Infraestructures i serveis

La xarxa pública de fibra òptica al Maresme es queda a mitges

El Consell Comarcal atura l'ambiciós projecte que fins ara ha cablejat 19 municipis i reconeix que els operadors privats li han passat al davant

La xarxa s'oferirà en concessió a final d'any perquè s'acabi i entri en servei el 2016

Els treballs de cablejat es van engegar el 2013 a Premià de Mar

L'ambiciós projecte que havia de dotar el Maresme d'una xarxa pública comarcal de fibra òptica ha quedat a mitges. Tot i que l'objectiu inicial del projecte impulsat pel Consell Comarcal era buscar la interconnexió amb banda ampla dels 30 ajuntaments perquè tinguessin serveis en xarxa a un preu més competitiu, finalment per ara no s'arribarà a tots els municipis. Els treballs de cablejat van començar el 2013 a Premià de Mar i es van continuar desplegant pels serveis ja reservats a la C-32 i des d'on s'ha fet arribat la fibra fins al centre del poble. “Els municipis escollien el seu punt de referència, que no havia de ser sempre fins a l'Ajuntament”, explica el tècnic del Consell Comarcal, Josep Tena.

Aquesta infraestructura s'ha estès a 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Segons el tècnic, la selecció es va fer per un criteri poblacional i perquè en la segona fase s'incloïa els municipis que, per problemes amb l'orografia i de costos, també requerien instal·lacions per radiofreqüència.

La realitat, però, és que ara per ara la segona fase està aturada. La consellera de Serveis als Municipis i Planificació, Annabel Moreno, (ERC) reconeix que “el projecte potser era massa ambiciós i s'ha anat tard”, tenint en compte que el principal operador Telefónica s'ha afanyat a desplegar durant l'últim any la fibra òptica a tota la comarca.

Els primers treballs de la xarxa pública van suposar una inversió de 1.475.000 euros que es van finançar a través d'una partida del pla únic d'obres i serveis de Catalunya, Puosc. Per portar a terme la segona fase, però, calia una inversió del Consell Comarcal i tot i que es va licitar, no en van arribar a adjudicar l'obra perquè el cost es podia assumir. L'anterior responsable, Alfons Molons (CiU), assegura que els canvis en la normativa de telecomunicacions van desaconsellar crear una empresa pública amb l'objectiu d'acabar i explotar la xarxa.

Una solució

“No desaprofitarem la xarxa que tenim feta i volem que doni serveis de connexió el 2016” hi afegeix la responsable de l'àrea. El Consell Comarcal obrirà un concurs públic a final d'any perquè els operadors privats assumeixin la gestió de la xarxa i vagin estenent la banda ampla a la resta de municipis pendents: Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d'Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana.

Aquest servei d'explotació i, si és possible, d'ampliació entraria en funcionament el 2016. Segons defensa la responsable de l'àrea, tot i que els privats els han passat al davant hi ha espai per “coexistir”.

La intenció del Consell Comarcal no és vendre directament la fibra a les empreses i llars, sinó oferir serveis de connectivitat als ajuntaments i interconnectar els edificis públics. Tot i així, la gestió que es donarà a un operador “neutre” vol garantir que s'acabarà d'estendre la xarxa i s'oferirà que pugui comercialitzar a altres operadors l'excedent de la xarxa per arribar també a particulars i empreses.

LA XIFRA

1,4
milions d'inversió és la que han fet per unificar els 19 municipis, a través d'una partida del Puosc del 2007.

LA FRASE

El projecte potser era massa ambiciós i ara anem tard, però no desaprofitarem la xarxa que tenim
Annabel Moreno
consellera de l'àrea de serveis als municipis i planificació

Operaris de Telefónica van contra rellotge

Diversos operadors privats han desplegat fibra òptica a les llars i ho han fet durant els últims dos anys a la velocitat de la llum, mai més ben dit. El principal operador, però, és Telefónica, que primer ha fet el cablejat als pobles del Baix Maresme fins a completar pràcticament tota la comarca i poder oferir als particulars els productes d'internet, telefonia i televisió. Segons el desplegament de la companyia, ja hi ha alguns municipis com Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana i Canet de Mar on el desplegament de la fibra òptica ja arriba a més d'un 90% del territori. D'altres, com Mataró, el Masnou i Vilassar de Dalt ho estan a punt d'aconseguir. A la cua, en canvi, hi ha els municipis de menys població on el mercat potencial disminueix i municipis on s'ha d'estendre a partir d'ara, com Calella, Pineda de Mar i Tordera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MARTA BALL-LLOSERA
AMBIENTÒLOGA. PORTAVEU DE LA PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA, CREADA AQUEST ESTIU

“Cal trencar amb el planejament urbanístic del franquisme”

Treballen per aturar diferents projectes urbanístics –“fòssils vinents”, en diuen– que afecten set municipis del litoral gironí. Demanen una planificació urbanística per al segle XXI

Girona
 

El ple de Girona, a favor d’un bus nocturn interurbà

girona
 

El vandalisme, l’escull per ampliar l’horari de la Girocleta

girona
 

Serveis mínims del 20% al 40% en la vaga de metro

Barcelona
 

Volen convertir un hotel a Sant Feliu en pisos per a gent gran

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 

Olot estrena un cicle sobre el medi ambient

OLOT
 

Carril tallat en un accés a Blanes per obres

blanes
 

Ajuts de la Diputació per lluitar contra la pobresa energètica

Girona
 

Sant Gregori congela els impostos per al 2019

sant gregori