“Es fa planejament urbanístic com si la crisi no hagués existit mai”

Soc de la primera promoció de llicenciats en ciències ambientals per la UAB. Tots hem anat derivant per bandes diverses. Uns al sector industrial, altres a l’administració pública, i en el meu cas sempre he estat molt vinculada a les entitats ecologistes, però a més faig de consultora ambiental. En el món ecologista, ser ambientòloga m’ha permès tenir una visió multidisciplinària de les diferents àrees que toques, i tens un mínim coneixement del món administratiu, de biologia, de planificació territorial.

Jo he adquirit més coneixement. La millor universitat és la pràctica. El màster l’he fet en la comissió tècnica de Salvem l’Empordà. Allà hem coincidit arquitectes, geògrafs i advocats, i ens hem introduït en totes les temàtiques, amb moltes visions i d’una manera molt professional, i aprenent tots de tots. Això sí que ha estat un gran aprenentatge a l’hora de fer campanyes en el món ecologista. A vegades em pregunten si soc advocada.

La diferència és que fa quinze anys estàvem dins d’una bombolla immobiliària que va esclatar amb tota la crisi. Però ara els planejaments urbanístics són pràcticament iguals, i en els que es revisen es continua preveient creixements molt elevats. Es fa planejament com si la crisi no hagués existit i com si la situació econòmica del país fos la mateixa de fa quinze anys. No s’ha fet l’esforç de reflexionar sobre els planejaments que es necessiten després de la crisi. Venim d’una dinàmica i una sinergia de fa quinze anys, i ara no hi ha tants diners. Encara treballem projectes urbanístics de fa quinze anys.

Sí, i no s’ha aconseguit del tot. Segueix essent més o menys el mateix. Hem guanyat molts casos. Però ara estem en una altra bombolla: la porcina. Hi ha una quantitat de tramitacions de granges a la comarca impressionant. Cada mes actualitzem el mapa. El 2003 dèiem: “Som 100.000 empordanesos i 300.000 porcs”, i ara ja n’hi ha 375.000, i amb les tramitacions que hi ha anem cap als 500.000 o més, amb un problema de contaminació d’aigües molt i molt greu. Aquest és un tema que ens preocupa i realment ens està superant.

Si busquem culpables, el problema és l’administració pública. No els pagesos. Si vols fer una granja i et donen permisos, la fas. Les plantes de purins que hi havia no funcionaven. Es dessecava el purí, però no desapareixia. És cert que hi ha granges que donen pinso que genera menys purí, i el debat és si la tecnologia ho solucionarà o no. Però jo soc d’un altre parer: hem de ser coherents i racionals. Tenim una realitat innegable: tenim 34 municipis com a zones vulnerables amb aqüífers contaminats amb nitrats en els quals encara s’aboquen purins. Un aqüífer contaminat ni en cent anys es descontamina. Hi ha un principi legislat i normatiu que és el principi de precaució. Davant d’una zona contaminada tan greument, és una vergonya que es permeti que la bombolla porcina continuï el seu camí.

Clarament: frenem les tramitacions de granges i mirem com es pot solucionar tecnològicament, però no incrementem el problema. No hi ha control de cisternes! Frenem, posem ordre, mirem què es fa bé i què no. El principi de precaució per sobre de tot. El porc és l’activitat econòmica amb el PIB més gran de Catalunya, s’exporta porc a la Xina, però els purins es queden aquí. Algú ens ha de pagar la descontaminació dels aqüífers.

Ens cal ser capdavanters a Europa del sector porcí? Som dels sis països mundials en densitat de sector porcí. Cal posar-ne més? És una bogeria. Aquestes empreses integradores decideixen. Quan d’un dia a l’altre diguin als pagesos que no els volen més porcs, serà un desastre. Mirem tecnològicament què hi ha. L’única alternativa eren les plantes de tractament de purins, i no funcionaven.

Transformen el turisme. Ara els càmpings són bungalous, i estan de moda. Ara a la comarca hi ha quatre tramitacions. Volem que els càmpings es tractin com una urbanització. Estem d’acord que n’hi hagi d’associats a pobles petits que ajudin l’economia del poble. El que no pot ser és que en un poble de 400 habitants hi hagi un càmping per a 2.000 persones i, a més, aïllat del nucli. Per a nosaltres són com urbanitzacions toves, i una urbanització aïllada d’un nucli urbà no es pot fer.