Infraestructures i serveis

Olot fa 125 anys que té llum gràcies a Joan Agustí, ‘Gridó’

L’acord amb l’Ajuntament va fer que la primera bombeta s’encengués a la plaça del Conill

Va ser el primer a l’Estat espanyol a transportar electricitat

En Gridó va destinar part del llegat a persones necessitades

El 1893 és una data històrica a Olot. Va encendre’s la primera bombeta en una espai públic de la ciutat, en concret a la plaça del Conill. Els olotins del moment no podien saber la importància que tindria l’electricitat en la seva vida domèstica i, en el cas del sector industrial, només es començava a endevinar. Rere tota fita històrica hi ha algú i, en aquest cas, es tracta de Joan Agustí Surroca (1848-1920), conegut com “en Gridó”, que va transportar l’energia elèctrica produïda al seu molí de Castellfollit de la Roca fins a la capital garrotxina. Amb això, es va convertir en el primer a tot l’Estat espanyol a transportar electricitat.

Cal ser justos amb els qui fan aportacions tan importants per a la societat i, a Olot, feia temps que en Gridó estava a la llista de la comissió del nomenclàtor pendent perquè se li pogués dedicar un carrer. En el ple de l’Ajuntament del mes d’abril, però, això es va poder arreglar. Coincidint amb l’obertura parcial d’un nou carrer prop de l’antic cinema Gridó, tancat ara però obert per un dels seus nets. Es tracta d’un carrer que hi ha entre l’avinguda de Girona i el carrer de Sant Miquel.

Joan Agustí Surroca, doncs, va dur a terme la primera transmissió de força elèctrica de l’Estat i la instal·lació del primer dinamòmetre, que li permetia calcular els cavalls de força que cedia. L’any 1893 va rebre permís de l’Ajuntament d’Olot per portar la llum elèctrica a la ciutat i, curiosament, primer va arribar a les cases abans que a l’enllumenat públic.

Amb els anys també va fer arribar la llum a Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Montagut, a més d’instal·lar la primera central tèrmica d’Olot, que va permetre donar un molt bon servei gràcies a la possessió d’una turbina de recanvi que evitava les possibles apagades. Cal tenir en compte que era una època en què no hi havia interconnexió de les línies.

Batet

Nascut a Can Puigdevall (Batet de la Serra, ara municipi d’Olot), Joan Agustí Surroca va ser una persona compromesa amb el territori i la seva gent. A més de la seva iniciativa de produir i transportar electricitat, també va destacar pel seu caràcter altruista i generós. Va decidir destinar una part del seu llegat a ajudes a les persones més necessitades.

Més conegut com “en Gridó”, Joan Agustí Surroca va destacar pel seu esperit emprenedor. Fruit d’aquest tarannà va poder aconseguir la concessió estatal d’un salt d’aigua del riu Fluvià al seu pas per la casa pairal de Castellfollit de la Roca. Va aprofitar la força hidràulica per construir i explotar un molí fariner i, posteriorment, se li va concedir una altra concessió estatal per activar un altre salt d’aigua. Sumat al que havia adquirit al propietari de l’altra banda del riu, el van convertir en propietari de tot el cabal del Fluvià fins a Camallonga.

LES DATES

1893
És l’any en què
Joan Agustí aconsegueix el permís municipal per instal·lar un punt de llum públic a Olot

LES XIFRES

1943
És l’any en què
obre les portes el cinema Núria, al carrer del Carme, molt a prop de la plaça del mateix nom
1964
És l’any en què
comença la seva activitat el cinema Gridó, a l’avinguda de Girona de la capital garrotxina
2
centrals
de generació d’energia elèctrica tenia Joan Agustí Surroca a Castellfollit de la Roca.
125
anys
són els que han passat des que es va encendre la primera bombeta en un espai públic d’Olot.

Un home emprenedor

El besnet de Joan Agustí Surroca, Narcís Agustí, ha volgut destacar el fet que una persona com el seu besavi, criat en un entorn rural, fos el primer a l’Estat a transportar electricitat. Això demostra, segons ell, el seu esperit emprenedor i el seu caràcter altruista i generós. Agustí ha explicat que l’electricitat va arribar primer a l’interior d’algunes de les cases d’Olot abans d’instal·lar la primera bombeta a l’espai públic i que, posteriorment, va distribuir-ne a les indústries. També ha volgut remarcar que el seu besavi va ser el primer a introduir els motors tèrmics en la generació d’energia, fet que va ser vital per assegurar l’abastament de les indústries olotines. Ja amb el seu net al capdavant de l’empesa, aquest va vendre a Bassols, ara Bassols Energia, la part de l’empresa que es dedicava a la distribució d’electricitat i ell es va quedar la de producció. Això va ser en un moment, sempre segons ell, en què encara no hi havia la interconnexió de les xarxes elèctriques i, per tant, hi havia molts problemes de subministrament.

Dels cines Núria i Gridó a l’Ultònia de Girona

J.C

L’homenatge que l’Ajuntament d’Olot ha fet a Joan Agustí Surroca dedicant-li un carrer ha coincidit amb el 75è aniversari de la inauguració del cinema Núria prop de la plaça del Carme.

El 7 de setembre de 1943 va obrir les portes la sala de cinema al número 8 del carrer del Carme. Així reconduïa el seu net, Joan Agustí i Pujol (1906-1965), el negoci de la producció i distribució de l’electricitat de la Garrotxa. A partir de 1964, va obrir el cine Gridó a l’avinguda de Girona. Actualment, estan tots dos tancats. El Núria, però, s’ha reconvertit ara en un espai social després que l’Ajuntament d’Olot l’habilités com a dependències de l’àrea de Joventut i Festes i sala de concerts.

A Girona, i després de l’experiència d’Olot, Joan Agustí va posar en marxa l’any 1945 el popular cine teatre Ultònia. L’any 1965, i després de la seva mort, el seu fill Narcís es va situar al capdavant del negoci i va donar un gran impuls i expansió a la trajectòria d’aquesta empresa familiar, que actualment, amb el nom d’Ocine, és una de les principals companyies d’exhibició de l’Estat espanyol.

La tercera generació de la família Agustí està al capdavant de l’empresa, que gestiona 19 complexos amb més de trenta mil butaques.

Narcís Agustí ha recordat que el local del Núria era de la tieta del seu pare. El tenia llogat al Centre Obrer, va ser expropiat i després l’hi van retornar. Agustí ha explicat que l’equipament era de primera qualitat, ja que el seu pare el va concebre com una prova per fer el gran salt a l’Ultònia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

Transformació pel canvi climàtic: Catalunya hi serà

Conseller de Territori i Sostenibilitat

Comencen a muntar l’esquelet per reconstruir el pont del Dimoni de Girona

girona

El Pallars es mobilitza contra la mineria al parc natural

ISIL

Renovació a Palamós de l’enllumenat del darrer tram del passeig marítim

palamós

El centre tecnològic arrenca amb força al viver de Calonge

calonge i sant antoni

Tallen el pal d’una senyera, a Palamós

palamós

La Generalitat recela del pla d’habitatge públic de Colau

barcelona

Acord entre confraries per regular la pesca de la sèpia

L’ESCALA

Cobriran la pista poliesportiva de Fontajau de Girona

girona