Deu polls de falcó pelegrí al litoral sud del Baix Empordà
Sterna n’ha anellat sis per fer un seguiment de l’espècie amenaçada, que torna a criar a la zona desmantellada de la via ferrada de Sant Feliu
També controlen cries d’òlibes i xoriguers a la Vall d’Aro
El Grup de Natura Sterna celebra que el falcó pelegrí (Falco Peregrinus), una “espècie catalogada com a propera a l’amenaça”, ha tornat a criar amb èxit “un cop desinstal·lada la segona fase de la via ferrada de la cala del Molí”, a Sant Feliu de Guíxols. Dins de les tasques de seguiment de la cria, aquesta primavera, han censat dues parelles reproductores al terme de Sant Feliu, i dues més entre Palamós i Calonge, amb el naixement de deu polls. Amb tot, també hi ha hagut un intent de cria a Santa Cristina d’Aro que no ha reeixit.
Sterna n’ha anellat sis per controlar-los a distància i qualifiquen els resultats d’“esperançadors”, després que batallessin contra l’ampliació de la via ferrada i l’impacte de la presència humana a prop dels penya-segats d’un dels punts més abruptes del litoral guixolenc, però precisament per això idoni perquè els ocells recuperessin espais tranquils per al procés de nidificació i reproducció.
Els ornitòlegs de l’entitat remarquen la importància de mantenir les zones de cria d’espècies sensibles fora de qualsevol activitat que pugui ser molesta. Alhora, recorden que la presència d’aquesta i d’altres espècies com ara el corb marí emplomallat, l’àliga cuabarrada o el duc és un bon senyal de la salut ambiental de la Vall d’Aro i el Baix Empordà en general, a banda d’un bon reclam turístic per als aficionats a l’observació d’ocells en llibertat.
Altres troballes
La col·laboració entre Sterna i propietaris rurals i administracions, per a la col·locació de caixes niu, també està donant bons resultats pel que fa a la reproducció d’altres espècies autòctones, com ara l’òliba o el xoriguer. En els darrers dies han compartit imatges de diversos exemplars d’òlibes a la masia Can Pros de Solius, d’altres polls de l’espècie a la Vall d’Aro o del retorn dels xoriguers, amb cinc polls nascuts finalment a les caixes que havien instal·lat a l’església de Castell d’Aro.
