dalí
documentació
Troballa daliniana a Figueres
El canvi de secretari municipal ha posat al descobert uns documents notarials desconeguts del pintor
Estaven tots dipositats en una caixa de seguretat i els actuals gestors volen ara posar-los en context
L’Ajuntament de Figueres té en el seu poder nou documents notarials de Salvador Dalí que fins ara els actuals gestors desconeixien. En aquestes escriptures, es feia inventari de l’obra, es deixava constància legal de donacions en vida i es formalitzava la constitució d’una fundació pública, escripturada l’11 de novembre del 1977, en la qual es va dipositar inicialment molta de l’obra de Salvador Dalí. Els nou documents notarials es van trobar guardats en una caixa de seguretat de secretaria l’estiu passat, quan es va fer efectiu el relleu del secretari sortint, Fernando González Cebrián, i va prendre possessió, el juliol del 2016, la responsable vigent, la figuerenca Cristina Pou.
La documentació trobada, ara ja guardada en una altra caixa, abasta un període comprès entre els anys 1974 i 1977, una època en què l’alcalde de Figueres era Pere Giró i el notari executor de les actes i escriptures, Miguel Moraleda Merino.
En un document notarial del 12 de novembre del 1977, es va escripturar, per exemple, que Salvador Dalí feia donació a l’Ajuntament de Figueres de 25 obres –que detalla–, perquè siguin exposades “de manera permanent i per a la posterioritat” i perquè siguin “exposades i allotjades al Teatre Museu Dalí, i s’incrementi així el patrimoni cultural i artístic de la ciutat de Figueres”.
Les 25 obres incloses en l’escriptura del 12 de novembre del 1977 són:
1. Retrat de Picasso. Oli sobre tela, signat i datat per Dalí el 1947.
2. Autoretrat tou. Oli sobre tela. Signat i datat per Dalí el 1941.
3. Poesia d’Amèrica. Oli sobre tela. Sense data ni signatura.
4. Retrat de Napoleó. Oli sobre fusta.
5. Quadre pintat a l’oli sobre contraxapat.
6. Oli sobre contraxapat. Representa dues caràtules o màscares.
7. Oli sobre contraxapat. Representa caràtula o màscara, pintat per Dalí.
8. Oli sobre contraxapat. Representa un nu femení. Del pit esquerre, en surt un brollador d’aigua.
9. Oli sobre contraxapat. Miquel Àngel.
10. Figura masculina travessada per dues fletxes. Oli sobre tauler contraxapat.
11.Representació d’una mà. Oli sobre panell.
12. Mà amb garlanda. Fragment per a la creació.
13. Dos homes amb fragments de columnes partides. Oli sobre panell.
14. Cinc Hèrcules tombant columnes.
15. Hèrcules amb els braços a punt de llançar objecte. Sanguina sobre panell.
16. Victòria amb rajos de llum. Oli sobre panell.
17. Home amb turbant. Oli sobre paper.
18. Figura masculina. Oli sobre paper.
19. Creador amb el cel rere seu. Oli sobre panell.
20. Àngel escorrent aigua d’un llençol. Fragments. Oli sobre panell.
21. Cap de personatge clàssic, esquerdat. Oli sobre panell.
22. Personatge obscur tocant la trompeta. Oli sobre panell.
23. Home llançant una roca. Oli sobre panell.
24. Home estirat a terra. Oli sobre panell.
25. Personatge tocant la trompeta. Oli sobre panell.
Entre els documents trobats a l’Ajuntament de Figueres, hi ha actes notarials que servien al pintor empordanès per acreditar que dipositava les diverses obres descrites a la Fundació Teatre Museu Dalí (pública), antecessora temporal de l’actual Fundació Gala-Salvador Dalí (privada), que és la que ara administra i gestiona l’herència del pintor, un llegat que va caure en mans del govern espanyol.
Les obres cedides
De l’11 de novembre del 1977, s’ha trobat una acta en què s’escriptura la donació de 83 obres a la Fundació Teatre Museu Dalí. Aquesta escriptura s’acompanya d’una descripció i d’una fotografia de cadascuna de les obres. En una acta notarial del 1974 es constata, per exemple, que Dalí es va personar al museu amb el notari per inventariar 22 obres, acte celebrat a la Sala del Tresor del Teatre Museu.
LA XIFRA
La Fundació Gala-Salvador Dalí difon i promociona l’obra
La Fundació Gala-Salvador Dalí és una entitat cultural privada que té com a objectiu fundacional promocionar, fomentar, divulgar, prestigiar, protegir i defensar, al territori de l’Estat espanyol i de qualsevol altre estat, l’obra artística, cultural i intel·lectual de Dalí. La va crear el mateix pintor el 23 de desembre del 1983 al castell de Púbol i la va presidir ell fins a la seva mort, el 23 de gener del 1989. Fins al 1991, es va obrir un període de transició i, l’any 1991, va passar a presidir-la Ramon Boixadós, també fins a la seva mort, el 12 d’agost passat. La presidència ara l’assumeix Jordi Mercader.
El Patronat de la Fundació Gala-Salvador Dalí està format per 21 membres, dotze dels quals són vitalicis i la resta hi són en representació de l’Estat espanyol, la Generalitat, l’Ajuntament de Figueres i l’Ajuntament de Cadaqués. El funcionament diari de la fundació es regeix per un comitè de direcció integrat pel president de la fundació, Jordi Mercader; la directora del Centre d’Estudis Dalinians, Montse Aguer; el secretari general, Lluís Peñuelas, i el gerent, Joan Manuel Sevillano. El personal administratiu està dividit en tres àrees: el Centre d’Estudis Dalinians (gestiona el fons documental i el departament de conservació i restauració), la secretaria general (secretaria del patronat, administració dels museus, personal, instal·lacions, seguretat, finances i comptabilitat) i la gerència (que comprèn els serveis jurídics, l’àrea comercial i de màrqueting, la difusió i la comunicació, el servei educatiu i els drets de propietat intel·lectual i d’imatge dels béns materials i immaterials).
L’herència de Dalí, en mans de l’Estat espanyol
El 31 de gener del 1989, vuit dies després de la mort de Dalí, l’Estat espanyol va rebre un testament del pintor signat l’any 1982 davant de José María Foncillas, notari de la Bisbal, que el va visitar al castell de Púbol. En aquest redactat, es convertia l’Estat espanyol en hereu universal de tots els seus béns. Sembla que existia una herència de dos anys abans en què repartia el llegat a parts iguals entre l’Estat espanyol i la Generalitat. Les últimes voluntats de Dalí van ser objecte d’especulacions durant els darrers anys de vida del pintor. Un cop mort, es va continuar especulant, i es va saber que quan, el novembre del 1988, havia estat ingressat a la clínica Quirón per una insuficiència cardiorespiratòria, va tenir un notari a la seva disposició, però finalment no va canviar res. És d’aquesta època la conversa amb Marià Lorca durant la qual li va dir que volia ser enterrat al Teatre Museu.
1,3 milions de visitants van passar el 2017 pels museus
Durant l’any passat, 1.368.755 persones van passar per algun dels museus de Dalí a l’Empordà: el Teatre Museu de Figueres (812.621), la Casa Museu Salvador Dalí de Portlligat (148.624), el castell de Púbol (85.897) i l’exposició permanent de joies de Figueres (321.613). Aquest nombre de visitants va reportar a la fundació 10.403.257 euros en concepte de venda d’entrades, quantitat que es considera una aportació bàsica per poder garantir els objectius fundacionals i que suposa prop d’un 70% dels ingressos totals obtinguts per la Fundació Gala-Salvador Dalí en un sol any. El Museu Dalí, edifici que és propietat de l’Ajuntament, va ingressar per la venda d’entrades 8.601.130 euros l’any passat. Les botigues dels tres centres empordanesos van recaptar 2,16 milions d’euros: Figueres, 1.727.000; Portlligat, 275.000, i Púbol, 158.000.
Felip aposta per una revisió que posi en context la troballa
L’actual alcaldessa de Figueres, Marta Felip, també vicepresidenta de la Fundació Gala-Salvador Dalí, afirma que, abans que la nova secretària de l’Ajuntament, Cristina Pou, li’n comuniqués l’existència, no coneixia aquesta documentació notarial trobada a la caixa de seguretat de secretaria, i assenyala que ara el que vol és situar-la en el context històric adequat, ja que, al seu parer, els documents exposen bàsicament que “la voluntat de Dalí era que la seva obra es quedés a Figueres”.
Felip afirma que no posa en dubte res i subratlla que ara deixarà el material en mans d’assessors perquè s’analitzi adequadament i s’ajudi a resseguir històricament el procés fins a arribar al llegat del patrimoni de Salvador Dalí a l’Estat espanyol. “Sobretot –subratllava–, no vull entrar en conflicte amb res ni amb ningú. Jo mateixa soc alcaldessa de Figueres i vicepresidenta de la Fundació Gala-Salvador Dalí. El que sí que vull remarcar és que en alguns d’aquests redactats notarials queda molt clara la voluntat de Dalí que l’obra es quedi sempre a la ciutat.”
