Urbanisme

L’Estat promet novetats “aviat” en les obres pendents del TAV

Es compleixen sis anys de l’arribada del TAV a Girona amb encara treballs per fer

La subdelegació, que s’hi ha implicat per desencallar-ho, afirma que està fent una “feina constant” amb Adif i Foment

Bramon es va erigir com a mitjancer ara fa just tres mesos

S’acaben de complir sis anys de l’arribada del tren de l’alta velocitat (TAV) a Girona –i gairebé deu anys i mig des que van començar les obres–i encara hi ha diverses zones empantanegades. Amb l’estrena de la reurbanització de la llosa del parc Central el març passat, es va resoldre el principal tema pendent, però encara hi ha serrells considerables. Sobretot dos: la reforma de la plaça Espanya –davant de l’estació de tren convencional–, una zona que durant vuit anys va estar ocupada per l’estació provisional d’autobusos, i la finalització de la part sud del parc Central –tocant a la plaça Europa–, que encara no està feta (una part correspon a Adif i una altra, a l’Ajuntament). Des que fa deu mesos es va inaugura la llosa, no hi ha hagut cap més calendari per a la resta de projectes pendents.

El nou subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, fa tres mesos va decidir implicar-s’hi directament perquè es resolgués i, segons fonts de la subdelegació, té previst anunciar “més aviat que tard” els resultats de les seves converses amb Adif i el Ministeri de Foment durant aquest temps i “plantejar solucions”. Segons aquestes fonts, des del primer dia que Bramon va arribar al càrrec es va establir aquesta prioritat i s’està realitzant una “feina molt dura i constant” amb “contactes freqüents” amb Adif, el Ministeri de Foment i la resta d’agents implicats, de la qual aviat es visualitzaran els resultats. Aquestes fonts destaquen que la política de la subdelegació és “una política de discreció” perquè són temes que requereixen “una certa calma”, ja que són “complexos” perquè hi ha d’haver “una entesa entre diferents actors”.

Bramon va erigir-se públicament com a mitjancer en el tema el 10 d’octubre, en la roda de premsa de valoració dels seus primers 100 dies en el càrrec. Va acusar l’Ajuntament de Girona de no tenir “voluntat” de desencallar-ho, ja que va dir que havia “constatat” que no tenia cap reunió demanada amb Adif.

L’endemà des del consistori se li va contestar que l’Estat i Adif estan obligats a fer les obres de reposició: “Que es deixin de reunions i comencin a treballar”, va afirmar el regidor del projecte ferroviari, Carles Ribas, qui uns dies més tard va enviar a Bramon una carta demanant-li quatre reunions per desencallar-ho tot.

Ribas s’ha queixat més d’una vegada que no ha rebut resposta a la carta, i el 21 de desembre va enviar una nova missiva mostrant la seva “preocupació” i “desconcert” per la falta de resposta, i adjuntant els projectes proposats pel consistori per a tres de les zones pendents: el sud del parc Central, la zona del pou d’atac de la tuneladora del TAV a Mas Gri –tots dos aprovats per ple ja fa anys– i la reforma de la plaça Espanya, que tot just el consistori acabava d’enllestir.

LES DATES

18.08.08
És el dia
que van començar les obres per fer arribar l’alta velocitat ferroviària a la ciutat de Girona.
08.01.13
És el dia
que es va fer la inauguració oficial de la línia i l’estació del TAV, que va començar a funcionar l’endemà.
20.03.18
És el dia
que les autoritats de l’Estat van inaugurar oficialment la reposició de la llosa del parc Central de Girona.

Deu anys i mig de retards, aturades i incompliments

L’arribada de l’alta velocitat ferroviària a Girona s’ha convertit en un viacrucis, que el mes que ve complirà deu anys i mig. Des de l’inici ha estat una història d’incompliments, retards i aturades d’obres cada dos per tres. Els treballs de construcció van arrancar l’agost del 2008 amb la previsió que duressin 33 mesos. És a dir, menys de tres anys. La realitat, però, va ser que múltiples entrebancs van fer que la línia no s’inaugurés fins al gener del 2013, 54 mesos després (gairebé quatre anys i mig) i amb tot l’exterior empantanegat. Pel mig, a més, es va descartar el pas subterrani del tren convencional com s’havia promès, i l’edifici satèl·lit que havia de ser una entrada provisional al TAV es va convertir en definitiu.

I un cop estrenada la línia, va començar una altra odissea: refer la zona. Recuperar el parc Central –i encara no del tot– va costar més de cinc anys més. Múltiples calendaris incomplerts i el consistori assumint mitja dotzena d’obres per anar accelerant. Alhora quedava palès algunes de les deficiències de l’obra, amb dues inundacions a les vies i la posada en relleu que no hi havia pla de seguretat aprovat per la Generalitat, perquè faltaven requisits.

Amb la inauguració de la reposició de la llosa, el març passat, s’ha entrat en una nova fase. Només falten serrells, però alguns, com la plaça Espanya, la zona del pou d’atac del Mas Gri i la part sud del parc Central són importants. A més, queden els 5,2 milions d’euros de greuges que l’Ajuntament ha quantificat per reclamar a Adif.

El pla de seguretat, encara sense validar

L.A

Els túnels de l’alta velocitat de Girona continuen sense pla de seguretat aprovat, quan ja fa sis anys que els trens hi circulen. Adif ha anat resolent algunes des les principals demandes de la Generalitat per validar-ho –les sortides d’emergència i la xarxa Rescat que permet als cossos d’emergències comunicar-se dins els túnels– però queda encara un escull: la ventilació. Des de Protecció Civil es considera que cal la instal·lació de turbines d’expulsió de fums als túnels i, en canvi, Adif defensa que amb el corrent d’aire natural n’hi ha prou. Per això la Generalitat va demanar fa mesos a l’ens ferroviari que fes un estudi que avalés la seva tesi. Adif s’hi va comprometre, però encara no l’ha fet. El cert és que pel mig hi va haver el canvi de govern de l’Estat, i no se sap si això ho pot haver encallat. En qualsevol cas, fonts d’Interior de la Generalitat expliquen que ja se’ls ha reclamat l’estudi per tal de desencallar el tema i poder finalment aprovar el pla de seguretat si l’estudi justifica que no cal una ventilació forçada, però que encara no han obtingut resposta.

La normativa europea actual obliga a la instal·lació de turbines d’expulsió de fums als túnels, però quan es va fer el projecte del TAV a Girona aquesta nova norma encara no estava vigent. De fet, per exemple, els túnels del metro de Barcelona no tenen ventilació forçada. En canvi, el túnel del Pertús del TAV –que potser és l’exemple més proper al cas de Girona– sí que en té.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona