infraestructures
reivindicació
Mataró reclama un tram de l'N-II
L'Ajuntament vol el traspàs de la carretera per convertir-la en una avinguda
La cessió té a veure amb la creació del futur “districte del coneixement”
L'Ajuntament de Mataró ha reclamat a la Generalitat la titularitat del tram de l'N-II entre la rotonda i del Rengle i la ronda Barceló. Un quilòmetre i mig de recorregut amb l'objectiu de transformar-lo en un vial molt més urbà i integrat a la ciutat. La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (CiU), explica que la capital del Maresme ja disposa d'un cinturó alternatiu –la coneguda ronda de Mataró– per al pas de vehicles i que, per tant, la funció de l'antiga carretera ha deixat de tenir sentit. A més, el Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha culminat les obres de millora dels accessos de l'autopista C-32, que eren un dels principals punts negres d'aquesta via a la ciutat.
En la petició, que ja s'ha formalitzat, l'Ajuntament però, no exigeix cap dotació econòmica complementària, al contrari del que se sol fer en aquests casos per cobrir el manteniment del vial. El motiu, segons Calpe, és que “en el tram afectat realment no s'hi ha de fer cap inversió destacada”. De fet, una part important, concretament entre la Via Sèrgia i la rotonda de la Laia l'Arquera, ja es va reurbanitzar fa alguns anys amb la voluntat de dignificar i transformar l'espai en una avinguda molt més pacificada. Una reforma que es va presentar aleshores com el primer pas en la conversió de l'N-II en una via urbana. “Confiem que la Generalitat no hi posarà cap entrebanc perquè l'N-II, tard o d'hora, acabi convertida en un carrer més de la ciutat”, hi afegeix la regidora.
La cessió d'aquest tram de carretera té a veure també amb el futur desenvolupament urbanístic de tota la zona del polígon del Rengle, que està a mig fer, i del sector d'Iveco-Pegaso, ambdós situats a primera línia de mar i presidits pel complex empresarial i universitari del Tecnocampus. És un espai que el govern municipal del PSC i CiU vol repensar perquè es converteixi en el nou “districte del coneixement”. En aquest emplaçament, l'N-II ha de deixar de ser una frontera, sobretot per als vianants, i ha de permetre que el pas a banda i banda de la carretera sigui més fluid quan comenci a haver-hi moviment i els solars buits s'omplin d'activitat. Tot i que encara està per definir, un dels equipaments que s'hi ha d'instal·lar és un institut de secundària dual.
En aquest context, la titular d'Urbanisme reconeix que quan comencin les obres i s'obrin els nous carrers i l'N-II ja no tingui la consideració de carretera nacional això “estalviarà costos als promotors del projecte”. “La il·luminació, el tipus de paviment o el desguàs té un tractament específic si es tracta d'una cosa o de l'altra”, afirma Calpe, que es mostra optimista i confia que el sector, tot i que la situació de crisi econòmica el va afectar de ple i es va haver de deixar de banda, ara tocaria donar-hi un impuls i tirar endavant la transformació pendent.
L'altre tram de carretera
La situació serà diferent quan l'Ajuntament parli a la Generalitat, que manté la titularitat de l'N-II des de l'any 2009, quan l'Estat va traspassar-li amb una aportació de 400 milions d'euros, de l'altre tram de la carretera i el més integrat a la trama urbana de la ciutat. Una sol·licitud que encara no s'ha formalitzat però que Calpe considera que hauria d'anar lligada amb la reforma del tram de passeig marítim pendent d'urbanitzar –la franja que va de Sant Simó fins al Centre Natació Mataró– i que entre altres millores hauria d'incloure la reestructuració integral de l'accés que hi ha a tocar de la riera. En aquest cas, el consistori mataroní no dubta que sí que haurà de demanar una aportació econòmica suficient per posar al dia l'antiga infraestructura.
Un precedent recent
L'Ajuntament va aconseguir fa tres mesos la titularitat d'una part de la carretera d'Argentona. En concret, es tracta de 320 metres situats entre la plaça del Camí de Traià, on conflueixen l'avinguda Josep Puig i Cadafalch i les rondes de Bellavista i Josep Tarradellas, i el final del terme municipal. El canvi de titularitat va acompanyat d'una aportació de 470.000 euros de la Diputació, que n'era fins ara l'administració responsable, per tirar endavant un projecte que preveu convertir aquesta antiga carretera comarcal en una altra avinguda d'accés a la ciutat i al barri de Cerdanyola.
En aquest àmbit, el planejament urbanístic preveu situar a banda i banda de la nova via nous usos terciaris i comercials que hauran de desenvolupar els propietaris privats. L'Ajuntament, de la seva banda, té previst, a més de condicionar l'avinguda que donarà continuïtat a l'actual Puig i Cadafalch, obrir un carrer nou que enllaci l'antiga carretera amb la rotonda que s'ha habilitat a l'autovia C-60 i que ha de servir als veïns d'aquest veral de la ciutat connectar més directament amb aquesta via ràpida cap a Granollers però també cap a l'autopista C-32.
LA XIFRA
LA FRASE
El districte 22@ de la capital del Maresme
El Tecnocampus de Mataró ha aconseguit consolidar-se en poc temps i ara afronta un període de maduresa amb nous desafiaments. En els sis anys d'història del projecte fa temps que es parla de la necessitat d'eixamplar l'àmbit d'influència perquè a l'entorn d'aquest parc universitari i empresarial neixi un nou districte del coneixement, una mena de 22@ mataroní. L'alcalde, David Bote (PSC), va anunciar que l'Ajuntament ha encarregat a una consultora privada l'elaboració d'un estudi que serveixi per concretar quines actuacions són necessàries perquè el “districte Tecnocampus”, com alguns ja comencen a anomenar-lo, sigui una realitat. De la seva banda, la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (CiU), defensa que a banda i banda del complex hi ha dos sectors estratègics i privilegiats pendents de desenvolupar, El Rengle i Iveco-Pegaso. “El que exposem ara és la necessitat de no precipitar-nos i tirar endavant un planejament que es va dissenyar fa més d'una dècada”, explica. Un període de reflexió per mirar si es va ben encaminat per assegurar l'èxit d'aquesta operació.
