Infraestructures
Acord entre l'Ajuntament i Adif per al parc Central
L'Ajuntament pagarà l'enderroc del ‘finger' a mesura que es faci l'obra, tal com volia
La junta de govern ho aprovarà avui i Madrenas espera poder firmar aviat el conveni i que les obres comencin al setembre
El president d'Adif encara no ha trucat a l'alcaldessa
Acord entre l'Ajuntament de Girona i Adif que ha de permetre desencallar finalment les obres de reposició de la llosa del parc Central. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va anunciar ahir que han arribat a un acord tècnic amb l'ens ferroviari pel conveni de les obres, en què finalment el consistori es comprometrà a pagar l'enderroc del túnel d'enllaç entre estacions –conegut com a finger– a mesura que es facin els treballs i no dipositant un aval bancari per avançat com pretenia inicialment Adif. A més, el compromís serà pel cost real de les obres –l'import de l'adjudicació, que es calcula que deu ser d'uns 270.000 euros, més el 10% que estableix la llei– i no pels 490.000 que constaven en el concurs i que eren els que exigia Adif. L'Ajuntament farà les aprovacions necessàries en pocs dies i l'alcaldessa confia que podrà signar el conveni amb Adif aviat i que les obres podran començar a mitjan setembre. “Normalment de l'adjudicació a l'inici de les obres se sol tardar un mes, però, com que hi ha l'agost pel mig, seria raonable que fos un mes i mig”, va dir Madrenas.
Propers tràmits
La junta de govern aprovarà avui autoritzar l'alcaldessa a signar el conveni i dilluns que ve es portarà al ple fer una consignació de 490.000 euros –a partir de “cirurgia pressupostària”, segons Madrenas, agafant diners “a trossets” de diferents partides– per tal que Adif pugui signar formalment l'adjudicació a l'empresa Copcisa. Un cop ho hagi fet, l'ens ferroviari comunicarà al consistori el cost real de l'enderroc segons l'adjudicació i serà llavors quan l'Ajuntament es comprometrà, a través d'un certificat d'intervenció, a pagar els treballs, però ja per l'import real i no els 490.000. A més, els pagaments s'aniran fent de manera gradual, a mesura que se certifiqui el cost dels treballs. “Des de l'Ajuntament ens assegurem que pagarem l'import exacte del que costin les obres, com és lògic i normal, i no avançant 490.000 euros com ens exigien”, va remarcar Madrenas, que espera que la firma del conveni sigui “bastant immediata”. Afirma que a partir de l'endemà del ple parlarà amb Adif per manifestar-li la seva predisposició a anar a Madrid o on calgui perquè el conveni se signi al més aviat possible. “Confio que el conveni se signarà i que tenen la intenció de complir-lo, però jo no poso la mà al foc per Adif”, va assenyalar l'alcaldessa, que va remarcar que el conveni s'ha aconseguit consensuar mitjançant els tècnics d'Adif, perquè el president encara no li ha tornat cap de les múltiples trucades que li va fer la setmana passada. Madrenas considera que és “perquè no es deu sentir còmode”. Qui sí que s'ha posat en contacte amb l'alcaldessa és el secretari general d'Infraestructures del Ministeri de Foment.
LES DATES
La CUP parla de reculada ambiental en el pla de govern
La CUP-Crida per Girona va criticar ahir les mancances, sobretot ambientals, que, a parer seu, hi ha en el pla de govern 2016-2019, que la setmana passada va presentar l'alcaldessa i que és fruit de l'acord entre CiU i el PSC de fa quatre mesos. Com ja havien dit en una primera valoració inicial, els regidors cupaires van opinar que no hi ha programa ni cohesió de govern, sinó una suma de personalismes, que es nota en el fet que, segons ells, només hi ha canvis respecte a l'anterior pla de govern en les àrees en què s'ha canviat el regidor. En aquest sentit, es va subratllar que en matèria ambiental hi ha un pas enrere, ja que s'ha passat de 41 propostes a només 26 i, entre els aspectes que han desaparegut, hi ha la reducció i la millora de la gestió de residus, campanyes concretes de difusió i sensibilització, el projecte 4 rius i una séquia –“sorprenentment”, van subratllar– i l'aposta pel porta a porta, un tema que preocupa especialment la CUP. També es va destacar el canvi que es nota en l'àrea de Cultura –en què es va criticar que “el Modern es doni per fet sense consensuar-lo”, i també la manca de propostes innovadores en cultura popular, festes de barri i les Fires– i “el gir positiu” que hi ha en l'àmbit social, tot i que es va posar en dubte com es materialitzarà en els pressupostos. També van remarcar que el pla inclou la redacció de diversos plans estratègics, que “van tard” i arribaran a final de mandat, i per això van demanar que es busqui consens amb l'oposició i que “siguin de ciutat i no de govern”.
El consistori de Girona s'obre a mantenir el terra amb herba al Camp de Mart
L.A
L'Ajuntament de Girona recula i s'obre a mantenir el terra amb herba al Camp de Mart, per al qual el pla especial de la Devesa preveia un paviment dur, cosa que havia aixecat les queixes dels veïns. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va assegurar ahir que, per tal d'arribar al consens amb els veïns, el consistori “no té cap inconvenient” a deixar el terra que ja hi ha. “Al Camp de Mart, s'hi preveia un paviment menys tou que a la resta de la Devesa per diversos motius, però els veïns de la zona creuen que és millor que no, perquè pateixen pel fet que es destini a determinats usos”, va explicar l'alcaldessa, que va subratllar que no s'havien entès bé les intencions del consistori quan es va presentar el pla. Llavors es va parlar del Camp de Mart com a zona reservada a “usos intensius” i els veïns “van interpretar que s'hi farien un munt de coses”. “I això no és així en absolut”, va assegurar ahir Madrenas. En aquest sentit, va afirmar, per exemple, que els concerts continuaran a la Copa. De fet, va remarcar que no s'han plantejat cap canvi d'usos perquè el pla especial no parla d'usos. Això, com ha explicat diversos cops el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, es farà en un reglament posterior.
Recerca de consens
De fet, Sastre ja havia avançat fa dies en declaracions a aquest diari que no pensava dur el pla especial al ple fins que arribés a un consens amb els veïns, i aquest consens només es podia assolir si es feien canvis en el plantejament del Camp de Mart. En la reunió que hi va haver a la Rosaleda el 13 de juliol entre els veïns i Sastre, totes les intervencions dels ciutadans van ser en contra dels plans que hi havia al Camp de Mart, ja que reclamaven “una Devesa naturalitzada i no pas de servei”. Així, s'oposaven al fet que fos una gran zona de terra dur –ells parlaven d'asfaltatge, però segons l'Ajuntament el que s'havia previst era un terra de sauló– i que s'hi talessin 35 arbres per tal de dur-hi a terme aquests “usos intensius” que s'havien dit.
L'alcaldessa va remarcar ahir que s'havia optat per aquest paviment perquè semblava la millor opció tècnicament, i va recordar que el pla especial no havia estat elaborat pel govern local, sinó que ha estat “la primera eina urbanística feta de manera participada”.
D'altra banda, cal dir que la reunió de Sastre amb membres de l'Associació de Veïns Devesa-Güell, que havia de tenir lloc aquesta setmana, encara no ha pogut fer-se per problemes de quadrar agendes.
