Pla a Blanes per endreçar el parc dels Padrets i garantir-hi la seguretat
L'Ajuntament vincula la consolidació del paratge, de titularitat municipal, a una subvenció europea
Les obres estan valorades en 1,5 milions d'euros
L'Ajuntament de Blanes té un pla per endreçar el parc dels Padrets, en un turó del centre de la vila. L'equip de govern, del PSC, CDC i ERC, ha demanat una subvenció europea per consolidar el parc dels Padrets i per al projecte arqueològic i de museïtzació del paratge. El projecte, de quatre anys, està valorat en 1,5 milions d'euros.
L'Ajuntament de Blanes és titular del parc. “Ara els reptes són protegir la zona i estabilitzar els talussos que són verticals i poden afectar tant la gent que viu a sota com la gent que hi pugui passejar un cop sigui obert i aquell lloc sigui un passeig o un parc”, diu Lupiáñez, que ha cedit l'alcaldia temporalment a Quim Torrecillas (CDC) fins al dia 17. Tot això serà possible si hi ha la subvenció. “Si no, no podrem i haurem de tenir-ho com està ara, tancat, i evitar que la gent hi entri”, afirma Lupiáñez.
Cal recordar que al novembre el ple va aprovar un conveni entre l'equip de govern, aleshores format pel PSC i CDC, amb els amos dels terrenys dels Padrets, pel qual el consistori els pagarà 3,2 milions fins al 2022. Els terrenys van ser expropiats, i una sentència judicial ha obligat el consistori a desemborsar els més de tres milions –inicialment n'havia de pagar 4,8.
“Desequilibri”
En el ple del 30 de juny, Víctor Catalán (ICV-EUiA) va explicar que entre l'estabilització del talús i l'esmentat conveni dels 3,2 milions “s'hi haurà invertit 4,5 milions; hi ha un desequilibri entre barris, i també s'ha de pensar en la part alta, Valldolig i Mas Carolet, i la zona turística [el Passeig]”.
LA FRASE
LA XIFRA
Estudis de l'Arxiu i el pas d'Aníbal
L'estabilització dels Padrets i la millora del paratge també ajudaria a conèixer part de la història local. Lupiáñez diu que un estudi de l'Arxiu Municipal de Blanes va revelar que l'emperador cartaginès Aníbal (247 aC-183 aC) va travessar la península Ibèrica en direcció a Roma i hauria passat per Blanes: “Es podrien recuperar aquests estudis i buscar suport per fer una prospecció arqueològica per reivindicar aquest patrimoni.”
