Rodalies, la clau de la mobilitat metropolitana

L’Ajuntament de Barcelona i els organismes metropolitans estan revisant els seus plans de mobilitat, conscients que cal trobar solucions a un sistema de transport que respongui a les necessitats de centenars de milers de persones en els seus desplaçaments quotidians.

El model de mobilitat actual, que provoca greus impactes en el medi ambient, la salut pública i l’economia, ha de ser substituït per un nou paradigma fonamentat en els modes més sostenibles. En aquest sentit, els plans de mobilitat municipal parteixen de la necessitat de reduir l’ús dels vehicles privats que circulen pels vials urbans i metropolitans. En el cas de la ciutat de Barcelona, l’objectiu establert persegueix una disminució del 21% dels desplaçaments efectuats en cotxe o en moto. És evident que un plantejament tan ambiciós ha de ser compatible amb el ple dret dels ciutadans a l’accessibilitat i, per tant, si es limita la mobilitat en vehicle particular, se n’han de facilitar alternatives.

Pel que fa als desplaçaments interns de Barcelona, la feina ja està mig feta, atès que un alt percentatge dels seus habitants camina, va en bicicleta o, ara ja també, en patinet elèctric. A més, hi ha a disposició dels usuaris una xarxa densa i eficient de metro, tramvia i autobús. La suma d’ambdós components té com a resultat que només un 15,3% dels barcelonins utilitzen l’automòbil o la moto. Algunes actuacions previstes per als pròxims anys, com ara la connexió del tramvia per la Diagonal, el perllongament del Metro del Baix Llobregat fins a Gràcia o l’acabament de l’L9 del metro poden contribuir a reduir, encara més, els 635.000 desplaçaments realitzats cada dia feiner en vehicles privats.

Ara bé, on el balanç resulta molt menys favorable és en les relacions entre Barcelona i la resta de l’àmbit metropolità, en les quals hi ha una forta presència del mode motoritzat. Dels gairebé dos milions de desplaçaments de connexió, un 44,2% es fan en vehicle privat. És aquí on hi ha més necessitat d’aplicar polítiques de mobilitat sostenible, tenint en compte, com és obvi, que la majoria dels viatges interurbans no es poden efectuar ni a peu ni en bicicleta. No queda més remei que potenciar decididament el transport públic per als viatges cap a destinacions més perifèriques.

Més enllà dels municipis de la primera corona, on arriba el metro o el tramvia, la feina de substituir el cotxe l’ha d’assumir, sobretot, Rodalies. Per entendre la importància del rol del ferrocarril en la millora de la congestió en els accessos metropolitans, només cal pensar que, en hora punta, cada tren redueix la presència de més de 660 cotxes a la carretera. Dit d’una altra manera, cada comboi suposa evitar tres quilòmetres de carreteres congestionades.

Actualment, els serveis de Rodalies operats per Renfe transporten uns 410.000 viatgers en un dia feiner, després d’un fort creixement acumulat durant els dos darrers anys, de prop del 7,5%. En el primer trimestre del 2019, el creixement ha estat espectacular, del 10,76% (si bé cal tenir en compte l’efecte de la Setmana Santa, que enguany ha caigut en el mes d’abril).

Si es vol enretirar un percentatge apreciable dels més de 800.000 vehicles que cada dia entren o surten de Barcelona, cal un transport públic eficaç i modern: unes Rodalies capaces d’augmentar notablement la seva capacitat. Els treballs d’actualització del Pla de Rodalies de Catalunya inclou com a xifra objectiu a assolir els 600.000 viatgers l’any 2028, la qual cosa significa un augment de gairebé un 50% respecte al nombre d’usuaris actual.

És prou evident que per afrontar aquest repte s’han d’aconseguir uns nivells òptims de fiabilitat del sistema ferroviari. Els ciutadans optaran pel tren si gaudeixen d’uns serveis puntuals, còmodes i aptes per a tothom: si saben a l’hora que arriben a la destinació i els horaris es compleixen religiosament; si els trens són confortables, moderns i suficients, i si el sistema està preparat per informar permanentment els usuaris. Sense aquests requisits, serà ben difícil avançar cap a la sostenibilitat.

Es pot ben dir que resoldre, d’una vegada, la problemàtica de les Rodalies és la clau per a la mobilitat metropolitana.

Una planificació acurada, una gestió eficaç del sistema, un manteniment exigent i preventiu i més inversió, molta més inversió, són les eines per assolir un objectiu tan essencial com ambiciós.

Fer-ho possible requereix un intens treball de concertació entre administracions, de manera que, exercint cadascuna les seves competències, siguin capaces de donar resposta a les exigències de la ciutadania.