infraestructures
Fa 15 anys que Sant Julià de Ramis reclama millores a l'N-II
El consistori lamenta que fa una dècada i mitja que l'Estat no executa l'obra per fer voreres i posar llums des del nucli fins a l'ajuntament
No descarten endurir les reclamacions vers l'Estat
L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis fa 15 anys que reclama a l'Estat i al Ministeri de Foment que s'executi el projecte per reconvertir en travessera urbana el tram de l'N-II des de la rotonda del final de l'autovia fins a l'edifici del consistori i l'església. L'alcalde, Narcís Casassa, explica que el primer projecte data del novembre de 1996 però que fins avui dia no hi hagut manera que cap dels governs estatals complissin l'acord i n'executessin l'obra.
Casassa i el regidor d'urbanisme i segon tinent d'alcalde, Joaquim Mazó, detallen que el projecte previst afecta un quilòmetre i mig i “serviria per poder fer vorera en tot el tram i instal·lar llums en aquest recorregut”. L'alcalde sosté que és “importantíssim per a Sant Julià perquè amb l'actual carretera no hi ha cap garantia de seguretat per anar amb bici o a peu des del nucli fins a l'ajuntament”. L'actual N-II des de la sortida de l'autovia fins al sector de l'església i el consistori manté la tipologia de carretera, sense voreres en cap costat ni il·luminació, un fet que complica que cap ciutadà es plantegi arribar fins a l'edifici consistorial si no és amb cotxe.
“Ara l'excusa serà la crisi, però semblem maleïts per la gestió de l'N-II”, conclou Casassa. El projecte també preveia millores en l'àmbit del trànsit, ja que es projecta una rotonda nova a l'altura del carrer Cimà. En aquest punt en l'actualitat s'hi permet un perillós gir a l'esquerra en el carril d'avançament que es resoldria amb la rotonda projectada a tocar de les naus industrials. Pel que fa a la circulació també s'havia previst una segona rotonda nova que l'Ajuntament va aconseguir modificar perquè se situés on coincideixen la carretera que surt de l'ajuntament amb l'actual N-II. Casassa lamenta “la falta de sensibilitat de Foment” per resoldre aquesta petició històrica de l'equip de govern del municipi.
Les negociacions s'han allargat tant que ha suposat que en els 15 anys es negociés amb governs socialistes, en els últims anys, i amb governs del PP, anteriorment. Casassa admet que és un tema pendent per al poble, sobretot, perquè “sempre hi hem trobat bones paraules, però mai s'ha executat”.
Endurir les reclamacions
L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis tornarà a reclamar a Foment l'execució del projecte un cop s'hagin fet les eleccions estatals, hi hagi qui hi hagi en el govern. Casassa no descarta “endurir les reclamacions si cal per fer-ho una realitat”. L'alcalde considera que “és una prioritat per aquests anys”. Com a mesura de pressió el consistori sempre s'ha negat a la recepció de la primera fase de l'autovia que es va fer en el tram de Sarrià i Sant Julià fins que s'executi la segona fase i es culmini la transformació en travessera humana de l'N-II al pas pel municipi.
Millores a Medinyà
El mateix consistori també demana que es facin millores al nucli de Medinyà. En aquest cas el projecte preveu fer una rotonda a l'entrada del poble i una altra a la sortida amb una petita variant pel darrere que circularia entre els comerços i l'hostal i l'autopista.
LA XIFRA
LA DATA
Un municipi per on creuaran de manera insòlita fins a tres N-II
Dani Vilà
Tres. Fins a tres N-II passaran per Sant Julià de Ramis quan s'acabi l'ampliació de l'AP-7 i es transformi en la nova variant de Girona. Actualment, ja passa pel municipi l'N-IIa, coneguda com l'autovia de Sarrià, que acaba fent uns centenars de metres pel terme municipal de Sant Julià, així mateix com la polèmica variant de Sant Daniel, que també discorre en part pel mateix municipi. Casassa admet que deu ser “inaudit” que per un sol municipi hi acabin circulant tres N-II. Una denominació que comporta, a més, unes limitacions per al municipi. Per exemple, els habitatges nous s'han de construir a 50 metres de la via, un fet que impedeix generar un autèntic mur façana que permeti al poble convertir en carrer urbà l'actual via, encara que mantingués els dos sentits de circulació. “Les càrregues, per a qui les ha de suportar, però després no hi ha cap sensibilitat per millorar alguna part o executar el projecte que fa anys que volem”, admet l'alcalde. L'Estat utilitza el territori per fer-hi passar infraestructures que en principi han de permetre el progrés del territori, però hauria de tenir en compte també les càrregues d'alguns pobles per compensar-los per altres bandes.I més quan per Sant Julià també hi passa el TAV i l'AP-7.
