“S’han prioritzat més els interessos de concessionàries que la seguretat”

Un accident d’aquestes característiques és colpidor per tothom però nosaltres també som víctimes del que passa a la carretera i no botxins. El sector no té cap intenció de provocar aquesta sensació d’inseguretat i només volem fer la nostra feina amb les millors condicions i les mínimes afectacions. El discurs de la competitivitat també ens afecta i les empreses de transport han d’ajustar al cèntim per aconseguir ser contractades i moltes feines no tenen un marge suficient per poder anar per autopista. Per gust hi aniríem tots, per obligació és com si ens imposessin un nou impost.

Sí, sempre que una carretera esdevé objectivament insegura perquè hi ha una sinistralitat important se’ns assenyala com si fóssim els culpables i les primeres mesures són treure els camions. No podem acceptar aquest discurs. El manteniment i la seguretat de les vies és una responsabilitat de les administracions públiques. Si hi ha trams de carretera on s’ha de prioritzar el tema de seguretat per sobre del tema econòmic perquè l’administració no hi ha invertit i ha deixat que quedi obsoleta, és aquesta administració qui n’ha d’assumir el cost i no l’empresa privada. Sempre es culpabilitza la baula més feble de la cadena.

Són les concessionàries, que en aquest país estan acostumades a no perdre mai, fent pròrroga darrere pròrroga i anar acumulant beneficis fins que t’has de preguntar: què passa aquí? Per què s’han pres decisions prioritzant més els interessos de les concessionàries que no pas la seguretat? Aquestes decisions preses fredament sí que són criminals. Fa 40 anys que ens espremen i les inversions que van fer han estat amortitzades moltes vegades; però si tens un negoci que et rendeix 500 milions d’euros nets ja miraràs de fer el que calgui perquè no s’acabi. I arriba un moment que això topa amb la responsabilitat pública, que hauria de prioritzar els interessos per garantir la seguretat a les vies públiques i em sembla que això no s’està fent.

Ens mobilitzarem, cal que la junta directiva decideixi com es materialitzen aquestes mobilitzacions perquè no ens volem sentir criminalitzats i volem una solució per a l’N-340, que implica fer inversions i obrir els trams d’autopista per a tots els vehicles i buidar l’N-340 mentre no es facin aquestes inversions. És una decisió temporal assumible perquè les concessions caduquen el 2019 i 2021.

Per nosaltres l’acord és insuficient, però entenc que des del punt de vista dels alcaldes, segurament és millor això que el que hi ha ara. Ells han abdicat de la seva reivindicació, que era la mateixa que la nostra i la dels veïns de les Terres de l’Ebre, perquè entenien que l’aplicació immediata de la mesura podia tenir efectes positius sobre milers dels seus veïns que es desplacen diàriament i que els beneficia la gratuïtat del desplaçament en un mateix dia. No els jutjo, ells deuen tenir els seus motius per donar-hi suport però nosaltres no volem una solució de mínims sinó de màxims.

Demanem gratuïtat, però és evident que si se’ns ofereix el 75% bonificat, que és el que s’està aplicant a la Rioja o Aragó, com a mínim no tindríem un motiu afegit per oposar-nos-hi.

La decisió de desviar amb peatge obligatori és una política que s’està implementant a la Rioja, a Aragó, a Catalunya, primer a Girona, ara a l’N-340 i després vindrà l’N-240 i el Comité Nacional del Transporte ja ha decidit formalment recórrer judicialment contra aquesta política d’obligar a desviar els camions als trams de sinistralitat on hi ha autopista. A mi la mesura em semblaria perfecta sempre que fos l’administració qui es responsabilitzés del tema i no l’empresa privada.

Seria perpetuar el tema del pagament sense tenir en compte l’esforç fiscal que ja està fent el sector a través de l’impost d’hidrocarburs, un impost que ja s’havia implantat per al manteniment i construcció d’infraestructures i per fer pagar a qui més utilitzava aquestes vies. Més de la meitat del que paguem per omplir el dipòsit són impostos i és clar que qui més circula, més paga. Aquest és un sistema més just que el de la vinyeta, perquè qui fa servir poc l’autopista no en surt beneficiat. Ara, dels milions d’euros que es recapten a través d’aquest impost no en parla ningú i sembla que els que utilitzem les carreteres que no són de peatge ho fem de franc i que se n’hagin d’inventar de nous. El discurs que fa l’administració en aquest tema es trampós