El tramvia busca la remuntada

Minut 80 de partit i el marcador en contra. L’entrenador de torn, tant és que sigui guardiolista o mourinhista, ordena al seu central que pugi a l’àrea a intentar caçar aquella rematada de cap que obri la gesta. El govern d’Ada Colau es podria dir que està en una tessitura equiparable amb la qüestió del tramvia. Després que dimarts constatés, en una votació en comissió, que ara per ara no disposa dels suports polítics necessaris per tirar endavant la connexió a través de la Diagonal, l’executiu de Barcelona ahir va fer sortir a escalfar a la banda Pere Macias –el seu Alexanko per a l’ocasió– per travar una última jugada que permeti desencallar l’atzucac. Amb la vista posada en el pròxim dia 23, quan el projecte serà sotmès a escrutini definitiu pel ple, l’ex-conseller i avui responsable tècnic de l’actuació, va comparèixer davant dels mitjans per falcar el missatge que, el que està en joc, és molt més que una infraestructura del transport. És una qüestió de ciutat. El debat, doncs, ja no és, només, sobre tramvies, sinó que també abraça la reforma pendent d’un tram de la Diagonal o, fins i tot, quin ha de ser el paradigma de la mobilitat de la Barcelona que ve. “Aquest és un projecte global en què s’ha de triar entre un model de primacia del vehicle privat o de mobilitat sostenible”, va defensar ahir Macias.

Per sustentar la seva argumentació, el director estratègic del tramvia va recordar que amb l’execució de la primera fase del projecte, entre Glòries i a l’altura del carrer Girona, aquesta franja de menys de dos quilòmetres passarà de tenir 26.706 a 40.245 m² d’espai per a vianants en detriment, sobretot, del vehicle privat. Per sumar més raons, també va exposar que en un dels fronts de la plaça de les Glòries, a tocar del DHUB, hi haurà “un dels intercanviadors més potents que tindrem a la ciutat”, ja que, a més del Trambesòs, també permetrà enllaçar amb el metro i el bus, urbà o interurbà. Igual que va fer l’aleshores alcalde Hereu el 4 de maig del 2010, Macias va exposar ahir que, si no hi ha tramvia, tampoc es podrà remodelar la pastilla de la Diagonal entre Lepant i Padilla, on hi ha una dotzena de carrils de trànsit, bona part dels quals desapareixerien pel pas del tramvia. “El dia 23 també es voten aquests canvis”, va reblar.

ERC, l’objecte central d’aquest pressing, es manté pel no, però obre una escletxa: si de l’ordre del dia del ple es retira la votació del protocol amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i, més endavant, es porta a votació un conveni que, més que intencions, estableixi compromisos tancats en apartats com ara el finançament de l’obra, hi ha marge per a l’acord. Difícil? Molt, moltíssim. Remuntades més impossibles, però, s’han vist. I, si no, que ho preguntin a un tal Sergi Roberto.