L'alcalde de Montserrat accepta la dimissió del cos de Protecció Civil
El responsable en cap volia representar la municipalitat a la processó i va estar desautoritzat
El govern local promourà una nova colla de persones perquè desenvolupe la tasca
El primer plenari polític celebrat a la municipalitat de Montserrat, va destapar un problema que es trobava latent i a expenses de la decisió de les dues parts implicades.
Segons sembla, els components del cos de voluntaris de Protecció Civil, van presentar la dimissió davant l'alcaldia de la localitat, en veure's desautoritzat el caporal de l'agrupació per poder assistir a una processó en nom i representació de l'ajuntament uniformat.
Destapat a l'esmentada sessió plenària aquest fet, s'anunciava que restava per realitzar una darrera reunió amb el col·lectiu i prendre la decisió final per part de l'alcaldia, qüestió que ha estat presa durant aquesta mateixa setmana i s'ha decidit acceptar la dimissió del col·lectiu, en observar que el cap de Protecció Civil de Montserrat s'havia encabotat en encarnar una representació oficial que només poden exercir-la els regidors i mai no cap cos de seguretat o protecció.
D'aquesta manera, aquesta localitat d ela Vall dels Alcalans, començarà a reconstruir el col·lectiu de voluntaris, després que l'anterior agrupació faça entrega del material que se li havia confiat.
Davant aquesta situació pot obrir-se tot un cisma, ja que segons sembla, els dimissionaris estan decidits a continuar com a associació a l'empara de la conselleria de Governació gestionada per Serafín Castellano.
L'uniforme fa perdre el senderi
Pere RossellHi ha que veure com, encara hi ha persones que quan es posen un distintiu, per menudet que siga, es transformen en generals de primera divisió preferent amb fulles de llorer. Segurament això deu haver-li passat al que fins ara ha estat responsable en cap de l'agrupació de voluntaris de Protecció Civil de Montserrat. Els darrers quatre anys l'han acostumat a unes coses que, ara que han canviat les tornes, no ha pogut assumir.
Tothom diu que lluïa molt amb el seu uniforme de gal·la i que li donava seriositat a les processons i no ho negue. Vulgam que no, encara hi ha massa persones que recorden amb certa nostàlgia aquells anys en que la corporació anava vestida amb camisa blava, corbata negra i jaqueta blanca amb botons daurats, al remat de l'acte litúrgic. En realitat s'ha d'entendre que aquests costums van durar quaranta anys i la democràcia tan sols porta en marxa uns 32.
Per això se sol dir allò de “jo això ho he conegut tota la vida” i gràcies a aquesta frase, fins les més altes i consolidades teories científiques sucumbixen davant la incultura. Segurament, el caporal del col·lectiu de voluntaris de Protecció Civil de Montserrat, es pensava que podia arribar a ser mariscal de camp amb el seu uniforme de gal·la. Això ens passa per posar d'uniforme els cossos de voluntaris. No aprendrem mai i, sovint, quan ho solventem, ho fem malament.
