici Lucena, ha anunciat que té previst reunir-se en breu amb representants de la Generalitat, els ajuntaments de l’entorn de l’aeroport, l’AMB i els agents econòmics per abordar el creixement de la infraestructura a partir de l’any 2026. “Necessitem un debat honest i sòlid i plantejarem diferents opcions, va assegurar el president d’Aena en una entrevista a Catalunya Ràdio. Lucena va assegurar que hi ha diverses opcions sobre la taula, tot i que no les va voler avançar, i va explicar que la possibilitat que l’aeroport tingui “una quarta pista a molt llarg termini no és viable”.

Fins al 2026, segons Lucena, el creixement previst de l’aeroport és assumible i està previst passar dels 55 milions de passatgers actuals als 70. La construcció de la terminal satèl·lit ha de permetre l’increment del sostre màxim de passatgers. El març passat, el consell d’administració d’Aena va aprovar la licitació de l’assistència tècnica per a la redacció del projecte i l’assistència d’arquitectura mentre durin les obres, que està previst que comencin entre els anys 2021 i 2022 i s’acabin el 2026.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Violentes càrregues policials contra els manifestants concentrats a l’aeroport del Prat

barcelona

Continuen els talls a diferents punts de la xarxa viària catalana

barcelona

Almenys 67 vols haurien estat cancel·lats al Prat per les protestes

barcelona

Centenars de persones que arriben caminant a l’aeroport d’El Prat col·lapsen els accessos

barcelona
FRANCESC CANALIES
DIRECTOR DE CONSORCI DEL MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA SIGMA

“Les llavors antigues guarden la memòria de la seva adaptació”

olot

Reformen l’interior de l’ajuntament de Sant Climent Sescebes

SANT CLIMENT SESCEBES

Reparen els degoters del pavelló poliesportiu de l’Escala

L’ESCALA

Vinyes ben altes i varietats antigues contra la sequera

PORRERA

Salt aprova dues noves obres d’asfaltatge

salt