Ràpids i directes
La xarxa de bus d'altes prestacions Exprés.cat té en funcionament 22 de les 40 línies previstes a tot Catalunya
La majoria de corredors són cap a les capitals de demarcació i s'acabaran d'implantar durant el 2016
En ciutats com Vic –maltractada des del punt de vista ferroviari per l'execrable R3 de Rodalies–, la partida del transport públic per connectar amb Barcelona l'està guanyant des de fa temps el bus. L'avantatge en favor del transport per carretera s'ha accentuat encara més des de l'agost, amb l'entrada en funcionament de la línia e12 (Barcelona-Vic) de la xarxa de bus d'altes prestacions Exprés.cat. Implantades progressivament arreu de Catalunya des de l'octubre del 2012, de les 40 línies previstes de bus Exprés.cat, en aquest moment n'hi ha 22 en funcionament (55%), després que l'1 d'octubre se n'hagin estrenat tres al corredor del Garraf.
“A partir d'un estudi de tot el territori sobre la demanda real de mobilitat en línies interurbanes, vam identificar que només amb 40 línies aglutinàvem el 40% de la demanda total [21,32 milions de passatgers l'any]”, explica Pere Padrosa, director general de Transport i Mobilitat de la Generalitat. Segons ell, la idea és que, durant tot el 2016, o acaben la implantació, o gairebé. El criteri que se segueix no és l'ordinal sinó que s'intenten prioritzar “les línies que tenen màxima demanda”, diu Padrosa, sense voler detallar les properes que es posaran a disposició dels usuaris. En la llista de corredors previstos, però, hi ha Lleida-Alpicat, Girona-Palamós, Reus-Salou i Barcelona-Manresa, entre d'altres.
Les dades de passatgers facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat certifiquen la bona acollida que ha tingut el servei Exprés.cat, tot i algunes queixes puntuals inicials, “algunes de les quals són solucionables i d'altres no”, segons el director general de Transport i Mobilitat. Entre les primeres línies que es van inaugurar, ara fa justament tres anys, hi ha
les de Barcelona-Sabadell
i Barcelona-Terrassa, que en els últims dotze mesos han tingut en total 144.116 i 80.001 passatgers, respectivament, uns registres que no es poden comparar amb els usuaris anteriors al bus Exprés.cat perquè la línia no existia. Altres corredors, com el Barcelona-Cerdanyola-UAB (778.708 viatgers l'últim any), han registrat un increment del 19% amb la implantació del bus Exprés.cat, mentre que a l'e4 (Barcelona-Ripollet) ha estat del 31%. Un percentatge que és similar a la crescuda que ha experimentat, per exemple, el corredor Cervera-Lleida, que ha passat dels 101.737 passatgers abans del bus Exprés.cat als 139.868 (37%).
Clients i no usuaris
L'aposta que la Generalitat de Catalunya fa per un transport públic d'altes prestacions, amb més freqüència de pas i velocitats comercials més competitives, s'aprecia en el pressupost de prop de 36 milions d'euros que el govern destinarà el 2016 al total de línies interurbanes. En el cas del sistema de transport integrat (on s'inclouen gairebé totes les línies de l'Exprés.cat), els tiquets dels usuaris sufraguen el 43% del cost del servei i el 57% restant el cobreixen els pressupostos públics. Les concessions a les empreses que presten l'Exprés.cat són fins al 2028.
“En temps de crisi defensem el transport públic i busquem la manera que l'usuari no se senti usuari sinó client, la qual cosa suposa un gir copernicà per a l'administració”, diu Padrosa. “Volem que l'agenda de feina del passatger no estigui subjecta als horaris del bus”, afegeix. Joan Prat, director general de l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), celebra l'interès del govern pel transport públic i vindica la connexió dels municipis de fora de la primera corona metropolitana amb línies com la Mataró-Sabadell-Granollers, “prioritària i la primera que no connecta amb la capital”.
