El pacte Colau-PSC naufraga

La situació volcànica que viu la política catalana ha acabat afectant el pacte de govern que BComú i el PSC mantenien a l’Ajuntament de Barcelona des de fa un any i mig. La decisió és conseqüència directa del resultat de la consulta convocada entre militants i simpatitzants de la formació liderada per Ada Colau, i on un 54% dels participants –concretament 2.059– han votat a favor del trencament de la coalició pel suport dels socialistes a la suspensió de l’autogovern per la via de l’aplicació de l’article 155. Per contra, els partidaris de mantenir l’acord han sumat 1.736 suports –un 45%–, xifra que revela la forta divisió interna que ha suscitat aquest debat. La participació –3.800 persones– ha estat un factor determinant en els resultats, ja que ha arribat a un 40% del total del cens. Per fer una comparativa, en el conclave que es va organitzar el maig del 2016 per avalar, en aquell cas, l’entrada del PSC a l’executiu, només va arribar al 27,6%. Aquest cop, doncs, hi ha hagut més mobilització, sobretot entre el sector més obertament partidari de llevar amarres amb els socialistes.

A excepció d’una piulada a Twitter, on apareixia en una simbòlica fotografia amb tots els alcaldes del partit des del restabliment dels ajuntaments democràtics acompanyada d’un missatge crític més aviat soft –“calia reconstruir el país, no trencar més coses. Calia posar BCN i els seus ciutadans al davant”–, el cap de files del PSC i encara segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, va optar ahir per un silenci tàctic. Avui és quan parlarà. Entre les files socialistes, però, ja feia dies que es veia venir la patacada, circumstància que no ha atenuat un sentiment de malestar que, a dia d’avui, és monumental. L’argument de la formació és que el trencament, a diferència del que ha passat en altres municipis, és responsabilitat única i exclusiva dels comuns –“nosaltres sempre hem defensat, fins al final, el pacte”, han repetit aquesta setmana des del PSC–. Tampoc se saben avenir que la seva continuïtat s’hagi sotmès a votació en un moment polític tan explosiu, i més quan el convenciment general, també entre Colau i el seu entorn, era que aquest govern de coalició funcionava bé. De fet, entre el sector de BComú més proper a ICV també s’apostava sense fissures per la seva continuïtat i, els últims dies, s’ha intentat fer algun tipus de gest o pronunciament públic per visualitzar aquesta posició. Al final, però, es va descartar per no atiar més la divisió interna. I que cap veu, autoritzada, dels comuns hagi sortit l’última setmana a protegir l’acord de coalició no ha fet més que multiplicar l’enuig de Collboni i els seus. Des de l’entorn de Colau, però, es replica que els últims moviments tàctics del PSC no ha ajudat, precisament, a soldar un missatge de continuïtat. Al contrari. L’acord electoral amb Unió i, sobretot, el selfie d’Iceta amb García Albiol en una manifestació on hi havia ultres, són dos episodis que també haurien esperonat els crítics. “Aquests últims dies, els socialistes és qui més campanya han fet perquè això acabés així”, resumia ahir una font de BComú.

Colau ahir tampoc va parlar i, igual que Collboni, es va refugiar en les xarxes socials per donar les gràcies al PSC per la feina feta i, ja que hi érem, llançar-li una pulla per haver anat de bracet amb PP i Cs en les polítiques per subjugar l’autonomia. En aquesta tessitura va haver de ser el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, qui sortís a la palestra a donar raons. Va començar recalcant que la decisió de les bases és “un procés de debat intern al qual no hauríem volgut arribar”, però que el suport expressat pels socialistes “a una restricció inèdita de l’autogovern i els drets i llibertats bàsics” ho han fet inevitable. Després de recordar que l’aplicació del 155 té efectes directes sobre l’autonomia del món local –l’exemple de Madrid–, Pisarello va recalcar que si el PSC hagués fet una consulta entre la militància sobre si donar suport, o no, a la suspensió de l’autonomia “estic convençut que la nostra hauria estat innecessària”, donant, doncs, per fet que les bases socialistes no ho haurien avalat.

Arribats fins aquí la pregunta per a BComú és: i ara què? D’entrada la mateixa formulació de la pregunta que es va fer als adherits i simpatitzants ja deixava clar que, en cas d’imposar-se la ruptura amb el PSC, no hi hauria nous pactes. Colau i els seus, doncs, hauran d’afrontar l’últim any i mig de mandat governant en solitari. Un pendent més que costerut. Els 11 regidors sobre un total de 41 que tenen actualment a la sala de plens pesaran, i molt, a l’hora de tirar endavant els expedients i votacions davant d’una oposició que olora debilitat i ja té el focus fixat en les eleccions municipals del maig del 2019. Els comuns, a més, no es refien gens de l’oferta de col·laboració que fa pocs dies els van fer el PDeCAT i ERC si finalment es produïa el divorci amb Collboni, i aquest últim, ara mateix, tampoc està gaire disposat a facilitar les coses. Se sent ferit.

Per tot això, el primer tinent d’alcalde va començar a adobar ahir el terreny per arribar a enteses puntuals, tema a tema, amb la resta de grups. “La política de fronts no és bona per a la ciutat. Tenim bona disposició per fer acords concrets” va manifestar. I de grans projectes o intervencions que volen consensos avui, a priori, impossibles, com per exemple la unió del tramvia, ja en parlarem el proper mandat.