La nova comercialitzadora

A les 8 del matí d'un dia del mes passat, la nova comercialitzadora subministradora d'electricitat, sense previ avís, talla el corrent de la zona sud de Girona, Creu de Palau, Tennis i Avellaneda. A les 10, truco per telèfon a Girona, on m'havia dirigit sempre. Em diuen que he de trucar a un 902 gratuït. Ho faig, i em contesta una gravació amb la cançó «Si esto, pulse el uno; si lo otro, pulse el dos; si aquello, pulse el tres, etc., etc.» Pitjo el cinco i surt la veu d'un ser viu: «¿Cuál es su problema, señor?» En dir-me senyor m'animo. Li ho explico: «Mira, maca. Aquí al Tennis fa tres hores que no tenim electricitat. Saps si n'hi ha per gaire?» Replica ella: «Señor, no le entiendo. Hábleme en español.» «Le he hablado en catalán, un idioma español. Querrá decir que le hable en castellano», contesto. «¡Pues eso!», fa, alterada. Un és poliglot i en acabar em diu: «No es cosa mía. Le paso a averías.» Allí repeteixen la mateixa cançó: «Pulse el uno..., pulse el dos..., pulse el tres...» Aguanto i m'explico amb claredat i la pitjada fa: «Le paso con el departamento técnico.» Si no és cosa seva, per què em fa parlar? Tercera tanda de «Pulse el uno..., pulse el dos..,. pulse el tres...» «Pulse els collons!», faig, emprenyat. Una veu d'home m'inquireix perquè li exposi el problema. «Mire, es la cuarta vez que relato el caso... etc., etc. ¿Me puede decir si hay corte para muchas horas?», faig, entre cabrejat i animat. «Ara vaig bé!», penso. «Dígame: ¿dónde es el corte?», fa ell. Ostres! Fa 40 minuts que pitjo i m'explico i encara no s'han situat! «Oiga, esto es la zona de Club de Tenis Gerona», dic ara, a punt de petar, creient que parlo amb algú de Girona. «Caballero, usted está hablando con la coordinadora de averías de Alcalá de Henares. No tenemos conocimiento de ninguna avería en Gerona. En unos minutos le llamamos», diu, i posa fi a la conversa. Són les 11 del matí.

A la una, ni electricitat ni trucada. M'animo i reprenc el pelegrinatge. Pitjo i pitjo i en aclarir que he denunciat l'avaria, em diuen: «Usted lo que solicita es información. Para eso debe dirigir-se al departamento de atención al cliente. Tome nota: el 902», i pengen. Estic a punt d'infart i entenc alguns assassinats! Al departamento de atención al cliente passo el rosari de pulses normatiu. Després d'identificar-me demano informació. Explico el cas i penso que, per fi, vaig bé. «Señor, esta sección informa a los clientes de todo lo que hace referencia a la relación empresa-cliente, però las averías tienen departamento propio», diu amb sequedat. Intento insultar-lo i no em surt la veu. Dec estar molt tocat, perquè amb raó mai m'han pogut fer callar. Després de set tandes de pulses i vuit d'explicacions amb idiomes, abandono. A les vuit del vespre restableixen el servei i ningú no informa. A les nou la meva dona diu: «Tinc problemes a la cuina» «Pulse el uno», faig. «Anem a sopar a fora?», fa ella. «Pulse el dos», li dic. «Escolta, què em collones?», pregunta. «Pulse el tres.»