Medi ambient

medi ambient

L’Àrea Metropolitana de Barcelona promou noves formes d’alimentar la metròpoli

L’AMB proposa des de recuperar els excedents del Parc Agrari fins a crear aliments en impressores 3D

Més de 80 experts i emprenedors es reuneixen en una jornada per explicar les noves estratègies en el sector agroalimentari

L ’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballa en la innovació en l’àmbit alimentari, cercant tota mena d’idees alternatives als sistemes agroalimentaris actuals. Per posar en comú les iniciatives existents en el sector ha convocat recentment, conjuntament amb la Fundació Fòrum Ambiental , la jornada “Ecoinnovació en el sector agroalimentari: reptes i oportunitats per a la competitivitat econòmica metropolitana”, que ha posat de relleu que hi ha múltiples idees innovadores per millorar l’alimentació a la metròpoli i també la salut del planeta.

La trobada ha servit per explorar les iniciatives més capdavanteres pel que fa a la resolució dels problemes que afronta el territori metropolità en relació a les activitats agroalimentàries. Són estratègies considerades fonamentals per a la millora de la salut, tant dels ciutadans com del medi, a banda de contribuir al desenvolupament social i econòmic.

La jornada ha tingut el seu epicentre en l’estudi “Sector alimentario: tendencias en ecoinnovación”. Aquest informe impulsat per la mateixa AMB conclou que la producció agrícola mundial s’ha triplicat entre 1960 i 2015. Això és fruit de l’augment de la població, així com de la millora tecnològica. El sector de l’alimentació s’ha globalitzat i industrialitzat, cosa que ha fet incrementar el consum d’aliments processats, preparats i envasats. Aquesta tendència també comporta certs riscos, que s’eviten adoptant les dinàmiques de l’economia circular. El sector ha de fer el necessari per adequar-s’hi.

Malbaratant recursos

El principal problema en el sector ambiental té diversos vessants:

a) El sector agroalimentari és un gran consumidor de recursos: fa servir un terç de tota l’energia disponible a nivell mundial. Ara bé, de tota aquesta només un 25% es destina a la producció d’aliments. La resta es dedica al processament, l’envasat i, finalment, la distribució. Més encara, un 85% de tota l’aigua dolça consumida per l’ésser humà va adreçada al rec de conreus. S’ha constatat que un 33% de tota la terra cultivada ho està de forma poc sostenible, cosa que produeix unes pèrdues de 310.000 milions de dòlars anuals.

b)El sector alimentari és, malauradament, un dels grans contribuïdors al canvi climàtic. El 26% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen del sector. Produir un quilo de carn de boví emet la mateixa quantitat de gas d’efecte hivernacle que viatjar 257 quilòmetres en cotxe.

c) El sector alimentari és un gran generador de residus: els aliments que es malbaraten en el conjunt del planeta representen un 33% de la producció total. Un 80% de les empreses alimentàries n’envasen la producció, cosa que fa créixer la producció de residus.

A banda d’aquests tres punts, cal afegir-hi el problema de l’ús generalitzat de pesticides químics i d’antibiòtics, que perjudiquen la salut de l’ecosistema i de les persones.

Idees innovadores

Durant la jornada s’han exposat iniciatives que ajuden a revertir la situació dins del territori metropolità amb pràctiques sostenibles.

Una d’aquestes és la creació de l’ associació Espigoladors , que recupera els excedents agrícoles que no es venen als comerços convencionals perquè no compleixen criteris estètics, per bé que el seu valor nutricional i gastronòmic és bo. Molts d’aquests aliments provenen del Parc Agrari del Baix Llobregat . Es recullen i es transformen en productes com melmelades i conserves vegetals sota la marca Es Im-perfect . Així s’evita malbaratar gran quantitat d’aliments. L’associació també aporta valor social, atès que una part dels aliments recuperats es destinen a entitats benèfiques -públiques i privades- de distribució d’aliments per a persones que es troben en situació vulnerable.

Un altre dels casos exposats és el de l’empresa Hemav que ha aplicat les últimes tecnologies al conreu d’aliments. La firma és impulsora de la denominada “agricultura de precisió”.Fa servir drons per digitalitzar una parcel·la de cultiu, de manera que el productor té una radiografia constant de l’estat del camp. Això li permet regar i fertilitzar selectivament, estalviant una gran quantitat d’aigua al medi.

Un tercer cas d’èxit és el de l’empresa Aquapioneers . La companyia desenvolupa solucions per generar aliments a la pròpia llar. Ha ideat un aquari i un petit hort que se serveixen per sobreviure l’un de l’altre: les plantes purifiquen l’aigua i els peixos; al seu torn, fertilitzen les plantes amb el que rebutgen.

Totes aquestes iniciatives i fins a quaranta-cinc més han quedat plasmades en l’estudi que ha impulsat l’AMB, en el qual també hi figuren projectes de grans empreses com Nestlé i Danone. Hi ha noves tecnologies com la impressió de pasta amb impressores 3D per a fer-la més fàcilment empaquetable fins a la fabricació d’envasos d’aliments a partir del rebuig d’aquests propis aliments. Ambdues formen part de les noves estratègies per garantir, dins del territori metropolità, un desenvolupament tant social (garantir una bona alimentació), com mediambiental (evitar l’excés de consum energètic i la generació de residus), com econòmic (fomentar la competitivitat del sector agroalimentari i evitar així les grans pèrdues causades pel malbaratament).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia