L’Auditori de Girona, a examen
L’Ajuntament obre un període d’estudi sobre el futur immediat i la gestió de l’equipament
Falta una direcció i decidir si cal mantenir la fundació privada
El consistori assumeix el sobrecost per evitar el concurs
El canvi legislatiu respecte a l’IVA imposat pel govern espanyol està fent trontollar el món de la cultura. A final d’any, el Ministeri d’Hisenda, a través de l’Agència Tributària, va decidir reinterpretar la llei i començar a reclamar informació als equipaments i entitats culturals per tal de cobrar-se l’IVA de les subvencions culturals. A un dels que els hi ha tocat el rebre és l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, que rebia ajuts culturals i, per tant, no pagava IVA ja que es considerava la cultura un bé públic i se l’eximia de l’impost. Però ara, amb el canvi de criteri, l’equipament rep una patacada quantificada en uns 446.000 euros, segons l’estimació que ha fet l’Ajuntament de Girona. Aquesta quantia, prou elevada, ha provocat, de retruc, que el consistori gironí plantegi de soca-rel el projecte de futur de l’equipament. Aquests canvis impliquen nomenar un director que doti de més control l’equipament i veure si val la pena mantenir la fundació.
L’Auditori neix el 2006 i es crea una fundació de caràcter privat, amb la idea que hi prenguessin part una sèrie de patrons, que són empreses privades. Aquestes dotarien econòmicament l’equipament per assumir el seu objectiu, que era fer-hi música. Però passats dotze anys, els patrons que hi ha no són ni els que s’esperaven ni han aportat la quantia econòmica que s’havia plantejat. Ja s’hi comptava que l’Ajuntament aportaria una partida anual, però el gruix important de la injecció econòmica vindria de mans d’empreses potents.
Això no s’aconsegueix, no només per culpa de la crisi econòmica, sinó per la política d’inversió que fan aquestes empreses amb recursos. És a dir, prefereixen apostar per grans auditoris, com ara el Palau de la Música, i no poden anar repartint entre els altres equipaments. De fet, moltes ja estan marxant d’allà on estaven. Ara aposten més pel patrocini puntual, com per exemple un esdeveniment determinat com Nits de Clàssica, que no pas per una ajuda anual.
Aposta per les entitats
En els darrers dos anys del govern de Marta Madrenas, ha fet una aposta perquè les entitats del territori, com poden ser les que no tenen ànim de lucre, poguessin fer activitats i gaudir de l’espai de l’Auditori de Girona. Això suposava que a aquestes entitats no se’ls cobrava per utilitzar les instal·lacions. La política era activar l’equipament fora dels caps de setmana. Aquesta política se sostenia perquè, paral·lelament, el consistori feia l’aposta econòmica per les activitats musicals. És a dir, el retorn de l’IVA l’Ajuntament l’invertia en l’activitat cultural. Però el canvi de criteri del govern espanyol fa replantejar-ho tot. Per ara, s’ha deixat de demanar la devolució de l’IVA, es va rebaixar l’activitat el segon semestre de 2017 i l’Auditori ha hagut de demanar un complement econòmic a l’Ajuntament de Girona i la Diputació que permeti continuar l’activitat cultural. I per què l’Ajuntament? Doncs perquè és l’únic patró actiu a l’Auditori-Palau de Congressos. Els altres patrons, bàsicament empreses privades, assumeixen els costos estructurals de l’equipament.
Amb tot, el consistori assumeix a partir d’ara el sobrecost, però que ja assumia a través de la devolució de l’IVA, i deixa el balanç totalment equilibrat. Ara, si el consistori vol continuar fent l’activitat que feia fins ara, en els seus comptes haurà d’assumir un decalatge d’un 21% que fins ara no tenia, i mantenir la qualitat i la quantitat d’espectacles que l’ha dut a fer que es qualifiqués l’Auditori de Girona com un dels espais de referència musicals de Catalunya.
Primer, l’informe tècnic; després, el debat polític
Òscar Pinilla
Més enllà que l’Ajuntament de Girona s’ha responsabilitzat de la seva gestió, l’Auditori “necessita un director”. Així ho remarca el regidor Carles Ribas, perquè amb el canvi de legislació l’Auditori es considerarà un ens públic i està sotmès a la llei administrativa. Necessita una estructura que faciliti un major control i que pugui assumir les tasques administratives que això suposa. A més, hi ha una altra derivada que és si val la pena o no mantenir l’estructura jurídica que hi ha actualment com a fundació. Perquè entren en joc elements jurídics, fiscals i de gestió. O sigui, no és el mateix com s’està gestionant el Teatre Municipal o La Mercè, que l’Auditori. “Si no tenim patrons i només patrocinis, potser val la pena que canviem”, assegura el regidor. En tot cas, el regidor Carles Ribas demanarà un informe tècnic perquè jurídicament argumentin si val la pena o no mantenir l’estructura actual. I posteriorment obrir un període de consultes amb tots els grups municipals. “Aquest tràmit no el deixaré per a la pròxima legislatura”, assegura.
De moment, Narcís Casasses assumirà la direcció de l’Auditori i una administrativa que hi havia a l’àrea de Cultura es vincularà directament a l’equipament. Tot provisional en espera que es decideixi, políticament i també tècnicament, si val la pena mantenir o no la fundació. Si es decideix que no, s’acabaria dissolent la fundació, l’Auditori passaria a formar part dels equipaments municipals i dins de l’organigrama de l’Ajuntament es nomena un director que porti el control de l’espai. Si es manté la fundació, igualment cal nomenar un director. “Fa dos anys que demano un control molt superior a l’Auditori, fins i tot havia plantejat portar tot el departament de Cultura allà”, admet el regidor Carles Ribas.
Crítiques pel model de gestió
La CUP-Crida per Girona critica que l’Ajuntament estigui privatitzant l’Auditori perquè s’hi fan un munt de festivals. Una teoria que el regidor de Cultura, Carles Ribas, pretén tombar. “Estem dotant de contingut l’Auditori amb programació pròpia i de festivals”, sosté, i diu: “Els festivals ens permeten a menys cost tenir tota l’activitat.” El portaveu del govern s’avé a debatre si hi ha molts o pocs festivals, si un programador és més o menys car, però no la viabilitat i el benefici que suposa entrar a formar part del cicle de festivals. “Imaginem-nos que ara contractéssim directament els artistes que ens arriben a través de Temporada Alta, Black Music Festival, Strenes o Festivalot; el pressupost es dispararia i necessitaríem molts més diners”, afirma Ribas. “La cultura no és per treure’n benefici, és per oferir cultura”, assegura. “El retorn que ens dona Strenes, per exemple, justifica els diners que els paguem, la gent ho valora molt bé, els indicadors són positius i tenim molt de públic”, explica el regidor .
