El canvi climàtic en la República

Recentment s’han presentat les conclusions del projecte LIFE Medacc, desenvolupat per l’OCCl (Observatori Català del Canvi Climàtic), del Departament de Territori i Sostenibilitat. En l’informe s’alerta de la necessitat d’adaptar els boscos, l’agricultura i la gestió de l’aigua al nou context d’aridesa que generarà el canvi climàtic. I és que els efectes del canvi climàtic, afegits al creixement de la població i del consum, han fet que alguns rius com ara el Ter i la Muga hagin disminuït el seu cabal fins a un 50%, o el Segre fins a un 60%.

Tot això passa mentre l’estat d’excepció que (des)governa Catalunya ha suspès durant mesos la llei de canvi climàtic per la via de la impugnació al Tribunal Constitucional. El TC ha aixecat parcialment la suspensió (excepte l’article que estableix la prohibició de concedir permisos d’exploració per a l’obtenció de gas o petroli per fracking) però aquest aixecament no implica que la Generalitat pugui desenvolupar la llei perquè s’està en espera d’un pronunciament definitiu de la justícia. El canvi climàtic no s’atura però l’Estat sí que atura les eines amb què se li pot intentar fer front, per cortesia d’un Estat espanyol amb molt poca cultura democràtica i governat per unes elits i uns poders econòmics amb interessos en la indústria de l’energia fòssil.

El projecte LIFE Medacc ha analitzat algunes conques internes catalanes i ha formulat estratègies d’adaptació mediterrània al canvi climàtic. L’informe dibuixa escenaris inquietants i en el millor dels casos parla de la necessitat d’establir canvis estructurals en l’agricultura, el turisme i altres activitats si es vol garantir la viabilitat d’ecosistemes i usos en un futur. L’aigua serà un bé cada cop més escàs en el context mediterrani. Menys precipitacions, més sequeres i més intenses, més evaporació a causa de les elevades temperatures.

La República haurà d’afrontar reptes que la dictadura franquista i la democràcia espanyola no va voler assumir. I això ens obligarà a fer canvis profunds i estructurals en els àmbits polític i econòmic, però també en els social i cultural. Ens cal un canvi de paradigma, de model de desenvolupament, també en l’aspecte individual, i serà imprescindible que la República s’impliqui en acords internacionals per fer front a una amenaça que és global però que cada cop s’expressarà amb més duresa i singularitat al nostre petit país. El repte de liderar un equip internacional per combatre el canvi climàtic i fer una transició ecològica i energètica és apassionant. La República ha de ser capdavantera en polítiques públiques ambientals i socials si volem garantir unes condicions dignes de vida per a les noves generacions. Com abans fem realitat l’anhelada República abans podrem començar a treballar, sense les traves i el llast d’un Estat espanyol amb una precària i escassa cultura democràtica i nul·la sensibilitat ambiental.